Una qüestió de Justícia

Després del període electoral en el que ens hem trobat immersos durant tot aquest temps, es fa necessari parar un moment i reflexionar sobre fets que ens han passat desapercebuts. Fets que, pot ser en un altre moment haguessin aixecat més d’una veu en contra, manifestant la seva indignació i el seu rebuig. En canvi, avui en dia, no deixen cap senyal.

El moment històric en el que ens trobem, moment en el que constantment arriben noticies de Ll’IRAK amb milers de morts, on la Comunitat Internacional no respon a atacs d’Israel contra la població palestina, etc, potser no permeten visualitzar altres fets que,no per ser menors, passen de forma quasi invisible per davant nostra. Parlo de l’assassinat el passat mes d’octubre de l’Anna Politkóvskaya, periodista rusa crítica amb el Kremlin.

Avui, per desgràcia, torna a ser noticia, encara que indirectament, com a conseqüència de l’enverinament d’un ex-agent del KGB qui estava investigant la seva mort, en Alexander Litvinenko.

Crec que caldria aturar-nos i pensar, encara que fos un moment, i fer una mínima valoració de tot plegat.

Fins ara no hi hagut cap resposta en contra d’aquest crim. Aquesta passivitat demostra una manca de sensibilitat de tots els sectors.

La societat civil ha de mostrar la seva indignació davant de l’assassinat d’una persona que ha dedicat la seva vida en benefici dels altres, que ha exigit que els drets humans es respectin, que no ha parat de criticar un govern com el rus, fins defallir, davant dels abusos comesos.

I malgrat, això, no hi hagut cap resposta de condemna.

És comprensible, bé, potser caldria dir, disculpable, (o millor, políticament correcte) que els Governs no hagin exigit explicacions sobre fets com aquests. Ara bé, els ciutadans no ens podem aturar davant d’aquestes injustícies.

Aquesta impassibilitat suposa consentir que crims com aquest siguin comesos amb total immunitat. Cal una resposta per part de tots i cal que la Comunitat Internacional expressi la seva condemna de forma contundent.

Amb aquests assassinats estem tornant a 30 anys enrere, estem tornant a la guerra freda.

Considero que cal una condemna expressa per part de tots nosaltres.
.

Un cop més CIU es resisteix a assumir els resultats electorals.

Artur Mas no serà president per què no té la majoria parlamentaria.

Sembla que CIU no acaba de comprendre el que li toca ara. Ha proclamat a tots els vents la seva pròpia insatisfacció envers els pactes que han configurat l´Entesa Nacional pel Progrés de Catalunya que sumen els partits d´esquerra catalana, PSC. ERC, ICV. Fins i tot demana explicacions al PSOE que ha estat absolutament respectuós amb la decisió presa per Montilla.

Ahir en vam tenir una bona mostra d´aquesta manca d´encaixar amb responsabilitat el que s´ha expressat a les urnes. A la Plaça de Sant Jaume es va produir una concentració rebutjant l´acord subscrit entre PSC, ERC i ICV-EUiA, és del tot sabut que són encara molts els dirigents de CDC que estan intentant com deia en Miquel Iceta “dimonitzar” aquesta entesa. Crec que és necessari repetir una vegada i una altra que al nostre sistema parlamentari governa qui obté majoria al Parlament. CiU hauria de reflexionar molt seriosament sobre per què no ha obtingut cap altre suport al Parlament. Fins i tot ni el del PP, rebutjat per ells mateixos davant notari tot i que hagués resultat insuficient, ni el d´ERC ni el del PSC. I malgrat es pot reconèixer que CiU va guanyar les eleccions en vots i en escons, va perdre però el plebiscit contra el govern catalanista i d´esquerres en que van voler convertir aquestes eleccions.

La veritat és que tampoc no ha estat gens agradable l´espectacle d´anar a Madrid a demanar explicacions al PSOE o fins i tot podríem dir, a intentar aconseguir el que no s´havia guanyat a les urnes a Catalunya. És curiós com els que sempre han acusat al PSC de “sucursalistes” han intentat fer el mateix. Han comès l'error de qui s´acaba creient les seves pròpies mentides i n´han dit de moltes al llarg de la campanya amb DVD inclòs.Per tant, i reiterant les vegades que facin falta, és president qui conforme una majoria estable al Parlament de Catalunya.