Després del període electoral en el que ens hem trobat immersos durant tot aquest temps, es fa necessari parar un moment i reflexionar sobre fets que ens han passat desapercebuts. Fets que, pot ser en un altre moment haguessin aixecat més d’una veu en contra, manifestant la seva indignació i el seu rebuig. En canvi, avui en dia, no deixen cap senyal.
El moment històric en el que ens trobem, moment en el que constantment arriben noticies de Ll’IRAK amb milers de morts, on la Comunitat Internacional no respon a atacs d’Israel contra la població palestina, etc, potser no permeten visualitzar altres fets que,no per ser menors, passen de forma quasi invisible per davant nostra. Parlo de l’assassinat el passat mes d’octubre de l’Anna Politkóvskaya, periodista rusa crítica amb el Kremlin.
Avui, per desgràcia, torna a ser noticia, encara que indirectament, com a conseqüència de l’enverinament d’un ex-agent del KGB qui estava investigant la seva mort, en Alexander Litvinenko.
Crec que caldria aturar-nos i pensar, encara que fos un moment, i fer una mínima valoració de tot plegat.
Fins ara no hi hagut cap resposta en contra d’aquest crim. Aquesta passivitat demostra una manca de sensibilitat de tots els sectors.
La societat civil ha de mostrar la seva indignació davant de l’assassinat d’una persona que ha dedicat la seva vida en benefici dels altres, que ha exigit que els drets humans es respectin, que no ha parat de criticar un govern com el rus, fins defallir, davant dels abusos comesos.
I malgrat, això, no hi hagut cap resposta de condemna.
És comprensible, bé, potser caldria dir, disculpable, (o millor, políticament correcte) que els Governs no hagin exigit explicacions sobre fets com aquests. Ara bé, els ciutadans no ens podem aturar davant d’aquestes injustícies.
Aquesta impassibilitat suposa consentir que crims com aquest siguin comesos amb total immunitat. Cal una resposta per part de tots i cal que la Comunitat Internacional expressi la seva condemna de forma contundent.
Amb aquests assassinats estem tornant a 30 anys enrere, estem tornant a la guerra freda.
Considero que cal una condemna expressa per part de tots nosaltres.
.
El moment històric en el que ens trobem, moment en el que constantment arriben noticies de Ll’IRAK amb milers de morts, on la Comunitat Internacional no respon a atacs d’Israel contra la població palestina, etc, potser no permeten visualitzar altres fets que,no per ser menors, passen de forma quasi invisible per davant nostra. Parlo de l’assassinat el passat mes d’octubre de l’Anna Politkóvskaya, periodista rusa crítica amb el Kremlin.
Avui, per desgràcia, torna a ser noticia, encara que indirectament, com a conseqüència de l’enverinament d’un ex-agent del KGB qui estava investigant la seva mort, en Alexander Litvinenko.
Crec que caldria aturar-nos i pensar, encara que fos un moment, i fer una mínima valoració de tot plegat.
Fins ara no hi hagut cap resposta en contra d’aquest crim. Aquesta passivitat demostra una manca de sensibilitat de tots els sectors.
La societat civil ha de mostrar la seva indignació davant de l’assassinat d’una persona que ha dedicat la seva vida en benefici dels altres, que ha exigit que els drets humans es respectin, que no ha parat de criticar un govern com el rus, fins defallir, davant dels abusos comesos.
I malgrat, això, no hi hagut cap resposta de condemna.
És comprensible, bé, potser caldria dir, disculpable, (o millor, políticament correcte) que els Governs no hagin exigit explicacions sobre fets com aquests. Ara bé, els ciutadans no ens podem aturar davant d’aquestes injustícies.
Aquesta impassibilitat suposa consentir que crims com aquest siguin comesos amb total immunitat. Cal una resposta per part de tots i cal que la Comunitat Internacional expressi la seva condemna de forma contundent.
Amb aquests assassinats estem tornant a 30 anys enrere, estem tornant a la guerra freda.
Considero que cal una condemna expressa per part de tots nosaltres.
.
2 comments:
Hola Mercè!
Tens tota la raó però aquesta passivitat no pot ser entesa sense tenir en comte les relacions comercials que els països del primer món tenen amb Rússia.
Un altre exemple pot ser la Xina, país amb el que tota Europa te relacions comercials extraordinàries a canvi de callar la impunitat amb la que aquest país vulnera els drets humans.
Evidentement Ruben tens tota la raó. Però com a ciutadana m'indigna aquesta permissivitat. Senzillament crec que tinc tot el dret a dir-ho i, és més, penso que cal una resposta de la Comunitat Internacional. "Comunitat Internacional" entesa com a ciutadà, un a un. Cal una resposta contundent. Si vols, no com a Govern, per descomptat, però si com a ciutadans que sóm i que tenim el dret a exigir un comportament dels Governs acord, com a mínim amb els Drets Humans. No et sembla?. Gràcies pel comentari. Si vols podem continuar quan vulguis. Una abraçada
Post a Comment