PER AIXÒ ESTÀ L'ESTAT DEL BENESTAR

Llegeixo una noticia en la que pares amb fills amb malalties greus demanaran una llei que els permeti demanar un permís remunerat per poder cuidar-se de la malaltia fins que el nen es guareixi.
Aquesta és una necessitat que les famílies demanen i que, personalment, considero, no només legítima, sinó necessària i vital de l’Estat del Benestar. Un estat que ha de garantir el desenvolupament íntegra dels ciutadans.
I sé que admetre la necessitat és reconèixer un dret just en un moment en el que l’Estat del Benestar està essent qüestionat, donada la crisi econòmica.
Avui 11 d’octubre, es publica a la Vanguardia un article titulat “Democracia marchita” i dona unes dades veritablement preocupants, a on un terç dels catalans li dona igual que hi hagi una dictadura que una democràcia.
Doncs bé, només des de una democràcia es pot garantir un Estat de Democràtic i de Dret basant en l’estat del Benestar. Només des d’aquí es pot donar sortida a l’educació, la sanitat, la igualtat universal.
Si ens permetem el luxe com a ciutadans de menysprear allò pel que tan hem lluitat, allò pel que hem estat treballant al llarg d’aquests 30 anys, estem posant en crisi l’Estat del Benestar.
Fa pocs dies la meva filla petita d’11 anys em va preguntar el per què havíem de repartir el que guanyàvem. La resposta va ser ràpida i meridiana. Li vaig dir: “Berta, a tu no t’agradaria que un company teu malalt no es pogués guarir perquè els seus pares no tenen diners per anar al metge. Doncs per això tots hem de contribuir per pagar metges, mestres, ... i contribuir en funció d’allò que guanyem”.
Us puc ven assegurar que ho va entendre perfectament.

Tornant a l’inici. El problema que ens plantegen aquestes famílies és que com a SOCIETAT els donem l’aixopluc i donar cobertura a aquesta necessitat vital davant d’una malaltia injusta i dura d’un infant.
TENIM L’OBLIGACIÓ DE FER-HO. Jo, com a socialista, em sento amb l’obligació moral de treballar, de lluitar per tal d’aconseguir-ho.
Com aquest exemple, molts altres que ens planteja el dia a dia. Per això és necessari un Estat sostenible, un Estat del Benestar com aquell que varen SOMIAR els nostres pares i amb el que continuem SOMIANT.