Llegeixo una noticia en la que pares amb fills amb malalties greus demanaran una llei que els permeti demanar un permís remunerat per poder cuidar-se de la malaltia fins que el nen es guareixi.
Aquesta és una necessitat que les famílies demanen i que, personalment, considero, no només legítima, sinó necessària i vital de l’Estat del Benestar. Un estat que ha de garantir el desenvolupament íntegra dels ciutadans.
I sé que admetre la necessitat és reconèixer un dret just en un moment en el que l’Estat del Benestar està essent qüestionat, donada la crisi econòmica.
Avui 11 d’octubre, es publica a la Vanguardia un article titulat “Democracia marchita” i dona unes dades veritablement preocupants, a on un terç dels catalans li dona igual que hi hagi una dictadura que una democràcia.
Doncs bé, només des de una democràcia es pot garantir un Estat de Democràtic i de Dret basant en l’estat del Benestar. Només des d’aquí es pot donar sortida a l’educació, la sanitat, la igualtat universal.
Si ens permetem el luxe com a ciutadans de menysprear allò pel que tan hem lluitat, allò pel que hem estat treballant al llarg d’aquests 30 anys, estem posant en crisi l’Estat del Benestar.
Fa pocs dies la meva filla petita d’11 anys em va preguntar el per què havíem de repartir el que guanyàvem. La resposta va ser ràpida i meridiana. Li vaig dir: “Berta, a tu no t’agradaria que un company teu malalt no es pogués guarir perquè els seus pares no tenen diners per anar al metge. Doncs per això tots hem de contribuir per pagar metges, mestres, ... i contribuir en funció d’allò que guanyem”.
Us puc ven assegurar que ho va entendre perfectament.
Tornant a l’inici. El problema que ens plantegen aquestes famílies és que com a SOCIETAT els donem l’aixopluc i donar cobertura a aquesta necessitat vital davant d’una malaltia injusta i dura d’un infant.
TENIM L’OBLIGACIÓ DE FER-HO. Jo, com a socialista, em sento amb l’obligació moral de treballar, de lluitar per tal d’aconseguir-ho.
Com aquest exemple, molts altres que ens planteja el dia a dia. Per això és necessari un Estat sostenible, un Estat del Benestar com aquell que varen SOMIAR els nostres pares i amb el que continuem SOMIANT.
10.10.10
CATALUNYA DES DE LA MIRADA DE UNA CANDIDATA
Formo part de la candidatura del Partit dels Socialistes de Catalunya a les eleccions del proper novembre al Parlament de Catalunya.
Em sento molt orgullosa de formar part d’un equip d’homes i dones disposades a lluitar per la justícia social dins la nostra comunitat.
Sóc regidora de la meva Ciutat, L’Hospitalet, i conec perfectament l’esforç titànic que han hagut de fer els Governs progressistes a Catalunya aquests darrers 7 anys: els municipis han rebut una forta embranzida, importants inversions que han permès assolir altes cotes de cohesió social. I us he de dir que els municipis han estat els GRANS oblidats dels Governs de CIU d’aquells 23 anys.
La Llei de Barris és el clar exemple del determinant sentiment municipaliste que ha impregnat l’acció dels Governs encapçalats per Presidents SOCIALISTES. Sí, socialistes i ho dic amb un molt d’orgull i una gran convicció de pertenença: “SOCIALISTES, SI”.
Certament, els darrers 7 anys han estat durs i la ciutadania sembla cansada dels “ tires i arronses” en el món polític. Però ara més que mai cal reivindicar el paper que fem els polítics. La política és vital per dirigir la societat. I el SOCIALISME és imprescindible per dur a terme les transformacions imprescindibles.
“Transformar”. Aquesta ha estat des de sempre una forma de fer política en els SOCIALISTES. Només en les transformacions es dona lloc a millores en l’àmbit SOCIAL, la gent, els ciutadans i ciutadanes. Només transformant podem dirigir una societat, com és la catalana, amb una direcció sòlida i segura, encara que suposi un desgats. CIU MAI VA APOSTAR PER AIXÒ, MAI VA APOSTAR PER LA MILLORA DEL FINANÇAMENT.
Són moments complicats per aquells que creiem que l’Estat del Benestar és essencial per una societat integradora i cohesionada. Aquells que hem cregut necessari un nou Estatut de Catalunya que millori el nostre autogovern, que faciliti una gestió millor dels nostres recursos, que faciliti a la gent les oportunitats necessàries per sentir-se plenament lliure, segura i que li permeti desenvolupar-se com a persona.
Però tinc el convenciment que els ciutadans, els nostres veïns i veïnes sabran apostar de nou per que les persones se sentin LLIURES, persones que formem part d’aquest país que és Catalunya. Crec en les persones i sé que reconeixeran, com ja s’ha reconegut recentment en unes enquestes, la forta acció de Govern duta a terme el President Montilla.
Ahir dissabte 9 d’octubre vaig llegir a “El Periòdico de Catalunya” un article d’en Francesc Escribano que titulava “El Tripartit que no vol ningú”. Call llegir-ho. Estic plenament d'acord en tot menys en una questió. No és cert que no es reconegui el Govern d'Entesa. Personalment el reivindico amb convenciment del treball que s'ha realitzat. Però ara és hora de portar a terme polítiques que no trenquin els espais comuns dels que hem gaudit tots plegats. Ara és el moment de SUMAR LES VOLUNTATS DE TOTS els que volem una societat digna, treballadora, solidària i justa.
PER AIXÒ SÓC SOCIALISTA.
Em sento molt orgullosa de formar part d’un equip d’homes i dones disposades a lluitar per la justícia social dins la nostra comunitat.
Sóc regidora de la meva Ciutat, L’Hospitalet, i conec perfectament l’esforç titànic que han hagut de fer els Governs progressistes a Catalunya aquests darrers 7 anys: els municipis han rebut una forta embranzida, importants inversions que han permès assolir altes cotes de cohesió social. I us he de dir que els municipis han estat els GRANS oblidats dels Governs de CIU d’aquells 23 anys.
La Llei de Barris és el clar exemple del determinant sentiment municipaliste que ha impregnat l’acció dels Governs encapçalats per Presidents SOCIALISTES. Sí, socialistes i ho dic amb un molt d’orgull i una gran convicció de pertenença: “SOCIALISTES, SI”.
Certament, els darrers 7 anys han estat durs i la ciutadania sembla cansada dels “ tires i arronses” en el món polític. Però ara més que mai cal reivindicar el paper que fem els polítics. La política és vital per dirigir la societat. I el SOCIALISME és imprescindible per dur a terme les transformacions imprescindibles.
“Transformar”. Aquesta ha estat des de sempre una forma de fer política en els SOCIALISTES. Només en les transformacions es dona lloc a millores en l’àmbit SOCIAL, la gent, els ciutadans i ciutadanes. Només transformant podem dirigir una societat, com és la catalana, amb una direcció sòlida i segura, encara que suposi un desgats. CIU MAI VA APOSTAR PER AIXÒ, MAI VA APOSTAR PER LA MILLORA DEL FINANÇAMENT.
Són moments complicats per aquells que creiem que l’Estat del Benestar és essencial per una societat integradora i cohesionada. Aquells que hem cregut necessari un nou Estatut de Catalunya que millori el nostre autogovern, que faciliti una gestió millor dels nostres recursos, que faciliti a la gent les oportunitats necessàries per sentir-se plenament lliure, segura i que li permeti desenvolupar-se com a persona.
Però tinc el convenciment que els ciutadans, els nostres veïns i veïnes sabran apostar de nou per que les persones se sentin LLIURES, persones que formem part d’aquest país que és Catalunya. Crec en les persones i sé que reconeixeran, com ja s’ha reconegut recentment en unes enquestes, la forta acció de Govern duta a terme el President Montilla.
Ahir dissabte 9 d’octubre vaig llegir a “El Periòdico de Catalunya” un article d’en Francesc Escribano que titulava “El Tripartit que no vol ningú”. Call llegir-ho. Estic plenament d'acord en tot menys en una questió. No és cert que no es reconegui el Govern d'Entesa. Personalment el reivindico amb convenciment del treball que s'ha realitzat. Però ara és hora de portar a terme polítiques que no trenquin els espais comuns dels que hem gaudit tots plegats. Ara és el moment de SUMAR LES VOLUNTATS DE TOTS els que volem una societat digna, treballadora, solidària i justa.
PER AIXÒ SÓC SOCIALISTA.
Subscribe to:
Posts (Atom)