NO EN NOM MEU

Que no diguin que parlen en nom del “Poble de Catalunya”. Que no ho diguin més. El darrer 11 de setembre, una part dels catalans es van manifestar darrere una pancarta que exigia la independència de Catalunya. Jo no hi era, i altres cinc milions de catalans tampoc. No parlaré en el seu nom. Jo no vull la independència de Catalunya i no permeto que ningú em digui per això, que no soc una veritable catalana o que no soc “una bona catalana”, més de cinc generacions d’avantpassats m’avalen. No fotem!. Que parlin en nom d’una part del poble català, no de tot el poble. A mi no em representen i no tindran el meu vot, hi tinc tot el dret. Què pensen fer amb mi? Em trauran el dret de ser espanyola? Em cremaran el meu passaport de la Unió Europea i el meu DNI? Em faran fora de casa meva, de la terra dels meus avantpassats? Jo soc catalana i no me’n vull anar d’enlloc, vull arribar a ser una ciutadana dels estats units d’Europa i crec que els nostres esforços, els del poble i els dels polítics haurien d’anar en aquesta direcció, no en la contraria. L’endemà de ser independents deixarem de ser ciutadans de la Unió Europea, seriem un tercer país. Per que ens entenguem, en els controls dels aeroports de tot el mon hauríem d’anar a la finestreta dels “altres”. Quina moneda tindríem? Els nostres avis, de qui cobrarien la pensió? Pagarem aranzels per poder menjar pernil de Jabugo i beure vi de Rioja? Quant cava “exportarem a España? Pagarem aranzels pel formatge francès, la llet, etc.? Com podrà el pagès de Lleida vendre les seves pomes i peres en igualtat de condicions que els francesos, italians o espanyols? Començarem a legislar totes les matèries que ara són comunes al estat espanyol? Quines lleis aplicarem? Quin tribunal decidirà en el supòsit de sentències contradictòries sobre assumptes similars? Que passarà amb els plans de pensions subscrits amb empreses no catalanes? Quin règim polític tindrem, república o monarquia si trobem un descendent de Martí l’Humà? I no em diguin que no hi ha problema per entrar a la Unió Europea, tenim certs països del nord que ja es pregunten perquè han de “mantenir al sud”. Veieu? Una tercera part dels nens de Catalunya pateixen situació de malnutrició. Els nens catalans que necessiten assistència especial s’estan quedant sense atenció. No ho dic jo, ho diuen institucions tan venerables com Càritas Diocesana o Creu Roja, també ho han detectat els serveis socials del ajuntaments. Què fa el nostre govern per arreglar-ho? Parlem d’això. Els catalans que no tenen feina, ni ajudes, i que viuen de la pensió dels seus avis o pares augmenten dia a dia, dinar a l’escola portant la carmanyola de casa costa 3 euros. L’esforç de tot un poble no pot anar dirigit a construir una independència dificilíssima que avui per avui, ens situa fora d’Europa i ens deixa sols front la resta del planeta. L’esforç s’hauria de centrar en suprimir les deficiències que la nostra societat pateix, desigualtat, atur, manca d’educació pública de qualitat, desesperança dels ciutadans joves que no troben sortida a casa nostra, manca d’assistència sanitària universal i gratuïta per a tothom, etc. Que no tenim feina a fer? Jo no vull que el President del meu país dediqui els seus esforços i els diners públics que també aporto jo, a estudiar el llarg camí de la independència, que no és bona per Catalunya, que no ens farà més rics. Vull que treballi per que les persones que vivim a Catalunya tinguem igualtat d’oportunitats i gaudim d’una societat més justa. Catalunya és la terra on viuen els catalans i res més, com la resta del planeta, la terra no és teva ni meva, és el suport sobre el que vivim els humans, els de tot el món. La nostra feina col•lectiva es preservar-la i dignificar-la, i aconseguir una humanitat més justa, més solidària, més lliure.... més feliç. Com diria Joan Reventós: “Tots som igualment Ciutadans de Catalunya, nadius o nouvinguts. Només d’aquest reconeixement i de la conseqüent unitat del poble en podria sorgir la represa de Catalunya, perquè les nacions no les fa la natura ni cap esperit immutable, sinó la voluntat plural i compartida de la seva ciutadania”. Ana Villena i Mercè Perea Barcelona, 3 d’octubre de 2012