30 DE ANYS DE PSC

"A la vida de cadascú les coses li afecten d’una manera o d’una altra. Jo crec que hi ha fets que marquen i, en certa manera, condicionen la teva història".

El passat dissabte 12 de juliol vaig assistir a la celebració del 30 aniversari de la fundació del PSC. Va ser un acte entranyable i, per mi, molt emotiu i m’explicaré. Ara fa aproximadament uns 30 anys, i mig, vaig assistir de la mà del meu pare a un míting a Bellvitge en el que varen intervenir en Josep Pallach i en Verde Aldea. No recordo, evidentment, del que es va parlar, jo era petita, però si recordo perfectament l’ambient que vaig viure: era una sala blanca, plena de fum, amb molta gent, gent que vibrava a cada paraula que deien els assistents. Aquella sensació la vaig tornar a sentir l’any anterior a la celebració de l’11 de setembre a Sant Boi de Ll. Des de llavors poques vegades l’he tingut. Però l’acte del passat dissabte va aconseguir evocar-me aquells moments.

Les intervencions de les diferents persones en l’acte van posar de manifest que per arribar a la constitució del PSC va caldre negociació, sacrifici, consciència del moment històric en el que es trobaven. Varen explicar com en aquell moment calia pensar en clau de futur, pensar en el que havia de suposar pel nostre país un pacte entre les diferents sensibilitats socialistes, sensibilitats de gent d’esquerra, progressista i amb una clara voluntat de defensa dels drets i llibertats de les persones.

En aquell moment tots van coincidir en un fet. El PSC havia de ser un partit amb un clar objectiu de servei públic. Havia de tenir en compte les necessitats de la ciutadania sense distinció de creences i conviccions polítiques. I calia tenir clar que això només es podia aconseguir tots junts. En Joan Reventós ho va veure des del principi: calia que tots treballéssim junts per poder influir en el nostre país i, a mig termini, en l’Estat Espanyol.

Aquest Partit que en els seu dia es va formar de diferents tendències es avui un Partit totalment consolidat. I la prova és que després de 30 anys estem on estem, governem en un àmbit prou ampli del país i influïm en la resta de l’Estat Espanyol. Però no és el poder en si mateix el que justifica l’existència d’un partit. No en el cas del PSC. La nostra existència es justifica des del moment que volem millorar el benestar dels ciutadans des de una perspectiva d’esquerres progressista.

Per altra banda, aquesta situació que gaudim no vol dir que ens aquietem i visquem de “les rendes” que han generat els esforços de tots aquests anys. Cal que, de nou, el PSC, treballi per assolir els objectius de millora en els drets dels ciutadans, que sigui el garant de les llibertats públiques amb ambició, tenint molt present la situació actual i, sobretot, la futura. Cal que hom fem amb convicció i fermament.

I, si bé és cert que el futur que se’ns presenta no és el mateix que el que teníem fa 30 anys, senzillament perquè la realitat ha canviat, també és cert que els valors i principis que han donat lloc al Partit que avui tenim han de mantenir-se i fomentar-los. El dissabte es va evidenciar que ens sentim molt orgullosos de pensar com pensem i de lluitar com lluitem, sense prepotència ni arrogància sinó amb humilitat. Així és com hem de continuar treballant.

I d’aquesta manera podrem fer el reconeixement que es mereixen aquelles persones que al llarg d’aquests 30 anys han treballat i lluitat per allò que creien.