CIU I LA SEVA PECULIAR TRAVESSIA PEL DESERT

Des de fa més o menys quatre anys que estem assistint a l’itinerant “devenir” de la Coalició CONVERVÈNCIA I UNIO per aquestes terres nostres.

Resulta summament curiós veure com l’hegemònica formació política realitza tot tipus de viratges per aconseguir el que en el seu dia –sembla ser- els hi varem “usurpar “. Així ho deuen entendre donat que així ho han manifestat en multitud d’ocasions.

Recordo aquell dia del 2006 en el que la tan esmentada “foto” va resultar commovedora. Era superba la imatge d’en Mas, mostrant-se cofoi, davant l’acord amb el President Rodríguez Zapatero en relació a L’Estatut de Catalunya que encara avui és recordada per algun dels dirigents convergents. En aquell moment ja pretenien fer creure aals catalans que l’Estatut havia estat finalment possible gràcies a ells. Crec que no és necessari recordar qui es va oposar inicialment a l’Estatut, ni tampoc què va suposar aquell acord pel text que va ser aprovat pel Parlament. És de tots conegut.

CIU ens demostrar amb les seves actituds que no accepta les regles del joc democràtic quan no li afavoreixen tal i com ho s’ha constatat en les darreres eleccions municipals celebrades al maig. No han acceptat els resultats obtinguts. Estan recorrent judicialment i pensen arribar fins el Tribunal Constitucionals si cal, sense cap mena d’escrúpol.

L’any que ve es convoquen Eleccions Generals. Està en joc la continuïtat de les polítiques socials dutes a terme pel Govern del President Zapatero. En aquest marc, amb les generals com a horitzó polític per l’ambició dels nacionalistes, CIU pretén negociar la seva entrada en el futur Govern socialista que pugui resultar de les properes eleccions amb la intenció de condicionar el que diguin les urnes a les futures eleccions autonòmiques. Pretenen sotmetre, en definitiva, al PSC als condicionants que pogués imposar el PSOE.




Sense entrar a valorar aquestes “maneres de fer” tan poc ortodoxes, és evident que la única pretensió d’aquest partit que es diu “Nacionalista” és obtenir el poder sigui com sigui. Aquest és l’únic objectiu de CIU.

En aquesta dura “travessia pel desert”, veiem una formació política obsessionada amb la “reconquesta” del poder, veiem una organització que té una forma peculiar de “fer País”, d’entendre la política, que no s’ajusta al que volem els catalans. Les formes en política són importants, però el fons és essencial. Voler aconseguir el govern siguin quins siguin els objectius és el reflex de la poca lleialtat de CIU amb Catalunya.

Que CIU vulgui un Govern per Catalunya decidit a Madrid demostra que no és una força política de futur. No hi ha idees, no hi ha propostes, no hi ha objectius. Poc favor se li està fent a Catalunya!!.
Que no parlin en nom dels catalans, perquè ara per ara, no representen els interessos de la majoria.

LES PRIMERES EXPERIÈNCIES A LA REGIDORIA DEL DISTRICTE I

L’entrada a la regidoria el passat dia 18, dia del nomenament com a Regidora del Districte I, que compren els barris del Centre, Sant Josep i Sanfeliu, va ser una voràgine d’actes al coincidir dos festes populars, primer les del barri del Centre i , quasi simultàniament, les de Sanfeliu.

El cert que va ser una “bogeria” entranyable. Conèixer a tantes persones, tantes entitats, de vegades no teníem temps per assimilar els noms. Però reconec que les sensacions viscudes van ser molt gratificants.

La benvinguda que totes les persones amb les que ens hem relacionat ha estat molt bona, en gran mesura perquè el meu predecessor, el company Mario Sanz ha deixat un bon record. En aquest sentit, espero estar a la seva alçada en aquesta legislatura que ara tot just comença.

Des del primer moment en que vaig ser nomenada la nostra intenció va ser que el Districte ens conegués d’aprop. I dic “nostra” tota vegada que la Regidoria està formada per un equip de grans professionals, professionals que creuen, viuen i senten aquest projecte com a propi. Crec seriosament que quan les persones que estan al teu costat -que no al teu voltant, si no al teu costat- viuen les coses com les vius tu, el treball, les feines, els objectius s’assoleixen. I penso seriosament que l’equip format a la Regidoria serà un equip sòlid i plenament capacitat per aconseguir els que ens proposem.

Per altra banda, crec que el ciutadà té una part important per tal que aquest projecte funcioni. La participació de la ciutadania en el afers públics que es refereixen al seu districte és essencial. Prova d’això han estat els diversos plans de millores que s’estan executant i que s’executaran en el futur.

Fins ara, només puc dir paraules positives ja que com ja he esmentat, la rebuda de la gent ha estat molt satisfactòria. En aquest sentit sé que en molts casos, la feina que desenvoluparem no serà fàcil, precisament perquè la comesa feta per en Celestino Corbacho, Alcalde de la nostra Ciutat, ha estat treballar, des del primer moment, i conjuntament amb els ciutadans. Tenim molt clar que, davant d’aquests reptes que diàriament se’ns plantegen, com els plans de reforma i millora en aquest Districte, no serà fàcil, però considero que el camí serà més planer si des del primer moment, treballem tots en la mateixa direcció. Compto amb l’equip en el que confio i confio també, perquè així se m’ha manifestat, que comptaré amb la complicitat dels ciutadans que s’estimen aquesta ciutat. La prova d’això és que la gent, des de l’inici, ha estat predisposada per col·laborar en tot amb IL·LUSIÓ. Aquest és un bon presagi.