Dissabte, mentre celebràvem la Castanyada
amb uns veïns, en la que vàrem compartir xerrades i riures, un d'ells em
va dir: Que?
Votarem el 9N?
Ell, que esperava la meva resposta: "jo
no participaré d'una votació que No tingui garanties democràtiques", em
va dir, amb un somriure de complicitat que jo vaig agrair, que
ell si que participaria.
Dit això, veurem que ocorre el 9-N quan els
ciutadans que volen votar -tinguin o no l’opció independentista al seu cap- es
confirmi la displicència que des del govern espanyol s'està patint
a Catalunya. Se’ns està abocant a un carrer sense sortida.
Ara bé, amb total seguretat puc dir que Mas
provocarà un desencís que s’aguditzarà quan les conseqüències de celebrar una
pseudo-consulta -a la que li manca transparència, publicitat, claredat i
neutralitat institucional-, siguin percebudes com a paper mullat.
Sigui quin sigui el resultat, a aquestes alçades els
números no sempre s’aguanten. Dubto molt que ningú es pugui sentir satisfet per
aquests, encara que alguns facin soflames sobre un imaginari.
És absolutament destructiu el menyspreu miop amb
que el Partit Popular tracta a Catalunya.
Atacar Catalunya és atacar Espanya.
Que Rajoy anteposi els tacticismes partidistes
per tapar les seves vergonyes, amb un pretès rèdit electoral a Espanya, front la
convivència de l’Estat, el deslegitima com a polític. És un atemptat a la
dignitat com a ciutadans. És una passivitat vergonyosa.
Però tan vergonyós és el comportament del Partit
Popular com el del Sr. Mas.
La seva és una fugida cap endavant en la
que arrossega als ciutadans amb ambigüitats (ahir ja s'anunciava que
potser no haurien urnes). Una fugida que confirma que no té el
poder de decisió per governar.
El punt on ens trobem no és una casualitat.
Aquesta deriva s’inicia en la trobada, d’ara fa dos anys, del Sr. Mas i del Sr.
Rajoy. Una trobada que havia de servir per cercar ponts pel finançament català
i, en canvi, va servir per un acord: la confrontació amb Catalunya, per
desitjos espuris de tots dos.
Quina poca generositat política! Per no dir
paraules més dures...
L’objectiu de la dreta d’aquest País no ha estat la convivència pacifica, ni cercar l’equilibri i la igualtat d’oportunitats pels ciutadans. I si no, recordem aquella nefasta campanya contra els productes catalans, per exemple. Destructiva per a tots: catalans i espanyols.
El seu objectiu era el desmembrament de
l’estat del benestar, el menyspreu a la legalitat, (vistos els casos de
corrupció) i el desequilibri institucional. Aquesta situació és
insostenible.
El país necessita desentortolligar-se si no vol
entrar en col·lapse. Calen propostes dels partits, que és el que la societat
civil ens està demanant. Cal debatre i argumentar les diferents postures. Sinó,
no ens sortirem.
Cal parlar de futur. I l’hem de fer entre tots.
Fa un temps vaig escriure al meu blog un article on reclamava un nou pacte
constituent. Em refermo.
Cal una reforma integral de l’Estat. Al llarg
d’aquests quasi 40 anys ens hem dotat d’estructures que cal revisar. Hi ha que
són eficients i a d’altres que caldrà canviar, si o si. Però sempre tenint
present que l’acord ha de passar per sobre dels interessos partidistes. I
per això, la generositat és imprescindible.
No val mirar cap a un altre costat o xiular.
No val fer càbales de quin país volem, si junts o
separats, si d’una forma o d’una altre, sense parlar, sense debatre, sense
deliberar per pactar. Ja no val fer discursos sobre aparences intangibles.
Ara bé, tampoc ens podem permetre el luxe de
menystenir l'expressió dels ciutadans a través del seu vot. Seria una greu
ignorància.
La voluntat de la ciutadania expressada en
el vot és l’essència de la democràcia. Menystenir-la és menystenir la
democràcia.
I per respondre a la pregunta de l'inici: Si, jo
vull votar. Però vull saber què voto, amb garanties, i vull votar sobre un
projecte compartit de país: Un projecte que sigui debatut, que se m'expliqui, i
que estigui consensuat entre tots per tal de que sigui factible.
Catalunya s'ho mereix. Espanya també. En
definitiva, els ciutadans s’ho mereixen.
Insisteixo, estem perdent un temps preciós i un
futur necessari per a tots.
No comments:
Post a Comment