En els últims temps s’està fent necessari conjugar CIUTAT-CIUTADANIA. Encara que pot semblar una obvietat, la situació actual no és la mateixa que ara fa 10 o 15 anys.
Donades les circumstàncies actuals és evident que el ciutadà no se sent compromès amb la seva Ciutat.
Tanmateix, la Ciutat la conformen tots: els qui hi vivim, els que hi treballem, els que la trepitgem cada dia. Cada vegada més, cal incentivar que la participació en les decisions de transcendència quotidiana es faci palesa. Aquesta és la única forma que el ciutadà se senti implicat, que se senti que pertany a una societat determinada. I aquesta és en definitiva, la cohesió social que ara es requereix.
El mecanisme per dur a terme la cohesió és el diàleg i la concertació. Es essencial per facilitar acords. Sempre s’ha dit que és “millor un mal pacte que un bon plet”. I és cert.
En qüestions de convivència cal que el ciutadà s’engresqui i participi de la seva Ciutat donant idees, proposant el model de Ciutat que ell voldria. La prova la estem tenint amb la millora del barris Collblanch-Torrassa, ... El ciutadà vol participar i està esperant la complicitat amb el govern municipal. El passat mes de desembre, a l’acte de presentació de Reforma dels barris del Centre i Sant Josep, es va poder constatar. Les associacions i la ciutadania en general va acudir a l’acte que es va cel·lebrar a La Farga de L’Hospitalet. Tothom estava interessat en la transformació del seu barri i això, és el que cal aprofitar: la complicitat.
Per altra banda, el diàleg i la confrontació de idees permet resultats positius.
En ocasions, imposar una decisió no sempre és fàcil, encara que en ocasions sigui necessari. La Ciutat exigeix el compliment d’unes normes i aquestes han de venir garantides pels poders públics. D’aquí que es faci imprescindible la autoritat democràtica de que estan investits els municipis.
Si aquesta decisió s’imposa d’una forma clara i precisa, el ciutadà percep la necessitat de complir les normes establertes. En ocasions, sobre tot, amb ciutadans nou vinguts, cal explicar reiteradament que els usos i costums així com les normes han de ser respectades i cal explicar-ho senzillament per que, pot ser aquests usos, costums i normes no són els mateixos que regien en el seu país. I això només es pot fer des de la PROXIMITAT.
Donades les circumstàncies actuals és evident que el ciutadà no se sent compromès amb la seva Ciutat.
Tanmateix, la Ciutat la conformen tots: els qui hi vivim, els que hi treballem, els que la trepitgem cada dia. Cada vegada més, cal incentivar que la participació en les decisions de transcendència quotidiana es faci palesa. Aquesta és la única forma que el ciutadà se senti implicat, que se senti que pertany a una societat determinada. I aquesta és en definitiva, la cohesió social que ara es requereix.
El mecanisme per dur a terme la cohesió és el diàleg i la concertació. Es essencial per facilitar acords. Sempre s’ha dit que és “millor un mal pacte que un bon plet”. I és cert.
En qüestions de convivència cal que el ciutadà s’engresqui i participi de la seva Ciutat donant idees, proposant el model de Ciutat que ell voldria. La prova la estem tenint amb la millora del barris Collblanch-Torrassa, ... El ciutadà vol participar i està esperant la complicitat amb el govern municipal. El passat mes de desembre, a l’acte de presentació de Reforma dels barris del Centre i Sant Josep, es va poder constatar. Les associacions i la ciutadania en general va acudir a l’acte que es va cel·lebrar a La Farga de L’Hospitalet. Tothom estava interessat en la transformació del seu barri i això, és el que cal aprofitar: la complicitat.
Per altra banda, el diàleg i la confrontació de idees permet resultats positius.
En ocasions, imposar una decisió no sempre és fàcil, encara que en ocasions sigui necessari. La Ciutat exigeix el compliment d’unes normes i aquestes han de venir garantides pels poders públics. D’aquí que es faci imprescindible la autoritat democràtica de que estan investits els municipis.
Si aquesta decisió s’imposa d’una forma clara i precisa, el ciutadà percep la necessitat de complir les normes establertes. En ocasions, sobre tot, amb ciutadans nou vinguts, cal explicar reiteradament que els usos i costums així com les normes han de ser respectades i cal explicar-ho senzillament per que, pot ser aquests usos, costums i normes no són els mateixos que regien en el seu país. I això només es pot fer des de la PROXIMITAT.
Es probable que hi hagi gent que discrepi de tot això, però és cert que voler fer una CIUTAT MILLOR implica l’ajuda de tots, implica que administració i ciutadania formin un sol equip. El fet que el ciutadà percebi que l’Administració se’n preocupa dels problemes de convivència entre veïns, i faciliti mitjans de solució propers, suposa rèdits importants. En aquest sentit, la mediació és un element important, no és més que una de les expressions de la proximitat. I en aquest sentit, NO es pot negar l’esforç fet pel govern de la Ciutat, que ha emprat tots els mitjans disponibles per aconseguir el que al principi semblava impossible: la COHESIÓ SOCIAL.
L’Hospitalet és en aquests moments punt de referència en tota la Regió Metropolitana. Si tenim en compte la transformació econòmica i social esdevinguda i que ha calgut moldejar i integrar, es clar que l’esforç esmerçat ha estat gran. Precisament, i pel que fa a les normes de convivència ha calgut cercar fórmules que estan permetent als ciutadans conèixer les normes de conducta necessàries per una convivència adequada.
Crec que el ciutadà està valorant aquest esforç i crec que voldrà que continuï.
Per altra banda, es evident que cal millorar. Com en tot, perquè sempre tot és millorable. Però cal reconèixer que L’Hospitalet d’ara no és, ni de lluny, L’Hospitalet en el que vivíem fa 15 o 20 anys.
La feina feta pel govern socialista ha estat important al llarg de tots aquests anys. I no només en la transformació urbanística de la Ciutat si no sobre tot, en polítiques socials.
Ara, amb el desplegament de l’Estatut d’Autonomia, que dota als municipis de majors competències i més finançament, s’aconseguirà dur a terme aquelles tasques necessàries per millorar la convivència, seguretat i civisme, aconseguint un barris més cohesionats.
L’Hospitalet és en aquests moments punt de referència en tota la Regió Metropolitana. Si tenim en compte la transformació econòmica i social esdevinguda i que ha calgut moldejar i integrar, es clar que l’esforç esmerçat ha estat gran. Precisament, i pel que fa a les normes de convivència ha calgut cercar fórmules que estan permetent als ciutadans conèixer les normes de conducta necessàries per una convivència adequada.
Crec que el ciutadà està valorant aquest esforç i crec que voldrà que continuï.
Per altra banda, es evident que cal millorar. Com en tot, perquè sempre tot és millorable. Però cal reconèixer que L’Hospitalet d’ara no és, ni de lluny, L’Hospitalet en el que vivíem fa 15 o 20 anys.
La feina feta pel govern socialista ha estat important al llarg de tots aquests anys. I no només en la transformació urbanística de la Ciutat si no sobre tot, en polítiques socials.
Ara, amb el desplegament de l’Estatut d’Autonomia, que dota als municipis de majors competències i més finançament, s’aconseguirà dur a terme aquelles tasques necessàries per millorar la convivència, seguretat i civisme, aconseguint un barris més cohesionats.
