Després de temps sense escriure al meu blog (no ha estat oblit, us ho puc assegurar) és el moment de dir allò en el que els catalans, espanyols, europeus, és a dir, tots els ciutadans del “món mundial” -que s’acostuma a dir ara-, volen sentir: propostes de futur, propostes de sortida de la crisi.
Ens aixequem cada dia envoltats per l’economia, els bonus, els malus, i altres criatures inanimades que no ens deixen veure més enllà dels nostres laments victimismes.
És cert que la situació és complicada, per això es fa necessari donar un cop d’aire fresc, es fa necessari donar sortides, esperança, com he dit abans, donar FUTUR.
Les sortides que es proposin, però, han de ser factibles i no “si val fer volar coloms amb promeses buides”, no seria just. Aquest ha estat l’exemple de molts polítics que, amb propostes electoralistes, quan han arribat al poder les han hagut de rebutjar. El cas més clar ha estat el Govern de Londres que ha acabat prenent mesures que havia injuriat en període electoral. Hi ha d’altres.
Per això vull tornar a reivindicar una de les apostes dels socialistes al Govern dels darrers set anys. S’han posat les bases, (mal que le pese a unos cuantos) per donar una sortida ferma a la crisi. L’aposta per la innovació, per la formació i la investigació ha estat decidida amb l’Acord Estratègic per la Internacionalització de l’economia, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana. Aquest Acord entre els diferents agents socials ha demostrat que una forma de fer política és possible. Una forma de fer cercant el consens i l’acord de tots els protagonistes del País per tal de cercar els grans acords d’Estat.
Aquest és l’exemple que hem donat els socialistes amb el suport al nou Govern al fixar com a eix vertebrador de treball, i per tal de fer camí, ja endegat de l’Acord Estratègic.
Això és important pel País i per les persones que el conformem.
I hem de començar per donar solucions. La única forma és amb la mobilització social, amb el treball de tots junts. I crec no estar equivocada si el camí comença en fixar com a objectiu prioritari el nostre actiu més important EL JOVENT. Aquest ha de ser determinant en el Pactes de País.
Els nostres joves han de ser el fil conductor del nostre relat i cal que siguem capaços d’embarcar TAMBÉ en el mateix vaixell a empreses, sindicats, universitats, món educatiu i administracions. Només així podem complir amb els nostres hereus que són ells. I les eines que hem d’utilitzar han de ser la formació, la innovació i el coneixement.
Només així tornarem a posar les bases de l’Estat del Benestar entès com Estat corresponsable amb ell mateix. Corresponsabilitat, també, dels ciutadans entesos de forma individual i col•lectiva. Un Estat garant de la igualtat d’oportunitats, garant dels drets i de la llibertat del ciutadà de poder escollir la seva opció de vida dins de la comunitat de la que tots en formem part.
(Continuarà)
