18.4.08

Avenços Legislatius. Llei contra la Violència Masclista

Una imatge de consens, d'unitat entre les dones.

El Ple del Parlament va aprovar el passat dimecres 16 d’abril, amb 132 vots a favor, la unanimitat dels presents, la Llei del Dret de les dones a eradicar la violència masclista. La podreu veure aquí la Llei.

Després de molt de temps de debat en el si de la comissió parlamentaria, finalment s’ha portat el projecte a la cambra catalana per tal procedir a la seva aprovació. Cal dir que, les esmenes presentades pels grups parlamentaris del PPC i del Grup Mixt han estat rebutjades per raons que no cal ni tornar a entrar.... És també important destacar que aquesta ha estat una llei, la primera d'aquesta índole que s’ha aprovat a la cambra. amb caràcter d’urgència.

De les intervencions al ple només destacaré la de la companya del PSC, la Diputada Mila Arcarons que va realitzar una exposició molt clarificadora del que suposa l’aprovació d’aquesta llei. Podeu veure aquí la seva intervenció.

Des del punt de vista dels fonaments i dels principis polítics, cal dir que el Projecte de Llei ha partit en tot moment, de la premissa que els drets de les dones són drets humans i que la violència masclista és una greu vulneració d'aquests drets i un impediment perquè les dones puguin assolir la plena ciutadania, l'autonomia i la llibertat.

Crec que és especialment important destacar que el text defineix amb claredat, i no sempre és així, les diferents formes de violència masclista i els àmbits en què es pot produir, i estableix els principis que han d'orientar les intervencions dels poders públics per eradicar aquesta violència de manera integral i transversal, i amb el compromís de garantir el tractament adequat i efectiu del dret de les dones a no ser discriminades i a viure amb autonomia i llibertat.

Així mateix, i tot i que alguns grups de forma demagògica han volgut obviar-ho, el cert és que el projecte recull, entre altres, el dret de les dones a accedir a l'assistència jurídica i a percebre la renda mínima d'inserció i els ajuts escolars tenint en compte exclusivament els seus ingressos i les seves rendes individuals. D’altra banda, també recull el dret d'accés a l'habitatge i d'ocupació per a les dones víctimes d'aquesta violència, i constitueix un fons de garantia de pensions i prestacions per cobrir l'impagament de pensions alimentàries i compensatòries, que operarà amb caràcter de bestreta. Aquesta última qüestió molt demandada pels col·lectius de dones que han estat lluitant contra la violència de gènere.

I parlant dels col·lectius de dones, com era d’esperar, a la sessió del ple del Parlament, van assistir moltes representants de l’univers associatiu de dones que a nivell de tota Catalunya han estat recolzant i treballant perquè al final es fes efectiva l’aprovació d’una llei. Des d’aquestes lletres els hi vull agrair efusivament la seva tenacitat i el seu compromís en aquest “combat” que finalment ha tingut el seu ressò legislatiu.

I és que totes les dones que tenim o hem tingut responsabilitats institucionals i/o polítiques hem estat molt pendents de l’evolució dels treballs de la comissió que des del Parlament havia de crear aquesta llei. En especial, la presidenta de l'Observatori contra la Violència Domèstica del Consell General del Poder Judicial, Montserrat Comas; com també, la presidenta de l'Institut Català de les Dones, Marta Selva; la delegada del Govern a Barcelona, Carme Sanmiguel, o les alcaldesses d'Esplugues, Pilar Díaz; de Mollerussa, Teresa Ginestà, i de Rubí, Carme García, entre altres, i moltes més que ara no citaré.

De la mateixa manera que m’agradaria fer un reconeixement explícit a la companya Lourdes Muñoz, Secretaria de Polítiques d’Igualtat del PSC i Diputada en el Congrés dels Diputats a Madrid que ens ha coordinat, motivat i mobilitzat a totes les companyes de partit, per tal de fer costat a aquesta llei tan necessària i vital.

I acabo diem que amb aquesta llei donem un pas endavant importantíssim en defensa dels drets de les dones que pateixen aquesta problemàtica i esperem que no només ajudi a les dones si no que a més, aconseguim que desaparegui aquesta lacra social.




2.4.08

Les darreres Eleccions Generals a Corts Generals

Els resultats electorals de les Eleccions Generals celebrades el passat dia 9 de març han posat de manifest la voluntat dels ciutadans de frenar en sec aquesta dinàmica destructiva que al llarg de 4 anys han vingut a dur a terme determinades formacions polítiques.

Considero que el Partit dels Socialistes de Catalunya ha sabut fer una bona campanya i no només en termes organitzatius, que també, sinó que ha tornat a encisar de nou.

Pel que fa a l’organització, s’ha demostrat que l’engranatge funciona, no només perquè la direcció ha estat clau sinó per que el PSC compta amb un actiu potent i que és la base social, afiliats i afiliades i simpatitzants, que han estat presents en tots els actes de campanya i, sobretot, el dia de les eleccions i en el dia de l’escrutini general.

Felicitats, doncs, a tota aquesta gent que ha treballat de forma altruista, amb sentiment i plenament convençuda de la tasca que estava realitzant. Diu molt de tots ells.

Però a més a més i com deia abans, crec que hem de posar en valor el que s’ha tornat a generar en la ciutadania. Tinc clar que l’efecte “Si tu no hi vas ells tornen” ha estat important, però em nego a pensar que la ciutadania vota només per un “slogan” publicitari.

Penso que la gent que ha votat socialista ha volgut votar un projecte de CONVIVÈNCIA. I cal dir-ho amb lletres majúscules. Catalunya sempre s’ha caracteritzat per ser un país acollidor, treballador, perseverant i no bel·ligerant i s'ha tornat a demostrar.

Des de l’atemptat de l’11 de març hem viscut commoguts i, a més, ens hem acabat indignant amb el comportant tan poc ètic, tan poc honest, tan poc lleial amb la societat espanyola que ha tingut el Partit Popular. Això ha estat el que ha compel·lit a molts catalans a votar socialista. Com igual ha passat amb el País Basc on una gran majoria ha sortit al carrer a dir que Euskadi vol la convivència entre tots i amb els espanyols.

Per últim, penso que els avenços socials emprats pel Govern de Rodriguez Zapatero han pesat alhora de decidir votar pel Partit Socialista.

De totes formes, el vots que ha tret el PP són prou significatius perquè ens plantegem que d’aquí a quatre anys hem de presentar un balanç molt més positiu i haver complert els objectius previstos. Estic convençuda que les ganes, la il·lusió, la perseverança i el treball del proper Govern de Zapatero ens permetran llavors demanar de nou i amb tota honestedat el vot als ciutadans de Catalunya.