12.11.09

TOLERANZIA "O"

Compareixem sorpresos, corpresos i absolutament incrèduls davant d’uns fets que per qualsevol membre d’una formació política causa “estupor”, indignació i tristesa.

I vull ressaltar que, per qualsevol afiliat, simpatitzant o senzill elector de qualsevol partit polític, la sensació és la mateixa. Ni que siguin electors, afiliats, simpatitzants del PSC, del PP o de CIU.
Efectivament, “hi ha de tot a tot arreu”. Per desgràcia, això és així i els partits polítics han de controlar de forma immediata. I, sinó, actuar ràpidament com ha fet el PSC i cessar a aquell militant que no respecte el codi ètic.

La política es basa en la relació de confiança entre el ciutadà i el representant d’aquest a les institucions i, per tant, als polítics se’ns exigeix un comportament exquisit. És ni més ni menys aquella dita que “la mujer del César además de ser honesta ...”.

I crec que hem deixar clar que no estem conculcant el principi de presumpció d’innocència. En absolut. Això ja se’n ocupa la jurisdicció penal. Senzillament estem parlant que un polític ha de tenir una actitud irreprovable. En cas contrari, es produeix l’efecte en el ciutadà de pensar que “tots som iguals”.

I aquest és l’error d’aquells que trivialitzen la vida política.

Per altra banda, no és de rebut que l’expresident Pujol amenaci amb tirar de la manta. Això és inadmissible en el ex-alt càrrec de la Generalitat i menys ell que sempre ha estat tan “patriòtic”. La seva obligació, no ja com a ex-president, sinó com a simple ciutadà és denunciar aquells fets que puguin ser constitutius de delicte.