20.9.10

Algú li ha de dir a aquests “senyors de CIU” que TOT NO SI VAL

La darrera setmana es publicava en una revista de CIU una entrevista al President Pasqual Maragall. No repetiré el que explicava per que és conegut.
Jo sóc militant socialista. Crec que puc afirmar que, igual que jo, molts dels socialistes de base es varem sentir decebuts però, sobretot, DOLGUTS. Per això no vaig dubtar a expressar-li el meu estupor com a militant socialista al President amb una carta personal.
Com a persona demòcrata crec en la contesa política neta, rica de idees, impregnada d’il•lusió i capaç d’engegar voluntats cap a un objectiu clar i comú: LA CONVIVÈNCIA sobre una base de solidaritat.
Ahir, quan llegia El Periódico de Catalunya l’article sobre la jugada bruta de CIU quan explica que l’entrevista a MARAGALL la va fer una senyora que va trucar en nom de CIU, sabent com sabia que s’havia pactat amb la premsa que no es farien entrevistes sense permís de la familia.
Si això és cert, i estant com estem en un moment cabdal pel futur a Catalunya pels nostres fills i filles, els catalans ens podem trobar amb un govern de dretes QUE MENTEIX.
No podem arriscar-nos a un govern que menteix i utilitza ardits i dreceres per aconseguir el govern.
Fa uns dies Tremosa, ara això. Sr. Mas és inadmissible aquesta actitud bruta.
JA ENS HO HAN DIT TOT.

8.9.10

QUE CIU NO ITALIANITZI CATALUNYA

Vull expressar el meu pesar, desencís, però sobretot, repugnància per les afirmacions d’un dirigent de CIU i pel que, en cap cas, els catalans a l’alta institució Europea com és el Parlament Europeu ens podem sentir representats.
És inadmissible que afirmacions com aquestes es puguin fer amb total llibertat i gratuïtat quan malmeten el respecte i la concòrdia.
Jo creia que tots els partits catalans estàvem treballant per unes ELECCIONS NETES, lluitades des de les idees, des del respecte i, com no, des del bon joc. Així ho varen manifestar ahir els líders dels partits després de conèixer la data de la convocatòria de les eleccions.
No contestaré les afirmacions d’aquest “Senyor” perquè es desmereixen elles mateixes. De fet, ell mateix es desacredita al cercar la notorietat l’enfrontament personal utilitzant la provocació. Això demostra que CIU ni té projecte ni res que se li assembli.
I això passa quan el que es cerca és el PODER pel PODER sense oferir cap alternativa política ni demostrant que CIU NO ES ALTERNATIVA DE GOVERN: no hi ha idees ni ofereix il•lusió.

Fa pocs dies CIU demanava que el PNB deixés caure el govern de Rodriguez Zapatero quan, des de totes les instàncies, europees, econòmiques, socials s’està dient que unes eleccions anticipades per Espanya seria debilitar-la front la resta de països i front Europa (Tot fa sospitar que el pacte del Majèstic es tornarà a produir en breu).
Es confirma, doncs, que CIU NO TÉ PROJECTE NI TE RESPECTE ALS CATALANS quan permet que els seus càrrecs facin afirmacions que pretenen el desprestigi personal.
VOLEM UNES ELECCIONS NETES, NO VOLEM unes eleccions ITALIANITZADES.

7.9.10

INICI DE LA CONTESA ELECTORAL A CATALUNYA

Estem a dies de que es convoquin les properes eleccions al Parlament de Catalunya que es celebraran el proper 28 de novembre.
El Partit dels socialistes ens presentarem amb una acció de govern compromesa amb la ciutadania i sòlida per Catalunya. Amb un bagatge de 7 anys en el Govern, hem demostrat una altra forma de fer política i hem deixat enrere 23 anys de govern de la dreta catalana.
I ho afirmo amb rotunditat tot i sabent que tindré veus fortament discrepants. Però ningú em podrà negar:
El Govern presidit per en Montilla ha cercat la concertació amb els agents econòmics i socials des del principi. Bona prova són els Acords Estratègics de Internacionalització 203-2007 i els 30 acords per fer front a la crisi del 2009. Concertació a la que CIU, per cert, no s’ha afegit.
El socialisme s’ha identificat per tenir entre els seus principis i valors LA SOLIDARITAT. I aquest Govern ha demostrat que la seva manera de fer, la seva forma d’actuar i els seus objectius han estat impregnats d’aquest valor.
El Govern presidit per Montilla ha triplicat la inversió en polítiques amb marcat caràcter socialista. Em refereixo a polítiques d’educació, sanitat, politiques socials.
Amb aquest govern d’esquerres, els ajuntaments han pogut caminar de la mà. Mai com fins ara les administracions de l’Estat i de la Generalitat havien treballat de forma conjunta en benefici dels municipis. I aquesta és una evidència que no té cap objecció més enllà de postures radicals i obtuses que no volen admetre la veritat.
Estic segura que les coses es poden millorar. Sens dubte. Les coses sempre són millorables.
Aquests 7 anys no han estat fàcils. Precisament, un govern de coalició formada per tres formacions polítiques, implica concertació, negociació, implica una voluntat de consensuar per arribar acords en benefici de la ciutadania. Per això encara té més valor afegit aquest Govern d’esquerres. L’embranzida que s’ha donat a Catalunya a estat important. Potser la crisi ens ha posat un vel i no ens ha permès veure els fruits. Però aquests hi són. Aviat ho comprovarem.
De fet, l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (en endavant, EEAA) ha estat un bon exemple. L’EEAA ha permès una millora substancial per l’autogovern del nostre país. La Sentència del constitucional, a la que ja em vaig referir en un altre escrit, no ha cregut en el Federalisme com a forma de govern eficaç i proper als ciutadans.
Ningú pot negar que l’acord de finançament aconseguit amb el govern estatal ha estat el més important que mai hagi pogut tenir Catalunya.
ENCARA ENS QUEDA MOLT CAMI PER FER. I NOMES HO PODREM FER TOTS JUNTS.
ENDAVANT CATALUNYA!!!!