23.5.08

PUNT DE PARTIDA PEL FINANÇAMENT

La societat civil, en general, i els mitjans de comunicació, en particular, hem estat pendents aquests dies del sopar que tenia previst el President del Govern espanyol amb els Presidents autonòmics socialistes.

El President de la Generalitat de Catalunya, en José Montilla, ha estat clar aquests dies passats i ha afirmat que en cap cas la seva presència a aquest sopar era per negociar el finançament previst al nostre Estatut d’Autonomia, donat que entén que les negociacions són bilaterals Estat-Comunitat Autònoma, tal i com estableix l’Estatut. I això, a pesar de les insidies fetes per partits de la oposició que pretenen confondre a la societat catalana dient que aquest sopar estava destinat a negociar sobre el finançament.

En qualsevol cas i anant al que és veritablement important. Segons s’informa pels mitjans, queda clar que l’Estatut d’Autonomía de Catalunya aprovat al 2006 serà respectat i es complirà estrictament en :
1er. Mantenir el calendari previst per tal de que el model de finançament nou comenci a regir el proper 2009.
2on. S’ha assumit per tots els Presidents de les Comunitats Autònomes que l’actual sistema de finançament és perjudicial, no només per Catalunya sinó també per Balears, Madrid i València.
3er. Les relacions de negociació seran bilaterals.
4art. Es tindrà en compte, i aquest punt és bàsic per l’equilibri de situacions que fins ara han estat desiguals, el nombre d’habitants com a criteri bàsic del nou finançament, a corregir amb factors de correcció.

Caldrà concretar amb l’Estat les limitacions a la solidaritat que pretén la Generalitat als temes com educació, sanitat i atenció social, però en qualsevol cas, ha quedat evidenciat que els socialistes catalans són solidaris i pretenem una millora tan pel nostre País com per l’Estat espanyol.

El progrés ha de ser entès, en termes de solidaritat, i aquesta és la postura dels socialistes.

Per altra banda, ha quedat palès que el President Montilla està complint els seus compromisos i que l’agenda, com a home d’Estat que és, se la marca ell i ningú més.

Penso que aquesta és una bona lliçó de coherència, congruència amb els criteris emprats des de l’inici de legislatura per part del Govern de la Generalitat i de complir el full de ruta promès. Potser algun partit hauria d’aprendre que governar és saber dir NO quan toca i lluitar infatigablement per allò en el que un creu.