10.12.14

Nueva época, nuevas ciudades, nuevas necesidades

Con motivo de las elecciones en Uruguay, leía un artículo sobre Múgica, el Presidente saliente que cuenta con un 65% de popularidad y que ha dejado huella, parece ser que por su carácter. Él cambió "la intransigencia por el pragmatismo sin perder su sensibilidad popular" (que no "populismo").
 
El otro día, con un grupo de vecinos, hablábamos de las formas de hacer política. Me preguntaban: "si yo tuviera un problema, ¿serías accesible? ¿Aunque fuera personal?".
 
Efectivamente, la representación de los vecinos y vecinas tiene que ser cercana. Y más en el mundo local. La proximidad tiene que ser el ADN de los que quieren dedicar una parte de su vida a la política activa. Los ciudadanos tienen que saber que si llaman a las puertas del ayuntamiento, alguien les responderá. Aunque algunas veces no les podamos dar soluciones a sus problemas.
 
Últimamente, la continua desacreditación institucional que sitúa el punto de mira sobre el mundo local, atacado por ideologías retrógradas que pretenden volver a un pasado autárquico, hace necesario más que nunca  poner en valor el municipio.
 
Si, porque es en los municipios donde recae el poder político de los ciudadanos. Son la esencia democrática que configuran, como entendía J. Pallach, las vertebras de un estado federal. Y no hemos de olvidar que estas vertebras protegen la médula de la convivencia, que al fin y al cabo, es la que permite e impulsa la cohesión social.
 
Los pueblos y ciudades son el vínculo, son el sentido en el que descansa la voluntad colectiva. Es en los pueblos y ciudades donde nos identificamos más con las políticas públicas destinadas a cohesionar su ciudadanía, a promover la igualdad de oportunidades, a estrechar lazos entre, y con, sus ciudadanos.
 
Ayer hablaba con un vecino de cómo veíamos el futuro. También el futuro de las ciudades. Decíamos que era evidente que no volveríamos al paradigma de hace 10 años. Por eso, tendremos que dibujar nuevas ciudades y pueblos en los que la inclusión social sea el objetivo, como hasta ahora, pero de otro modo.
 
Se nos abre un nuevo camino, y creo que sólo desde la definición colectiva de la ciudad que queremos, conseguiremos unas ciudades sólidas y con capacidad de respuesta. Y en este punto, la participación de los vecinos y vecinas tiene que ser pilar fundamental del proceso. Donde las decisiones, aunque vengan del gobierno, sean vividas por la ciudadanía desde un sentimiento de pertenencia.
 
Por cierto, vuelvo a ser regidora del Distrito I de mi ciudad. Y tengo que decir que, aunque no lo he dejado de hacer a lo largo de estos años, reencontrarme con esta responsabilidad ha sido una verdadera satisfacción.
 
De hecho, el territorio, la gente, es el que da sentido a ser representante político. Así lo he vivido siempre, desde el 2007, cuando empecé.
 
La mejor política es la que se hace en el territorio, porque se puede palpar, porque se puede vivir, porque es lo que da sentido a la misma política. Creo que sólo desde ciudades fuertes y, por lo tanto, desde gobiernos municipales sólidos, podremos reconstruir también un país sólido. Y la solidez la da este sentimiento de pertenencia de las instituciones a los ciudadanos.
 
Y no nos olvidemos de Europa. También necesitamos una Europa sólida. Cómo decía, Joan Reventós hablando de ella, "como un sistema de ciudades y colectividades territoriales, que tienen que continuar e intensificar un diálogo constituyente y de colaboración para consolidar la pirámide federativa europea".
 
Sólo si somos capaces de volver la confianza a los ciudadanos hacia los poderes públicos, volveremos a reconstruir y vertebrar el país. Tenemos que reavivar este sentimiento de pertenencia de nuestras instituciones públicas, de nuestra ciudad, y por supuesto, nosotros como representantes, estar a la altura.

9.12.14

Nova època, noves ciutats, noves necessitats

Amb motiu de les eleccions a l'Uruguai, llegia un article sobre Múgica, el President sortint que compta amb un 65% de popularitat i que ha deixat una empremta, sembla ser que pel seu caràcter. Va canviar "la intransigència pel pragmatisme sense perdre la seva sensibilitat popular" (que no "populisme").
 
L'altre dia, amb un grup de veïns, parlàvem de les formes de fer política. Em preguntaven: "si jo tingués un problema,  series accessible?. Encara que fos personal?".
 
Efectivament, la representació dels veïns i veïnes ha de ser propera. I més en el món local. La proximitat ha de ser l'ADN dels que volen dedicar una part de la seva vida a la política activa. Els ciutadans han de saber que si truquen a les portes de l'ajuntament, algú els respondrà. Encara que algunes vegades no els puguem donar solucions als seus problemes.
 
Darrerament, i amb aquest descrèdit  institucional que situa el punt de mira sobre el món local, atacat contínuament per ideologies retrogrades que pretenen tornar a un passat autàrquic, és on hem de posar en valor el municipi.
 
Si, els municipis és on rau el poder polític dels ciutadans. Són l'essència democràtica que configuren, com entenia J.Pallach, les vertebres d'un estat federal. I no em d'oblidar que aquestes vertebres protegeixen la medul·la de la convivència, que és a la fi, la que permet i impulsa la cohesió social.
 
Els pobles i ciutats són el lligam, són el sentit en el que descansa la voluntat col·lectiva. És als pobles i ciutats on ens identifiquem més amb les polítiques públiques destinades a cohesionar la seva ciutadania, a promoure la igualtat d’oportunitats, a estrènyer llaços entre, i amb, els seus ciutadans.
 
Ahir parlava amb un veí de com vèiem el futur. També el futur de les ciutats. Dèiem que era  evident, que no tornaríem al paradigma de fa 10 anys. Per això, haurem de dibuixar noves ciutats i pobles en els que la inclusió social sigui l'objectiu, com fins ara, però d'una altra manera.
 
Per això, se'ns obre un nou camí al davant, i crec que només des de la definició col·lectiva de la Ciutat que volem, aconseguirem unes ciutats sòlides i amb capacitat de resposta. I en aquest punt, la participació dels veïns i veïnes ha de ser el pal de paller. On les decisions, tot i ser del govern, siguin viscudes des d'un sentiment de pertinença per la ciutadania. 
 
Per cert, torno a ser regidora del Districte I de la meva Ciutat.  I he de dir que, encara que no ho he deixat de fer al llarg d'aquests anys, retrobar-me amb aquesta responsabilitat ha estat una veritable satisfacció.
 
De fet, el territori, la gent, és el que dona sentit a ser representant polític. Així ho he viscut sempre, des del 2007, quan vaig començar.
 
La millor política és la que es fa al territori, perquè es pot palpar, perquè es pot viure, perquè és el que dóna sentit a la mateixa política. Crec que només des de ciutats fortes i, per tant, des de governs municipals sòlids, podrem reconstruir també un país sòlid. I la solidesa la dóna aquest sentiment de pertinença de les institucions als ciutadans.
 
I no ens oblidem d'Europa. També necessitem una Europa sòlida. Com deia, Joan Reventós parlant d'ella, "com un sistema de Ciutats i col·lectivitats territorials, que han de continuar i intensificar un diàleg constituent i de col·laboració per consolidar la piràmide federativa europea".
 
Només si som capaços de tornar la confiança als ciutadans vers els poders públics, tornarem a reconstruir i vertebrar el país. Hem de revifar aquest sentiment de pertinença de les nostres institucions públiques, de la nostra ciutat, i per suposat, nosaltres com a representants, estar a l’alçada.