fons de inversions locals del 2008

Dins dels marc de les mesures econòmiques preses pel Govern de l’Estat contra la crisi i anunciades pel President del Govern el passat dijous, avui s’ha publicat el Real Decret 9/2008, de 28 de novembre, pel que es crea un Fons Estatal Extraordinari d’Inversió Pública en l’Àmbit Local amb l’objectiu de finançar obra pública de nova planificació per tal de que generi ocupació i més activitat en les empreses.

Segons estableix l’esmentat decret, les inversions han d’ésser en obres de competència municipal i que no estiguin previstes per l’Ajuntament en el Pressupost per l’exercici 2009 i amb una quantia màxima, per cadascú del projecte, de 5 milions d’Euro. La quantia total que pot rebre un municipi vindrà determinada pel nombre d’habitants. Per la nostra Ciutat, encara que està per acabar de determinar, parlaríem aproximadament de 43 Milions d’euro. Per altra banda, i com a requisit s’estableix que les obres s’han iniciar entre els quatre primers mesos del 2009 i han de finalitzar, menys en casos excepcionals, al primer trimestre de 2010, és a dir, com a màxim en un any.

La importància d’aquesta injecció de fluix monetari és la introducció de liquiditat a les famílies i a les petites i mitjanes empreses. Com ja hem dit, el requisit essencial per que s’autoritzin aquestes obres és que s’asseguri la contractació de persones desocupades. Precisament aquest és un dels objectius importants de les mesures preses per a la reactivació de l’economia: seran més valorats aquells projectes que presentin major contractació de desocupats.

Hem de dir clarament que estem parlant d’un fet històric, d’una aposta clara del Govern d’en José Luis Rodriguez Zapatero pel municipalisme. Municipalisme que els socialistes sempre hem cregut, en el que sempre hem tingut clar i hem reivindicat. Per tant, els socialistes estem liderant un canvi en la direcció d’aquesta crisi amb fermesa, coherència i efectivitat.

El fet de que aquesta mesura estigui dirigida als ajuntaments confirma el que tots tenim clar: els ajuntaments som l’administració finalista, la última, la més propera al ciutadà i, per tant, som els que estem més capacitats per graduar i conèixer les necessitats bàsiques de la Ciutat. Som els que de forma eficaç i eficient podem gestionar una quantitat important com son 8000 milions d’euro i destinar-la de forma ràpida a millorar les vides dels ciutadans.

Aquesta inversió en l’administració local suposa que hem estat capaços de fer veure de la necessitat de comptar amb els Ajuntaments. Ara cal que se’ns tingui em compta per negociar un nou model de finançament. Aquest ha d’ésser un altra camí que no podem deixar de veure d’una forma immediata però hem de dir clar que estem en un camí positiu i vàlid per sortir-nos d’aquesta situació difícil. Un camí que només es pot liderar amb mesures com les que estem duent a terme.

fons de inversions locals del 2008

Dins dels marc de les mesures econòmiques preses pel Govern de l’Estat contra la crisi i anunciades pel President del Govern el passat dijous, avui s’ha publicat el Real Decret 9/2008, de 28 de novembre, pel que es crea un Fons Estatal Extraordinari d’Inversió Pública en l’Àmbit Local amb l’objectiu de finançar obra pública de nova planificació per tal de que generi ocupació i més activitat en les empreses.

Segons estableix l’esmentat decret, les inversions han d’ésser en obres de competència municipal i que no estiguin previstes per l’Ajuntament en el Pressupost per l’exercici 2009 i amb una quantia màxima, per cadascú del projecte, de 5 milions d’Euro. La quantia total que pot rebre un municipi vindrà determinada pel nombre d’habitants. Per la nostra Ciutat, encara que està per acabar de determinar, parlaríem aproximadament de 43 Milions d’euro. Per altra banda, i com a requisit s’estableix que les obres s’han iniciar entre els quatre primers mesos del 2009 i han de finalitzar, menys en casos excepcionals, al primer trimestre de 2010, és a dir, com a màxim en un any.

La importància d’aquesta injecció de fluix monetari és la introducció de liquiditat a les famílies i a les petites i mitjanes empreses. Com ja hem dit, el requisit essencial per que s’autoritzin aquestes obres és que s’asseguri la contractació de persones desocupades. Precisament aquest és un dels objectius importants de les mesures preses per a la reactivació de l’economia: seran més valorats aquells projectes que presentin major contractació de desocupats.

Hem de dir clarament que estem parlant d’un fet històric, d’una aposta clara del Govern d’en José Luis Rodriguez Zapatero pel municipalisme. Municipalisme que els socialistes sempre hem cregut, en el que sempre hem tingut clar i hem reivindicat. Per tant, els socialistes estem liderant un canvi en la direcció d’aquesta crisi amb fermesa, coherència i efectivitat.

El fet de que aquesta mesura estigui dirigida als ajuntaments confirma el que tots tenim clar: els ajuntaments som l’administració finalista, la última, la més propera al ciutadà i, per tant, som els que estem més capacitats per graduar i conèixer les necessitats bàsiques de la Ciutat. Som els que de forma eficaç i eficient podem gestionar una quantitat important com son 8000 milions d’euro i destinar-la de forma ràpida a millorar les vides dels ciutadans.

Aquesta inversió en l’administració local suposa que hem estat capaços de fer veure de la necessitat de comptar amb els Ajuntaments. Ara cal que se’ns tingui em compta per negociar un nou model de finançament. Aquest ha d’ésser un altra camí que no podem deixar de veure d’una forma immediata però hem de dir clar que estem en un camí positiu i vàlid per sortir-nos d’aquesta situació difícil. Un camí que només es pot liderar amb mesures com les que estem duent a terme.

Nuestro sistema democrático

Llevo días queriendo decir la mía respecto a las elecciones americanas. Y lo haré brevemente.

Creo que todos hemos de ser conscientes de las limitaciones que se va a encontrar el futuro presidente en el ejercicio de su cargo, es decir, lo que realmente conseguirá una vez prometa el cargo de Presidente. De ello debemos ser todos conscientes porque sino, nos decepcionará.

No quiero parecer pesimista. Al contrario, tenía claro que debía ganar Obama ya que el otro candidato no ofrecía futuro alguno. Ahora bien, hay que poner en evidencia que el futuro presidente de los EEUU tiene muchos flancos abiertos: el primero la falta de liderazgo de su país respecto del resto del mundo. Con los 8 años de Bush, la nación americana ha quedado relegada al ridículo en más de una ocasión y ahora no es la fuerza que fue en su día.

En segundo lugar, la economía está en una situación, digamos, difícil, por decirlo de alguna manera.

En tercer lugar, la diversas contiendas bélicas que tiene abiertas. U otra aberración: Guantánamo. No se sostiene ni democrática ni jurídicamente por ninguna parte que esté activa. Y podría citar muchas más: como haberse “cargado” la ONU al deslegitimar sus resoluciones según fuera su interés, exigiendo adoptar unas resoluciones contrarias a todo derecho internacional o, simplemente, incumpliendo otras.

Pero hay una cosa que me llamó la atención y fue a raíz de la publicación de una noticia en la que, por parte de ambos candidatos se había contratado a unos 5000 abogados para que controlaran el proceso electoral. La noticia, que creo que pasó inadvertida, hizo que me planteara lo que ocurrirá en un futuro el sistema democrático, al haber quedado totalmente desvirtuado el proceso electoral americano actual.

Me explico. En el momento en que uno de los fundamentos del Estado Democrático y de Derecho queda cojo, como es este caso, al no garantizarse el proceso electoral –como se comprobó hace 4 años en las elecciones americanas -, el propio sistema democrático está siendo amenazado.

Si bien el sistema americano no está basado en el mismo proceso electoral que el español lo cierto es que, me preocupa sinceramente que “aquel estado que en su día fue el garante de los derechos y libertades de las personas” (lo pongo entrecomillado y en cursiva expresamente) ahora ni tan siquiera se plantee la necesidad de garantizar un proceso electoral que ha de elegir en base a los principios constitucionalmente establecidos a su futuro dirigente.

Esta “dejadez”: ¿Nos puede pasar a nosotros en un futuro?. Es decir, ¿podemos dejar de dar importancia a cualquiera de los pilares democráticos que se consolidaron en la Constitución Española en 1978?.

No iré muy lejos y por poner un ejemplo: el poder judicial, y se ha dicho por activa y por pasiva en infinidad de ocasiones. El poder judicial ha sido atacado y se ha puesto en cuestión hace ya tiempo su legitimidad.

Cuidado, pues. Nos podría pasar lo mismo.

CONSUELO FRENTE AL DOLOR

Vivimos estos días la tragedia de Barajas con dolor y espanto. Las familias que han perdido a sus seres queridos no pueden tener consuelo. Y muchos pensamos que la vida te da pero cuando menos te lo esperas te lo quita. Y en mayor medida si son situaciones como ésta que te deja una sensación de vacuidad, desconsuelo que difícilmente se puede superar.

Si bien es cierto que las personas tenemos mecanismos para aprender a convivir con el sufrimiento, no es menos cierto que la sensación de pérdida es imposible superarlo.

Dicho todo esto con solidarizándome con el dolor de los familiares creo que es necesario pensar en la única parte positiva de todo esto que es el soporte emocional y psicológico que dan las personas que están acompañando a las familias. Por ello pienso que todos hemos de felicitar y agradecer a aquellas personas voluntarias y/o profesionales que altruistamente están ahí de soporte, haciendo de muro de contención a la explosión de sentimientos de dolor y pena. Que las están mimando, abrazándoles, entregándose a aquellos que tienen a su lado y que hasta hacía unos pocos días ni tan siquiera conocía.

La condición humana tiene esa grandeza y esto es lo que tenemos que poner en valor. En una sociedad tan egoísta y fría, cuando estamos llegando a límites que ni en las mejores películas de ficción se ve, hay seres humanos con la capacidad de ofrecer lo mejor que tienen, ellos mismos.

Gracias.

L’ONZÈ CONGRÉS DEL PSC

Els socialistes acabem de viure l’Onzè Congrés del nostre Partit. Al meu parer crec que el document definitiu sortit de la Ponència Marc engloba, reflecteix i assenta les bases del que volem ser els socialistes d’aquí a futur més immediat.

Hi hagut debats profunds que posen de manifest les realitats diverses que engloba el PSC i constata que en 30 anys hem estat capaços de cohesionar aquestes mercés a les nostres fortes conviccions, per la creença ferma en els nostres ideals.

Ahir en José Luis Rodriguez Zapatero, en un moment determinat dels seu discurs va parlar dels orígens del PSC, dels orígens socialistes: els treballadors. Es cert, cal que de tan en tan –per no dir sempre- pensem en aquelles persones que amb la seva lluita contra l’opressió han estat capaços de que ara nosaltres puguem viure i sentir aquets ideals, aquesta manera de viure. Ells són els que han encoratjat a lluitar contra les desigualtats, contra les injustícies, contra tot allò que va oprimir als homes i dones durant molt anys.

Ara és el moment que tots plegats, TOTS recollim de nou aquest llegat. Els socialistes catalans tenim clar quina Catalunya volem i cap a on volem anar. Lluitar per les nostres conviccions és una de les coses que podem fer en reconeixement d’aquella gent que ens va precedir en la lluita contra les desigualtats, contra les injustícies.

Penso que aquest és el nostre deure.

L’ONZÈ CONGRÉS DEL PSC

Els socialistes acabem de viure l’Onzè Congrés del nostre Partit. Al meu parer crec que el document definitiu sortit de la Ponència Marc engloba, reflecteix i assenta les bases del que volem ser els socialistes d’aquí a futur més immediat.

Hi hagut debats profunds que posen de manifest les realitats diverses que engloba el PSC i constata que en 30 anys hem estat capaços de cohesionar aquestes mercés a les nostres fortes conviccions, per la creença ferma en els nostres ideals.

Ahir en José Luis Rodriguez Zapatero, en un moment determinat dels seu discurs va parlar dels orígens del PSC, dels orígens socialistes: els treballadors. Es cert, cal que de tan en tan –per no dir sempre- pensem en aquelles persones que amb la seva lluita contra l’opressió han estat capaços de que ara nosaltres puguem viure i sentir aquets ideals, aquesta manera de viure. Ells són els que han encoratjat a lluitar contra les desigualtats, contra les injustícies, contra tot allò que va oprimir als homes i dones durant molt anys.

Ara és el moment que tots plegats, TOTS recollim de nou aquest llegat. Els socialistes catalans tenim clar quina Catalunya volem i cap a on volem anar. Lluitar per les nostres conviccions és una de les coses que podem fer en reconeixement d’aquella gent que ens va precedir en la lluita contra les desigualtats, contra les injustícies.

Penso que aquest és el nostre deure.

30 DE ANYS DE PSC

"A la vida de cadascú les coses li afecten d’una manera o d’una altra. Jo crec que hi ha fets que marquen i, en certa manera, condicionen la teva història".

El passat dissabte 12 de juliol vaig assistir a la celebració del 30 aniversari de la fundació del PSC. Va ser un acte entranyable i, per mi, molt emotiu i m’explicaré. Ara fa aproximadament uns 30 anys, i mig, vaig assistir de la mà del meu pare a un míting a Bellvitge en el que varen intervenir en Josep Pallach i en Verde Aldea. No recordo, evidentment, del que es va parlar, jo era petita, però si recordo perfectament l’ambient que vaig viure: era una sala blanca, plena de fum, amb molta gent, gent que vibrava a cada paraula que deien els assistents. Aquella sensació la vaig tornar a sentir l’any anterior a la celebració de l’11 de setembre a Sant Boi de Ll. Des de llavors poques vegades l’he tingut. Però l’acte del passat dissabte va aconseguir evocar-me aquells moments.

Les intervencions de les diferents persones en l’acte van posar de manifest que per arribar a la constitució del PSC va caldre negociació, sacrifici, consciència del moment històric en el que es trobaven. Varen explicar com en aquell moment calia pensar en clau de futur, pensar en el que havia de suposar pel nostre país un pacte entre les diferents sensibilitats socialistes, sensibilitats de gent d’esquerra, progressista i amb una clara voluntat de defensa dels drets i llibertats de les persones.

En aquell moment tots van coincidir en un fet. El PSC havia de ser un partit amb un clar objectiu de servei públic. Havia de tenir en compte les necessitats de la ciutadania sense distinció de creences i conviccions polítiques. I calia tenir clar que això només es podia aconseguir tots junts. En Joan Reventós ho va veure des del principi: calia que tots treballéssim junts per poder influir en el nostre país i, a mig termini, en l’Estat Espanyol.

Aquest Partit que en els seu dia es va formar de diferents tendències es avui un Partit totalment consolidat. I la prova és que després de 30 anys estem on estem, governem en un àmbit prou ampli del país i influïm en la resta de l’Estat Espanyol. Però no és el poder en si mateix el que justifica l’existència d’un partit. No en el cas del PSC. La nostra existència es justifica des del moment que volem millorar el benestar dels ciutadans des de una perspectiva d’esquerres progressista.

Per altra banda, aquesta situació que gaudim no vol dir que ens aquietem i visquem de “les rendes” que han generat els esforços de tots aquests anys. Cal que, de nou, el PSC, treballi per assolir els objectius de millora en els drets dels ciutadans, que sigui el garant de les llibertats públiques amb ambició, tenint molt present la situació actual i, sobretot, la futura. Cal que hom fem amb convicció i fermament.

I, si bé és cert que el futur que se’ns presenta no és el mateix que el que teníem fa 30 anys, senzillament perquè la realitat ha canviat, també és cert que els valors i principis que han donat lloc al Partit que avui tenim han de mantenir-se i fomentar-los. El dissabte es va evidenciar que ens sentim molt orgullosos de pensar com pensem i de lluitar com lluitem, sense prepotència ni arrogància sinó amb humilitat. Així és com hem de continuar treballant.

I d’aquesta manera podrem fer el reconeixement que es mereixen aquelles persones que al llarg d’aquests 30 anys han treballat i lluitat per allò que creien.

PUNT DE PARTIDA PEL FINANÇAMENT

La societat civil, en general, i els mitjans de comunicació, en particular, hem estat pendents aquests dies del sopar que tenia previst el President del Govern espanyol amb els Presidents autonòmics socialistes.

El President de la Generalitat de Catalunya, en José Montilla, ha estat clar aquests dies passats i ha afirmat que en cap cas la seva presència a aquest sopar era per negociar el finançament previst al nostre Estatut d’Autonomia, donat que entén que les negociacions són bilaterals Estat-Comunitat Autònoma, tal i com estableix l’Estatut. I això, a pesar de les insidies fetes per partits de la oposició que pretenen confondre a la societat catalana dient que aquest sopar estava destinat a negociar sobre el finançament.

En qualsevol cas i anant al que és veritablement important. Segons s’informa pels mitjans, queda clar que l’Estatut d’Autonomía de Catalunya aprovat al 2006 serà respectat i es complirà estrictament en :
1er. Mantenir el calendari previst per tal de que el model de finançament nou comenci a regir el proper 2009.
2on. S’ha assumit per tots els Presidents de les Comunitats Autònomes que l’actual sistema de finançament és perjudicial, no només per Catalunya sinó també per Balears, Madrid i València.
3er. Les relacions de negociació seran bilaterals.
4art. Es tindrà en compte, i aquest punt és bàsic per l’equilibri de situacions que fins ara han estat desiguals, el nombre d’habitants com a criteri bàsic del nou finançament, a corregir amb factors de correcció.

Caldrà concretar amb l’Estat les limitacions a la solidaritat que pretén la Generalitat als temes com educació, sanitat i atenció social, però en qualsevol cas, ha quedat evidenciat que els socialistes catalans són solidaris i pretenem una millora tan pel nostre País com per l’Estat espanyol.

El progrés ha de ser entès, en termes de solidaritat, i aquesta és la postura dels socialistes.

Per altra banda, ha quedat palès que el President Montilla està complint els seus compromisos i que l’agenda, com a home d’Estat que és, se la marca ell i ningú més.

Penso que aquesta és una bona lliçó de coherència, congruència amb els criteris emprats des de l’inici de legislatura per part del Govern de la Generalitat i de complir el full de ruta promès. Potser algun partit hauria d’aprendre que governar és saber dir NO quan toca i lluitar infatigablement per allò en el que un creu.

Avenços Legislatius. Llei contra la Violència Masclista

Una imatge de consens, d'unitat entre les dones.

El Ple del Parlament va aprovar el passat dimecres 16 d’abril, amb 132 vots a favor, la unanimitat dels presents, la Llei del Dret de les dones a eradicar la violència masclista. La podreu veure aquí la Llei.

Després de molt de temps de debat en el si de la comissió parlamentaria, finalment s’ha portat el projecte a la cambra catalana per tal procedir a la seva aprovació. Cal dir que, les esmenes presentades pels grups parlamentaris del PPC i del Grup Mixt han estat rebutjades per raons que no cal ni tornar a entrar.... És també important destacar que aquesta ha estat una llei, la primera d'aquesta índole que s’ha aprovat a la cambra. amb caràcter d’urgència.

De les intervencions al ple només destacaré la de la companya del PSC, la Diputada Mila Arcarons que va realitzar una exposició molt clarificadora del que suposa l’aprovació d’aquesta llei. Podeu veure aquí la seva intervenció.

Des del punt de vista dels fonaments i dels principis polítics, cal dir que el Projecte de Llei ha partit en tot moment, de la premissa que els drets de les dones són drets humans i que la violència masclista és una greu vulneració d'aquests drets i un impediment perquè les dones puguin assolir la plena ciutadania, l'autonomia i la llibertat.

Crec que és especialment important destacar que el text defineix amb claredat, i no sempre és així, les diferents formes de violència masclista i els àmbits en què es pot produir, i estableix els principis que han d'orientar les intervencions dels poders públics per eradicar aquesta violència de manera integral i transversal, i amb el compromís de garantir el tractament adequat i efectiu del dret de les dones a no ser discriminades i a viure amb autonomia i llibertat.

Així mateix, i tot i que alguns grups de forma demagògica han volgut obviar-ho, el cert és que el projecte recull, entre altres, el dret de les dones a accedir a l'assistència jurídica i a percebre la renda mínima d'inserció i els ajuts escolars tenint en compte exclusivament els seus ingressos i les seves rendes individuals. D’altra banda, també recull el dret d'accés a l'habitatge i d'ocupació per a les dones víctimes d'aquesta violència, i constitueix un fons de garantia de pensions i prestacions per cobrir l'impagament de pensions alimentàries i compensatòries, que operarà amb caràcter de bestreta. Aquesta última qüestió molt demandada pels col·lectius de dones que han estat lluitant contra la violència de gènere.

I parlant dels col·lectius de dones, com era d’esperar, a la sessió del ple del Parlament, van assistir moltes representants de l’univers associatiu de dones que a nivell de tota Catalunya han estat recolzant i treballant perquè al final es fes efectiva l’aprovació d’una llei. Des d’aquestes lletres els hi vull agrair efusivament la seva tenacitat i el seu compromís en aquest “combat” que finalment ha tingut el seu ressò legislatiu.

I és que totes les dones que tenim o hem tingut responsabilitats institucionals i/o polítiques hem estat molt pendents de l’evolució dels treballs de la comissió que des del Parlament havia de crear aquesta llei. En especial, la presidenta de l'Observatori contra la Violència Domèstica del Consell General del Poder Judicial, Montserrat Comas; com també, la presidenta de l'Institut Català de les Dones, Marta Selva; la delegada del Govern a Barcelona, Carme Sanmiguel, o les alcaldesses d'Esplugues, Pilar Díaz; de Mollerussa, Teresa Ginestà, i de Rubí, Carme García, entre altres, i moltes més que ara no citaré.

De la mateixa manera que m’agradaria fer un reconeixement explícit a la companya Lourdes Muñoz, Secretaria de Polítiques d’Igualtat del PSC i Diputada en el Congrés dels Diputats a Madrid que ens ha coordinat, motivat i mobilitzat a totes les companyes de partit, per tal de fer costat a aquesta llei tan necessària i vital.

I acabo diem que amb aquesta llei donem un pas endavant importantíssim en defensa dels drets de les dones que pateixen aquesta problemàtica i esperem que no només ajudi a les dones si no que a més, aconseguim que desaparegui aquesta lacra social.

Les darreres Eleccions Generals a Corts Generals

Els resultats electorals de les Eleccions Generals celebrades el passat dia 9 de març han posat de manifest la voluntat dels ciutadans de frenar en sec aquesta dinàmica destructiva que al llarg de 4 anys han vingut a dur a terme determinades formacions polítiques.

Considero que el Partit dels Socialistes de Catalunya ha sabut fer una bona campanya i no només en termes organitzatius, que també, sinó que ha tornat a encisar de nou.

Pel que fa a l’organització, s’ha demostrat que l’engranatge funciona, no només perquè la direcció ha estat clau sinó per que el PSC compta amb un actiu potent i que és la base social, afiliats i afiliades i simpatitzants, que han estat presents en tots els actes de campanya i, sobretot, el dia de les eleccions i en el dia de l’escrutini general.

Felicitats, doncs, a tota aquesta gent que ha treballat de forma altruista, amb sentiment i plenament convençuda de la tasca que estava realitzant. Diu molt de tots ells.

Però a més a més i com deia abans, crec que hem de posar en valor el que s’ha tornat a generar en la ciutadania. Tinc clar que l’efecte “Si tu no hi vas ells tornen” ha estat important, però em nego a pensar que la ciutadania vota només per un “slogan” publicitari.

Penso que la gent que ha votat socialista ha volgut votar un projecte de CONVIVÈNCIA. I cal dir-ho amb lletres majúscules. Catalunya sempre s’ha caracteritzat per ser un país acollidor, treballador, perseverant i no bel·ligerant i s'ha tornat a demostrar.

Des de l’atemptat de l’11 de març hem viscut commoguts i, a més, ens hem acabat indignant amb el comportant tan poc ètic, tan poc honest, tan poc lleial amb la societat espanyola que ha tingut el Partit Popular. Això ha estat el que ha compel·lit a molts catalans a votar socialista. Com igual ha passat amb el País Basc on una gran majoria ha sortit al carrer a dir que Euskadi vol la convivència entre tots i amb els espanyols.

Per últim, penso que els avenços socials emprats pel Govern de Rodriguez Zapatero han pesat alhora de decidir votar pel Partit Socialista.

De totes formes, el vots que ha tret el PP són prou significatius perquè ens plantegem que d’aquí a quatre anys hem de presentar un balanç molt més positiu i haver complert els objectius previstos. Estic convençuda que les ganes, la il·lusió, la perseverança i el treball del proper Govern de Zapatero ens permetran llavors demanar de nou i amb tota honestedat el vot als ciutadans de Catalunya.

Carta a la Sra. Ferrusola

Em desagrada notablement que una persona que durant 23 anys ha estat al costat d'un home d'estat com va ser el Sr. Jordi Pujol es permeti fer comentaris sobre el nom del nostre President de la Generalitat en José Montilla.

No vull dedicar-li moltes línees perquè no s'ho mereixen (les paraules proferides per la Sra. Ferrusola no són pròpies d'una persona de consens i respectuosa) pero sí que vull expressar el meu desencís davant de comentaris xenòfobs com aquest. Si fins ara el President de la Generalitat ha estat la institució que representava a Catalunya, aquestes manifestacions la qüestionen.

Sra. Ferrusola: És això el que vostè pretén? Es que pretén qüestionar Catalunya?. Vaig en compte Sra. Ferrusola perquè no li està fent cap favor al país que fins ara considerava com a propi.

Catalunya és de tots: dels que varem néixer, dels que hi vivim i dels que vindran i la sentin com a pròpia.

No es confongui.

CONCERT D’ALICE KEYS

Ahir varen assistir al Concert que va donar Alice Keys a Badalona. Fa quatre anys ja varem estar quan va actuar al Poble Espanyol de Barcelona. No hi ha comparació tot i que al 2004 varem gaudir molt.

Crec que aquesta artista jove de qualitat i total capacitat per omplir un escenari ella sola fa una demostració palpable de la perseverança, esforç, apassionament i il·lusió per aconseguir allò que de petita es va proposar. Penso que és un exemple per tots.

Es cert que aquesta cantant tan jove disposa de qualitats que no tots els joves disposen. I, probablement, s’ha trobat en una situació personal i familiar que li ha permès arribar a desplegar les seves facultats. Sé perfectament que no tothom té aquestes possibilitats. Ara bé, penso que li hem de reconèixer que una persona tan jove que és capaç de desenvolupar-se com ella ho fa en l’escenari aportant veu, creativitat, improvisació perfectament executada i passió és excepcional.

El públic va gaudir moltíssim. Crec que ahir el públic català sempre ha sabut agrair als artistes que han actuat a Barcelona el treball ben fet. Ahir va ser així per que realment l’Alice Keys va demostrar ser una de les artistes amb molt de futur i qualitat.

Gràcies per fer-nos passar dues hores fantàstiques.

LA TRAVESÍA DEL DESIERTO II, o III o IV …

A lo largo de estos meses he intentado morderme la lengua y no insistir más en este tema, pero es que el dirigente actual de CIU, el Sr. Artur Mas, me tienta.

Hace meses hablábamos de lo impropio que resultó, por no decir contraproducente, que el Sr. Mas se comprometiera a ir al notario para dar fe del cumplimiento de sus promesas. Impropio y contraproducente, básicamente, porque pone en duda la palabra así como el compromiso de las personas que participamos en la vida política con la ciudadanía.

Ya se dijo en aquel momento que poner en entredicho la palabra de un político, y más si éste es el máximo dirigente de un partido, hacía mucho más daño que cualquier otra cosa a la confianza del ciudadano en nuestro sistema democrático. Es más o menos lo mismo que ocurre cuando el Partido Popular cuestiona instituciones del Estado como el Banco de España o el Tribunal Constitucional, u otras. Por cierto, creo que al PP sólo le queda por cuestionar el ejército.

En esta ocasión el Sr. Mas, en su propia travesía por el desierto, paralela a la de su partido, se ha cubierto de gloria. Desde que tomó posesión el Sr. José Montilla como Presidente de la Generalitat de Catalunya no ha cejado de insistir en que sólo la lista más votada podía gobernar. Ayer, y gracias a la hemeroteca, le tuvieron que recordar que en el 2003 manifestó que era perfectamente admisible que la lista que NO fuera la más votada en unas elecciones podía gobernar.

En fin, no me gusta hacer leña del árbol caído, porque no nos engañemos, al paso que va el Sr.Mas “le quedan dos telediarios” como no cambie radicalmente de actitud, pero si pienso que es importante que los ciudadanos sepan que cuando alguien adquiere un compromiso es porque realmente cree en ello. Al menos esto es como tienen que ser las cosas.

Y le digo al Sr. Mas que faltar a la verdad por parte de la persona que encabeza la oposición, o poner en duda su palabra teniendo que recurrir a un notario para dar fe de sus promesas merma la confianza de los ciudadanos en el sistema democrático. No hace falta firmar contratos con los inmigrantes, ni ir al notario. ¿No ve que es suficiente con decir las cosas públicamente?. ¿Sus asesores no le han dicho que las hemerotecas dan fe de la historia tal y cómo los hechos ocurren? ¿O es que resultara que no es suficiente con su palabra?

Sr. Mas, pregúntese qué está haciendo Vd. por este país y por sus ciudadanos.¿Cree que con esta actitud se llega alguna parte?. ¿Cree que esto es lo más conveniente para Catalunya?

Sinceramente, se equivoca.

Los nuevos líderes, líderes con convicción

A nosotros nos llaman, o mejor dicho, nosotros mismos nos llamamos un país de “charanga y pandereta”. Pero cuando giramos nuestra vista a la izquierda, si nos situamos mirando hacia los Pirineos, y vemos lo que ocurre en nuestro país vecino Italia, la verdad es que nos quedamos cortos.

Hace muchos años ya que la política italiana se arrastra por grandes ciénagas, por lodos densos e interminables, de los que de vez en cuando, intenta desprenderse con iniciativas varias pero que acaban sucumbiendo. Según dicen, por causa del sistema electoral.

Ahora se erige una nueva figura, al parecer un nuevo líder, un personaje atrevido (prefiero el catalán “agosarat”: Walter Veltroni, actual alcalde de Roma. Creo que la palabra "agosarat" es más indicada). Pretende cambiar lo establecido con una actitud rebelde y segura. No dudo que sea esta su intención pero debemos dejar pasar el tiempo y comprobar que su actitud no era una simple estrategia electoralista. Decepcionaría mucho.

Porque lo cierto es que la ciudadanía necesita de líderes que encabecen una opción con convicción y seguridad. Líderes como J.L. Rodríguez Zapatero.

Y muchos me diréis o pensaréis que “se me ve el plumero”. Pues sí. No sé vosotros pero yo tengo claro que una persona que se atreve a desafiar a la primera potencia mundial E.E.U.U., una persona que se atreve a equiparar derechos de colectivos que hasta ahora estaban relegados o ignorados, una persona que lidera un equipo de gobierno con la sensibilidad suficiente para proteger a aquellos en graves situaciones de dependencia... y así, muchas otras iniciativas que se han llevado a cabo y que han supuesto mejoras sociales considerables merece un reconocimiento.

Es evidente que es mejorable, que faltan compromisos por cumpli, etc, pero es innegable el esfuerzo que se ha hecho y ahora, en las próximas elecciones que se celebraran en marzo toca reforzar esta forma de hacer política con honestidad y lealtad institucional.

Es cierto que algunos prefieran no votar, o votar en blanco, pero creo que todos deberíamos hacer un ejercicio de sinceridad con nosotros mismos y reconocer que sólo con un gobierno cohesionado, progresista y de izquierdas como el actual se puede progresar en términos de igualdad y justicia, principios ambos de la socialdemocracia.

Dudo seriamente que un gobierno de derechas como plantea Rajoy y los suyos sea capaz de enfrentarse a las grandes potencias para imponer un criterio coherente. Dudo mucho que ni tan siquiera sea capaz de reconocer sus errores aunque estos sean evidentes.

La Plataforma de Apoyo a Zapatero despierta la ilusión

Ya han conseguido casi 5.000 firmas de adhesión.

PAZ se presentó hace unos días en Madrid ante cientos de personas para respaldar la labor de Zapatero al frente del gobierno.

Esta Plataforma de Apoyo a Zapatero (PAZ), está integrada por casi 5.000 artistas e intelectuales, científicos, deportistas y académicos y su portavoz en el acto de presentación fue el director de cine, José Luis Cuerda, que ofició de maestro de ceremonias, y defendió con valentía que Zapatero lo ha hecho “razonablemente bien” ya “sus aciertos se pueden razonar” e insistió en que Zapatero “debe volver a gobernar los próximos cuatro años”.

El objetivo de los firmantes del manifiesto es que tras el 9 de marzo, Zapatero pueda mantener "una forma de hacer política basada en el diálogo, la búsqueda de acuerdos y el respeto a las instituciones democráticas" de modo que "la solidaridad siga siendo un eje de la acción de Gobierno" y para que "ningún credo, opción política o grupo social goce de privilegios". Además, pretenden que "el mundo siga mirando a España como un referente en la defensa de la paz y la solidaridad internacional".

La Plataforma de Apoyo a Zapatero celebró su primer acto con el estreno del videoclip de la canción Defender la alegría, basada en unos versos de Mario Benedetti. Serrat, Miguel Bosé, Víctor Manuel o Ana Belén son algunos de los cantantes que aparecen en el vídeo.

Entre los más de 300 asistentes a la presentación de PAZ estuvieron Pedro Almodóvar, Miquel Barceló, José Luis Cuerda, Alvaro de Luna, Juan Goytisolo, Víctor Manuel, Judit Mascó, Jesús Vázquez, Cayetana Guillén Cuervo, Marisa Paredes, Boris Izaguirre, María Barranco o el médico Luis Montes que se subieron al escenario para mostrar su apoyo a Zapatero.

Entre los casi 5.000 firmantes también están personalidades de la música, el cine, el teatro y la televisión como Andrés Vicente Gómez, Manuel Gómez Pereira, Agustín Díaz Yanes, Vicente Aranda, Juan Echanove, Concha Velasco; escritores como Rafael Azcona, Caballero Bonald, Juan José Millás, Antonio Gamoneda o Sami Nair y también deportistas, entre ellos Fermín Cacho, Gervasio Deferr o Juan de Dios Román.

Creo sinceramente que este gesto de intelectuales, científicos, artistas y gentes diversas que han dado un paso adelante y se han mostrado partidarios de forma abierta y sincera en pro de una manera de hacer política, como en otras ocasiones les hemos visto hacerlo a muchos de ellos con el No a la Guerra de Irak, por ejemplo, es de agradecer en política. Aunque supongo que lo que más sorprenderá al PP es cómo han conseguido estas personas que provienen de mundos y realidades muy distintas ponerse de acuerdo en una única cuestión, la conveniencia de que Zapatero vuelva a gobernar, esto es grande, es realmente significativo y la derecha española debería tomar nota y virar hacia otra dirección más modera y no tan radical e integrista.

ANÁLISIS DE LA GESTIÓN Y PERSPECTIVAS DE FUTURO

La legislatura ha finalizado, y creo que ha llegado la hora de pasar balance. Sinceramente pienso que a nivel general nuestro país ha dado pasos de gigante en muchos aspectos: sociales, económicos, en investigación, derechos y libertades, etc. Por ello, creo que en el marco de la celebración de las elecciones generales del 9 de marzo, los socialistas debemos defender nuestra gestión, con orgullo pero también con autocrítica,

No todo han sido aciertos. Sin embargo, y a diferencia de otros, hemos sabido reconocer y también hemos pedido disculpas públicamente por ellos, asumiendo las responsabilidades como ya de todos es sabido. Las comparecencias de Rodriguez Zapatero así lo demuestran.

Dicho esto, y en clave de Cataluña hay que reconocer que ningún presidente de los sucesivos gobiernos que ha tenido España en estos treinta años ha hecho tanto y en tan poco tiempo por Cataluña como José Luís Rodríguez Zapatero. Y hay ejemplos claros. Se van a transferir las cercanías. Y se van a transferir con las inversiones necesarias para ponerlas al día. Precisamente, José Montilla, President de la Generalitat, lo afirmó cuando dijo que se tardara lo que se tardara, Cercanias pasaría a ser competencia de la Generalitat de Catalunya.

Hace unos días en la reunión de la comisión bilateral se ha pactado la asunción de cinco nuevas competencias emanadas del Estatuto, y entre ellas una muy importante: la gestión de la inmigración que sin duda marcará un antes y un después en esta materia. Y lo hemos hecho a pesar del desgaste político que ha significado hacer el Estatuto con una derecha que ha atacado a Cataluña para ganar votos en otras comunidades y para debilitar a Zapatero.

Así pues, lo que verdaderamente ha frenado la buena marcha de Cataluña ha sido y es el Partido Popular. Y lo han demostrado con su actitud en el despliegue del Estatuto; en los papeles de Salamanca; en potenciar el catalán en Europa; en el mayor programa de inversiones que nunca antes ha visto Cataluña. Por no decir, la OPA de Gas Natural. El único freno a todo ha sido y será el PP.

Se nos presenta una oportunidad importantísima para seguir avanzando y responder con contundencia a esta derecha española que tanto ha lesionado nuestro sistema político con esta estrategia de acoso y derribo al gobierno de Zapatero, cuando en realidad, a lo que estaban atacando es a la credibilidad de las instituciones democráticas.

Es necesario, por tanto, hacer una puesta segura y contundente por la política progresista de los socialistas. La prueba a día de hoy, es que Cataluña tiene las condiciones para recuperar el liderazgo social y económico en España. Porque tenemos la energía y la voluntad de los catalanes, tenemos a José Luís Rodríguez Zapatero dispuesto a apostar por ello, tenemos el nuevo Estatuto y tenemos un presidente de la Generalitat capaz de negociar y también de plantarse cuando es necesario.

Es evidente que nadie da nada por nada, pero los socialistas catalanes tenemos claro que la perseverancia y el trabajo nos llevará a conseguir altas cotas competenciales que permitan unas mejores condiciones para la ciudadanía. Esto es por lo que se tiene que continuar luchando.

ELS REPTES DEL PACTE NACIONAL PER L'HABITATGE

Davant la gran dificultat per a poder accedir a un allotjament, el Govern de la Generalitat va impulsar l’any 2007 el Pacte Nacional per a l’Habitatge que justament amb la col·laboració i implicació dels agents del sector, promotors, constructors, agents immobiliaris, fundacions, cooperatives,associacions de veïns, sindicats, col·legis professionals i els diferents nivells institucionals, Generalitat, Ajuntaments, Diputacions i Consells Comarcals es van posar d’acord per fer front a aquest nou repte social i buscar solucions.Aquest 2007 per tant ens ha deixat l’herència del Pacte Nacional per a l’Habitatge 2007-2016 que es compon de 800.000 accions que es durant a terme en deu anys i que tindran un cost públic de 8.221M€.

Al 2008 començarem a veure algunes d’aquestes accions que s’han creat sobre la base de cinc grans reptes que haurà d’abordar el pacte i que són els següents:- Millorar, l’Accés a l’Habitatge especialment dels joves potenciant més ajuts per al lloguer i per la compra i garantint més sòl per a construir habitatges de protecció oficial. Amb una aportació de 4.974M€.-Millorar la Qualitat del Parc d’Habitatges amb ajuts a la rehabilitació i a l’instal3lació d’ascensors i per adequar i dignificar els habitatges amb una inversió de 1.449M€.-Millorar l’Allotjament de la gent gran i de les persones amb dificultats diverses, com ara discapacitat o d’altres problemes.

El Govern vol crear una línia de crèdit per ajudar a aquestes persones a pagar els lloguers, per a crear vivendes adaptades o per a incrementar el parc d’habitatge accessible amb un total de 798M€.-Prevenir l’Exclusió Social Residencial amb un sistema universal d’ajuts personals a 60.000 llars per a lloguer, per a la hipoteca o per evitar desnonaments i treballant per l’eradicació de l’assetjament immobiliari amb una despesa de 751M€.-I finalment Garantir un Allotjament digen i de qualitat a les llars mal allotjades. Ajuts per a les persones sense sostre, les que viuen al carrer o en infrahabitatges o les que comparteixen l’habitatge amb massa gent amb un pressupost de 250M€.

El que més destaca d’aquest pacte nacional com d’altres que aquest Govern d’Entesa ha impulsat durant el seu primer any de mandat és la capacitat d’aglutinar esforços i d’arrossegar sinergies tant del món de l’empresa, com dels agents socials, de la pròpia societat civil i del compromís de les diferents institucions públiques, cada cop més sensibles a la realitat i als canvis socials.Aquest estil de fer política d’emprendre nous camins per a fer front als reptes que la societat d’avui ens reclamar amb una acció de govern decidida i compromesa amb el futur, des del present és per a mi el tret definitori d’aquest Govern que encapçala Josep Montilla i que estic convençuda que ens porta per bon camí.