Algú li ha de dir a aquests “senyors de CIU” que TOT NO SI VAL

La darrera setmana es publicava en una revista de CIU una entrevista al President Pasqual Maragall. No repetiré el que explicava per que és conegut.
Jo sóc militant socialista. Crec que puc afirmar que, igual que jo, molts dels socialistes de base es varem sentir decebuts però, sobretot, DOLGUTS. Per això no vaig dubtar a expressar-li el meu estupor com a militant socialista al President amb una carta personal.
Com a persona demòcrata crec en la contesa política neta, rica de idees, impregnada d’il•lusió i capaç d’engegar voluntats cap a un objectiu clar i comú: LA CONVIVÈNCIA sobre una base de solidaritat.
Ahir, quan llegia El Periódico de Catalunya l’article sobre la jugada bruta de CIU quan explica que l’entrevista a MARAGALL la va fer una senyora que va trucar en nom de CIU, sabent com sabia que s’havia pactat amb la premsa que no es farien entrevistes sense permís de la familia.
Si això és cert, i estant com estem en un moment cabdal pel futur a Catalunya pels nostres fills i filles, els catalans ens podem trobar amb un govern de dretes QUE MENTEIX.
No podem arriscar-nos a un govern que menteix i utilitza ardits i dreceres per aconseguir el govern.
Fa uns dies Tremosa, ara això. Sr. Mas és inadmissible aquesta actitud bruta.
JA ENS HO HAN DIT TOT.