Fa temps que no tenia un moment per dir la meva sobre alguna de les coses que ens estan passant. Són moltes i diverses, si voleu, però totes, absolutament totes es focalitzen en la crisi.
No sóc la primera ni la única que viu aquesta crisi des d’una òptica complicada. Per què la crisi és difícil de resoldre. Això tots ho tenim clar.
Tots: els ciutadans, els polítics, els que formem part dels diversos poders públics, els agents socials, els diferents agents econòmics, tots som conscients que no hi ha receptes màgiques, que no hi ha manuals que donin sortides ràpides i eficients. Que la sortida serà lenta i, sobretot, que sortirem diferents de cóm hem entrar.
Els que tenim la responsabilitat política de resoldre els problemes dels ciutadans, de la nostra Ciutat, del país, se’ns presenta un repte complicat però no irresoluble.
Us diré. Ahir vaig assistir a la conferència “Recuperació econòmica i ocupació” del Ministre i company Celestino Corbacho. No repetiré aquí el que els mitjans de comunicació ja expliquen: el tractament que el Govern de l’Estat està donant a la crisi, les diferents mesures adoptades, etc.
La conclusió que vaig treure és que les receptes no són fàcils ni segures: hem de provar aquelles mesures que resolguin, a curt i a mig termini, les complicacions que es vagin generant. És a dir, cap partit polític pot dir que “té la vareta màgica”, cap partit polític es pot irrogar la capacitat d’acabar a,b la crisi. No crec que cap s’atreveixi a dir-ho, però, per si és així, ja dic ara que seria una OBSCENITAT.
Ha quedat clar que hem de treballar ara JA i prendre mesures directes, com per exemple, per modificar el model productiu i dirigir-lo cap a una economia sostenible, innovadora i, sobretot, justa. La feina i l’esforç que, per part de tots, està requerint i requerirà aquesta situació. I aquí si vull expressar el meu convenciment que només ens ensortirem si tenim líders que amb convicció, amb treball constant, amb decisió, essent perseverants i rigorosos, treballant cap a una mateixa direcció i comptant amb la col·laboració i complicitat dels ciutadans, seran capaços de tirar endavant amb la situació actual. No ho dic jo. Ho va dir en Serra Ramoneda, President de “Tribuna Barcelona”. Només amb persones amb claredat d’idees, sentit comú, rigor en treball, tindrem un futur millor.
Ara, però, cal fer una última reflexió. Ara no ens podem quedar aquí. No podem fer com aquells malalts del cor que prometen que deixaran de fumar quan els diuen que li han de fer un cateterisme. Ara hem d’anar més enllà i plantejar-nos que el futur, no només serà diferent perquè la crisi ens canviarà en aspectes econòmics, socials, etc. Sinó per què s’ha fet evident que necessitem el compromís personal de tots i cadascú de nosaltres, un compromís individual i col·lectiu, i això si és que volem una societat diferent: Una societat que treballi pels altres solidàriament, que es basi en principis d’equitat, de justícia i que acabi generant cohesió social.
