l'oblidada divisió de poders

Potser és hora de que alguns polítics tornin a l’institut o a la Universitat perquè els expliquen en què consisteix la divisió de poders en la que es basa un Estat democràtic i de dret com el nostre.

La situació que ens està tocant viure, amb immobilisme i inoperància del Poder Judicial, està arribant a cotes mai viscudes.

S’ha iniciat el curs judicial amb la presència de les autoritats al Tribunal Suprem. Bé, totes no, com l’associació de “Jueces para la Democracia” que s’han negat a assistir-hi en protesta a l’actitud del Partit Popular de oposar-se a la renovació de la cúpula del “Consejo General del Poder Judicial”.

La politització tan evident d’un dels 3 poders de l’Estat està malmetent les estructures del nostre Estat. I no crec que m’equivoqui ni que exageri quan faig aquesta afirmació.

Fa temps, concretament des que governava el Sr. Aznar, que les regles de joc –ni les escrites ni les no escrites- que han desaparegut per determinants polítics. No es respecten ni els mínims exigibles. I això en cap cas pot ser bo ni per les institucions ni, per tant, pels ciutadans.

Precisament en el moment en el que ens trobem, en que la ciutadania està demanant més transparència, agilitat i eficàcia a l’Administració, justament i pel que fa a l’Administració de justicia, els senyors del Partit Popular es permeten el luxe de desacreditar encara més aquesta institució negant-se a la renovació dels seus membres.

¿ Què pot pensar el ciutadà d’un poder judicial mediatitzat per un partit polític? ¿Poden pensar que tenim un poder judicial que resol les qüestions segons indiquin els seus “benefactors”?

Es més, ¿Què poden pensar respecte del Tribunal Constitucional?

Com tots sabem és aquest Alt Tribunal el que està coneixent de l’Estatut D’Autonomia de Catalunya del recurs interposat pel PP. El Tribunal Constitucional acaba de rebutjar les al·legacions del Govern Català en les que es demana que 75 articles impugnats del nostre Estatut pel PP siguin desestimades les seves peticions de nul·litat. Segons s’ha posat de manifest per determinats mitjans de comunicació així com els partits polítics, els articles dels que demanen la nul·litat són idèntics o anàlegs a articles del l’Estatut d’Autonomia Andalús.

Per tant, només cal que ens plantegem el següent: ¿Què passaria si finalment el Tribunal Constitucional admetés el recurs interposat pel PP contra l’Estatut Català i anul·lés els articles impugnats?. Doncs resultaria que en una comunitat autònoma serien aplicables i en una altra no. I això suposa un tracte desigual entre les diferents comunitats, desigualtat que prohibeix l’article 24 de la Constitució

Crec que no calen més comentaris.

El mal que esta fent el PP a les nostres institucions és constant i inacceptable. Els ciutadans ens hem de negar i rebutjar aquestes pràctiques totalment involucionistes i contraries a les nostres lleis.

Els polítics del PP han degut oblidar la divisió de poders a que feia esment al principi.

"L'OBLIDADA" DIVISIO DE PODERS

Potser és hora de que alguns polítics tornin a l’institut o a la Universitat perquè els expliquen la divisió de poders en que es basa un Estat democràtic i de dret com el nostre.

La situació que ens està tocant viure, amb immobilisme i inoperància del Poder Judicial, està arribant a cotes mai viscudes.

S’ha iniciat el curs judicial amb la presència de les autoritats al Tribunal Suprem. Bé, totes no, com l’associació de “Jueces para la Democracia” que s’han negat a assistir-hi en protesta a l’actitud del Partit Popular de oposar-se a la renovació de la cúpula del “Consejo General del Poder Judicial”.

La politització tan evident d’un dels 3 poders de l’Estat està malmetent les estructures del nostre Estat Social i Democràtic de Dret. I no crec que m’equivoqui ni que exageri quan faig aquesta afirmació.

Fa temps, concretament des que governava el Sr. Aznar, que les regles de joc –ni les escrites ni les no escrites- han desaparegut per determinants polítics. No es respecten ni els mínims exigibles. I això en cap cas pot ser bo ni per les institucions ni, per tant, pels ciutadans.

Precisament en el moment en el que ens trobem, en que la ciutadania està demanant més transparència, agilitat i eficàcia a l’Administració, justament l’Administració de justicia dóna mostres de debilitat. Els senyors del Partit Popular es permeten el luxe de desacreditar encara més aquesta institució negant-se a la renovació dels seus membres.

¿ Què pot pensar el ciutadà d’un poder judicial mediatitzat per un partit polític? ¿Poden pensar que tenim un poder judicial que resol les qüestions segons indiquin els seus “benefactors”?

Es més, ¿Què poden pensar respecte del Tribunal Constitucional?

Precisament és aquest Alt Tribunal el que està coneixent de l’Estatut D’Autonomia de Catalunya. Per posar un exemple el Tribunal Constitucional acaba de rebutjat les al·legacions del Govern català en les que es demana que 75 articles impugnats del nostre Estatut pel PP decaiguin, és a dir, que siguin desestimades les seves peticions de nul·litat. Segons s’ha posat de manifest per determinats mitjans de comunicació així com els partits polítics, els articles dels que demanen la nul·litat són idèntics o anàlegs a articles del l’Estatut d’Autonomia Andalús.

Per tant, només cal que ens plantegem el següent: ¿Què passaria si finalment el Tribunal Constitucional admetés el recurs interposat pel PP contra l’Estatut Català i anul·lés els articles impugnats?. Doncs resultaria que en una comunitat autònoma serien aplicables i en d’altres no. I això no suposa un tracte desigual entre les diferents comunitats, desigualtat que prohibeix l’article 24 de la Constitució

Crec que no calen més comentaris.

El mal que esta fent el PP a les nostres institucions és constant i inacceptable. Crec que els ciutadans ens hem de negar i rebutjar aquestes pràctiques totalment involucionistes i contraries a les nostres lleis.

Els polítics del PP han degut oblidar la divisió de poders a que feia esment al principi.