6.3.11

Els 90 anys d’en Mossèn Leandre

Ara fa una setmana que vàrem festejar els 90 anys d’en Mossèn Leandre a la Parròquia de Sant Josep, a la meva Ciutat, L’Hospitalet.
Vaig tenir l’honor de pronunciar unes paraules de felicitació al Mossèn. Va ser un acte entranyable, íntim, tot i que érem moltes persones les que volíem estar amb el Mossén aquell dia, i per això vull transcriure les paraules que li vaig dedicar.

“Bon dia Mossèn Leandre, Verònica Rodriguez, Regidora del Districte I, Vicari Episcopal, companys de Mossen Leandre i especialment, Mossèn Josep Mª Jubany, veïns i amics.
En primer lloc, FELICITATS MOSSÈN!. 90 anys són molts anys i, en el seu cas, molts anys de servei a la comunitat, de compromís amb els altres.
Vull disculpar la presència de l’Alcaldessa Núria Marín qui m’ha demanat que el feliciti i la disculpi per no poder compartir aquest moment tan especial amb vostè.
Es per a mi un honor i un goig poder felicitar-lo com a representant de la nostra Ciutat i, més encara després de veure el goig que fa la Parròquia plena d’amics.
Però és molt més important per a mi felicitar-lo com a veïna, com a ciutadana. I no només per complir 90 anys, sinó per tots els anys que vostè s’ha compromès amb aquesta Ciutat, per tots aquells que al llarg de molts anys hem passat per la Parròquia.
Ara fa ja més de 30 anys la Parròquia es trobava i era el centre del barri.
El món d’aquells que teníem uns 10 anys s’acabava al carrer Rodes, al carrilet i a les vies del tren.
Era un barri mancat dels serveis bàsics, poques escoles, sense clavegueram, poc transport urbà. Teníem, però, unes institucions que cal recordar: El Sr. Josa, mestre i director de l’escola Sant Josep, que els que el vàrem conèixer no ens hem oblidat de la seva rectitud; o els autobusos Oliveras, que trigaven a passar molta estona per les parades; o les instal•lacions de Basket on cada dia sonaven els bots de les pilotes quan picaven contra les pistes.
Un barri de gent humil que va venir de diferents indrets a buscar-se la vida. Gent que va haver de deixar els seus orígens per buscar una vida amb dignitat i un futur pels seus fills. Més o menys com ara. És curiós: la història es torna a repetir.
I aquest barri tenia la Parròquia en la que ens trobem avui: Parets blanques, senzilla, sense decoracions barroques. Ans al contrari, com a molt, flors fresques, com avui.
Recordo que les misses de dissabte a la nit eren fredes, però tots junts érem capaços de generar el caliu necessari per escalfar-nos.
La Parròquia va ser el refugi de molts que vivien en situacions molt precàries, de molts altres que fugien d’un règim franquista i van lluitar per assolir les llibertats i els drets socials que ara gaudim.
I aquí es trobava el Mossèn. El seu nom està lligat a una història, la nostra, la de tots. Una història que no ha estat fàcil.
El Mossèn ha estat i és testimoni privilegiat de moments que ens han marcat a tots.
No vull afalagar-lo amb paraules grandiloqüents. Ni calen, ni tampoc és el meu tarannà, ni el Mossèn em deixaria.
Com deia, el Mossèn ha estat testimoni i protagonista de la nostra comunitat escoltant a aquells que se sentien orfes, o donant consol a aquells que els hi mancava esperança.
Mai ha intentat adoctrinar, per això sempre m’ha agradat. Més bé al contrari. Les seves paraules, si les hem de definir, han estat paraules dites des de la convicció i, sobretot, des del sentit comú. Una cosa que ara trobem a faltar tant i més quan veiem les injustícies que ens envolten.
Han estat paraules de comprensió i, si calia, de fermesa. Recordo perfectament que algunes vegades sortíem de missa amb la sensació que ens havia renyat.
El Mossèn Leandre ha estat en dos moments present a la meva vida: quan vaig rebre la catequesi per fer la comunió i un altre, per que va ser amic del meu pare. Com diria Antonio Machado, “dos hombres buenos”.
Els dos van compartir moments d’inquietud política, qual alguns eren “políticament incorrectes” perquè eren contraris al règim que imperava i somiaven en un món just, igualitari i amb oportunitats per a tots. Moments de sortir al carrer o ajudar als indefensos (com quan es va inundar el barri de la “Bomba”, un barri de barraques on vivia una comunitat gitana i varen portar a tota la gent a les instal•lacions de basquet al carrer Sant Pius X per protegir-los).
No em vull allargar més però crec que cal expressar la nostra gratitud per procurar, per lluitar per que tots plegats formen una societat amb principis i valors de justícia social. Per una comunitat cohesionada.
Moltes gràcies!
Moltes FELICITATS, Mossèn.”

(Vull agrair a la Verònica Rodríguez, Regidora del Districte I haver-me donat l’oportunitat de participar en el que va ser aquest acte de reconeixement i agraïment a una persona que ha estat i és necessària per a tots).

L’Hospitalet, 6 de març de 2011

No comments: