NO HI HA COLOR

TOT X L’HOSPITALET

Ahir es va celebrar a La Farga el debat dels quatre candidats amb representació a l’ajuntament, a l’alcaldia de la nostra Ciutat.

El debat va ser amable i, per tant, i a diferència del que veiem a la televisió, no van haver atacs frontals ni personals. Es d’agrair, i L’Hospitalet, va tornar a donar exemple que es pugui debatre sobre idees o projectes “sense agressions, ni punyalades a la jugular”, com malauradament ens tenen acostumats els tertulians a la televisió, siguin polítics o no.

Al meu parer, és que el debat d’ahir es va tornar a constatar que no “hi ha color” entre els candidats. L’actual alcaldessa i candidata pel PSC, la Núria Marín, és a hores llum de la resta de candidats per moltes raons.

Ahir va demostrar que “trepitjar” els ¾ per 5/4, és a dir, la nostra Ciutat, dia a dia al llarg de 3 anys, li ha donat el coneixement definitiu del que ja coneixia a nivell intern: cóm es L’Hospitalet. La seva gent, les necessitats individuals i col•lectives. No està separada de la realitat, ans al contrari. Ha treballat des de la proximitat i espero que la ciutadania ho sàpiga reconèixer.

Repeteixo. No hi ha color. I no ho penso jo sola. El passat divendres, en un acte d’un grup de més de 200 persones en suport de la Núria, va haver una persona que va fer una definició de cóm havia de ser un polític. I va dir que, per ell, un polític havia de ser:

- Una persona que conegués els seus veïns i les seves necessitats i inquietuds.
- Una persona amb determinació i fermesa de conviccions.
- Una persona amb decisió davant de les adversitats.
- Una persona que et mirés als ulls quan et parla, posant-se a la teva pell quan tens problemes.

És cert, crec que aquests trets són la definició que tot polític que aspira a ser un bon polític. Aquestes són les qualitats per les que tot polític ha de lluitar aferrissadament per assolir-les i tot pel bé comú, per l’interès de tots.

Però hi ha una cosa que jo destacaria com a bàsica de tot polític: Cal que et miri al ulls. Això és va dir de la Núria. Quan es mira als ulls es genera confiança. I és que per garantir la convivència a la nostra societat, la nostra Ciutat, hem de ser capaços tots plegats de generar confiança. I la comunicació és l’element vital en una societat.