Sr. Xavier Bru de Sala. Llegia el passat 14 de juny un article seu a El Periódico on deia: “En la situació actual, els partidaris d’un estat federal i els de la independència, que són la gran majoria, coincideixen a denunciar el present com a no desitjable. (...) si no canvien les circumstàncies (...) el més probable és que quasi tots els que ja no creuen en la fórmula de la comunitat autònoma (...) acabin per sumar-se a la immersió decisiva del procés sobiranista. Ara bé, si hagués una altra porta ...”.
L’inici del seu article em va dur a l’any 91. Any en el que vaig tenir la sort d’obtenir una Beca Erasmus a Bologna per fer l’últim curs de dret. I dic “sort”, perquè ara per ara, és l’únic que poden esperar els nostres universitaris si volen optar-hi. En aquell moment va ser una OPORTUNITAT per nosaltres. La recordo com una experiència personal i acadèmica imprescindible. Ha estat cabdal pel meu currículum personal, en primer lloc, i després professional.
I dic personal, perquè el Projecte Erasmus, entre d’altres vivències, em va servir per entendre les oportunitats que volia i, el que era més important, les oportunitats que podia tenir com a ciutadana. Volia tenir la possibilitat d’adquirir coneixements que em permetessin desenvolupar-me com a persona i semblar-me a companys com els francesos, italians, alemanys ... en definitiva, ser europea.
L’he de dir, que en aquells anys, la meva concepció de la realitat era senzilla: jo era una universitària catalana, perquè m’identificava amb una senyera quadribarrada. Però va ser a partir del coneixement d’un altre país, d’altres companys (castellans, francesos, alemanys, andalusos, anglesos, gallecs, ...), d’altres realitats, quan la meva perspectiva va canviar. Abans que res era CIUTADANA. Per això dic que personalment, i no tan acadèmica, em va influir més.
Sempre he entès que la col•lectivitat ha de prevaldre front l’individualisme, Col•lectivitat entesa en sentit ampli. Les persones passen i han de passar per sobre dels símbols. Jo, com a individu i com a ciutadana, vull tenir el dret a parlar la meva llengua, viure la meva cultura, el meu dret civil que m’acabarà conformant com a ciutadana. I crec que estarà d’acord amb mi, que en cap cas, aquests drets que són individuals i col•lectius alhora, poder ser utilitzats com a estendard per alguns interessos espuris i oportunistes que volen malmetre la convivència.
Vull ser catalana, i parlar català, perquè m’expresso millor, perquè em permet comunicar-me més fàcilment. Però no per això vull que ningú em posi fronteres. Soc catalana, però abans que res soc ciutadana. I ara mateix em preocupa el futurs dels nostres fills, dels nostres grans, als qui se’ls està tancant portes cada dia que passa.
Per això cal una sortida comuna, consensuada, pactada. Una sortida per millorar les condicions actuals i assentar les bases del futur. Un futur que en cap cas es pot basar en el present que, si no canviem de rumb, ens estant abocant indefectiblement cap a un penya-segat sense camí de retorn.
Ningú pot utilitzar el futur com a una cortina de fum sense res darrera.
Som molts els que volem retornar al sentit comú que tant ens va “identificar” en anys passats.
Estic convençuda que tant els sobiranistes com els federalistes tenim coses en comú perquè crec que tots volem un futur millor. Podem ser una amplia majoria, com vostè diu a l’article, però aquesta majoria EN CAP CAS pot ser excloent de NINGÚ.
Els acords permeten planificar un futur de qualitat, garant del dret a tenir una educació i una sanitat universal. Garant de donar aixopluc als més desfavorits, però no un aixopluc de beneficència, sinó com a dret que garanteixi a les persones tenir la possibilitat de conformar el seu projecte de vida.
Per això penso, com crec que vostè pensa, que, per responsabilitat com a ciutadans, HA D’HAVER UNA PORTA alternativa a l’asfixiant realitat que ens esperona dia rere dia. I aquesta porta ha de ser construïda per tots, sense excloure a ningú. I a més, ha de ser construïda de forma urgent perquè pugui ser oberta el més aviat millor. Per un FUTUR DE TOTS.
