23.11.07

"SIR ARTHUR MAS …. Y QUE MAS"


Avui intentaré ser molt respectuosa alhora de exposar la meva opinió sobre les coses i fets que m’envolten. En varies ocasions he estat apunt de deixar de ser políticament correcte, però m’ha refrenat el meu “seny” i l’educació que he rebut.

Els meus escrits són normalment en català perque m'hi sento molt més còmode. Dit això, vull expressar la meva indignació davant de l'apropiacio "indeguda" que ha fet el Sr. Mas del Catalanisme el passat dia 20 de novembre. Per cert, bona data!

Crec que com a catalana que sóc i que m’hi sento, tinc el meu dret a sentir-me ofesa davant de la posada en escena del Sr. Mas i que van retransmetre els diferents espais informatius. Va ser un acte clarament oportunista i que utilitzava el Catalanisme (sí, en majúscules) utilitzava el Catalanisme per intentar fer-se un espai per reivindicar un lloc que políticament sap no li correspon.

Sóc conscient que aquestes són paraules dures i poc pròpies de mi i fins i tot pode4rien ferir susceptibilitats, però em nego a admetre que el mot “Catalanisme” amb tot el que això implica, sigui utilitzat en va. La “dissertació” que va fer no era més que una posada en escena per justificar, davant de les bases convergents, un espai polític. Espai que, per altra banda i com ja he dit, no li pot correspondre al Sr. Mas en exclusiva pel següent:
1er. Perquè ell no és Catalunya
2on. Perquè quan va ser Conseller en Cap mai va fer una defensa del tipus. Tampoc el seu partit la va plantejar.
3er. Perquè va utilitzar un sentiment d'abast nacional, social, cultural, com és el Catalanisme en benefici propi.

Els catalans, els que som des que varem néixer, els que són des que varen arribar desprès i els que ho seran –si així ho volen- els que arriben ara, no ens mereixem un tracte similar. El nostre Catalanisme està per sobre d’interessos partidistes.

No és de rebut que digui que pretén un front comú de tots els partits. El que realment pretén és fer creure un presumpte projecte que, per altra banda és del tot ambigu i sense definir el contingut.


Si realment es pretén fer fort el nostre país i es vol fer des de la posada en comú de tots els agents i partits polítics, etc, ¿és lògic que es comenci amb una posada en escena a títol individual, que una persona intenti erigir-se com a baluard d’una idea?

No. Un país no es fa des de la individualitat, es fa des de la col·lectivitat i pensant en els reptes que hem de resoldre, es fa donant viabilitat als problemes.

Per això crec que el Catalanisme no pot ser utilitzat com a arma electoralista ni per intentar justificar un espai polític que no es té.

8.11.07

La Sentència de l'11 M

"La vida, ens porta de forma accelerada la vivència de les coses de forma que, en moltes ocasions, ens perdem el veritable sentit de la vida".

Aquesta afirmació us pot semblar una d’aquelles "filosofades" que els polítics se’ns ocorren en alguns moments d’inspiració. Però no m’agradaria frivolitzar sobre un tema tan important per aquest país com ha estat la massacre de l’11 de març de 2004.

El cert és que, davant de tota la multitud de notícies, declaracions, articles d’opinió, etc, que estan produint-se des que es va notificar la sentència de "l’11 M" no calen més reiteracions. Està tot dit:

-Ha quedat clar que no va estar ETA qui va tenir cap relació amb l’atemptat

-Ha quedat clar que el Partit Popular, partit en el govern en aquell moment va MENTIR indiscriminadament, per tal de guanyar les eleccions del 14 de març

-Ha quedat clar que el Partit Popular no té cap mirament a l'hora de dir MENTIDES i continuar fugint cap endavant fins ben passat el dia 14 de març. Després ja vorem què dirà la ciutadania.

-Ha quedat clar que les Institucions han funcionat. El Poder Judicial, tan qüestionat –al meu parer, no sense raó- ha investigat i ha resolt de forma eficaç una qüestió que pels ciutadans era cabdal.

Ara, però, crec que val la pena que tots plegats aturem el que estem fent i reflexionem sobre el que veritablement té importància en aquest moment.

Com ja he dit, i pel que fa al primer partit de l’oposició, el Partit Popular, crec que la pròpia justificació que està donant per tal de donar una versemblança a allò que va dir que havia passat a partir de l’11 de març de l’any 2004, com la teoria de la conspiració, etc, cau pel seu propi pes.
Com també cau, i queden retractats, quan neguen que mai varen dir que fos ETA la causant dels atemptats.

Pel que fa a determinats mitjans de comunicació –que no cal anomenar-, només cal que ens remetem als mateixos per veure que les seves afirmacions no tenen ni cap ni peus, ni són creïbles, ni mínimament versemblants.

És evident que, després de com han funcionat al màxim nivell les institucions democràtiques d’aquest país, amb total garantia dels drets constitucionals: de com s’ha dut a terme la instrucció del cas, de com s’ha resolt la situació dels imputats amb una sentència condemnatòria amb exposició clara i precisa dels fets provats i una condemna clara – i no amb una reclusió indefinida sense cap respecte dels drets humans, com així ocorre amb d’altres països que es preconitzen com a garants dels drets civils -, de com s’ha actuat per part de la societat civil espanyola, ...

Després de tot això, crec que els ciutadans d’aquest país que som demòcrates, que creiem en les nostres institucions, que creiem que la pau passa per respectar la llibertat dels altres, només ens cal pensar en totes aquelles persones que un dia 11 de març de l’any 2004 varen agafar un tren que mai va poder arribar al seu destí.

El mínim homenatge que totes les víctimes es mereixen és que tots aquells que respectem l’Estat Social i Democràtic de Dret ha respòs amb totes les garanties constitucionalment establertes. I que la nostra voluntat és continuar lluitant amb totes les forces democràtiques perquè allò que va passar aquell 11 de març no torni a succeïr.

La història posarà en el seu lloc a aquells que van mentir gratuïtament només que per mantenir un poder que ja no tenia cap mena de suport social.