Amb motiu de les eleccions a
l'Uruguai, llegia un article sobre Múgica, el President sortint que compta amb
un 65% de popularitat i que ha deixat una empremta, sembla ser que pel seu
caràcter. Va canviar "la intransigència pel pragmatisme sense perdre la
seva sensibilitat popular" (que no "populisme").
L'altre dia, amb un grup de
veïns, parlàvem de les formes de fer política. Em preguntaven: "si jo
tingués un problema, series accessible?. Encara que fos personal?".
Efectivament, la representació
dels veïns i veïnes ha de ser propera. I més en el món local. La proximitat ha
de ser l'ADN dels que volen dedicar una part de la seva vida a la política
activa. Els ciutadans han de saber que si truquen a les portes de l'ajuntament,
algú els respondrà. Encara que algunes vegades no els
puguem donar solucions als seus problemes.
Darrerament, i amb aquest
descrèdit institucional que situa el
punt de mira sobre el món local, atacat contínuament per ideologies retrogrades
que pretenen tornar a un passat autàrquic, és on hem de posar en valor el
municipi.
Si, els municipis és on rau el
poder polític dels ciutadans. Són l'essència democràtica que configuren, com entenia
J.Pallach, les vertebres d'un estat federal. I no em d'oblidar que aquestes
vertebres protegeixen la medul·la de la convivència, que és a la fi, la que
permet i impulsa la cohesió social.
Els pobles i ciutats són el
lligam, són el sentit en el que descansa la voluntat col·lectiva. És als pobles
i ciutats on ens identifiquem més amb les polítiques públiques destinades a
cohesionar la seva ciutadania, a promoure la igualtat d’oportunitats, a
estrènyer llaços entre, i amb, els seus ciutadans.
Ahir parlava amb un veí de com
vèiem el futur. També el futur de les ciutats. Dèiem que era evident, que
no tornaríem al paradigma de fa 10 anys. Per això, haurem de dibuixar noves
ciutats i pobles en els que la inclusió social sigui l'objectiu, com fins ara,
però d'una altra manera.
Per això, se'ns obre un nou camí
al davant, i crec que només des de la definició col·lectiva de la Ciutat que
volem, aconseguirem unes ciutats sòlides i amb capacitat de resposta. I en
aquest punt, la participació dels veïns i veïnes ha de ser el pal de paller. On
les decisions, tot i ser del govern, siguin viscudes des d'un sentiment de
pertinença per la ciutadania.
Per cert, torno a ser regidora
del Districte I de la meva Ciutat. I he de dir que, encara que no ho he
deixat de fer al llarg d'aquests anys, retrobar-me amb aquesta responsabilitat
ha estat una veritable satisfacció.
De fet, el territori, la gent, és el que dona sentit a ser representant
polític. Així ho he viscut sempre, des del 2007, quan vaig començar.
La millor política és la que es
fa al territori, perquè es pot palpar, perquè es pot viure, perquè és el que
dóna sentit a la mateixa política. Crec que només des de ciutats fortes i, per
tant, des de governs municipals sòlids, podrem reconstruir també un país sòlid.
I la solidesa la dóna aquest sentiment de pertinença de les institucions als
ciutadans.
I no ens oblidem d'Europa. També necessitem
una Europa sòlida. Com deia, Joan Reventós parlant d'ella, "com un
sistema de Ciutats i col·lectivitats territorials, que han de continuar i
intensificar un diàleg constituent i de col·laboració per consolidar la
piràmide federativa europea".
Només si som capaços de tornar la
confiança als ciutadans vers els poders públics, tornarem a reconstruir i
vertebrar el país. Hem de revifar aquest sentiment de pertinença de les nostres
institucions públiques, de la nostra ciutat, i per suposat, nosaltres com a
representants, estar a l’alçada.
No comments:
Post a Comment