31.7.07

CIU I LA SEVA PECULIAR TRAVESSIA PEL DESERT

Des de fa més o menys quatre anys que estem assistint a l’itinerant “devenir” de la Coalició CONVERVÈNCIA I UNIO per aquestes terres nostres.

Resulta summament curiós veure com l’hegemònica formació política realitza tot tipus de viratges per aconseguir el que en el seu dia –sembla ser- els hi varem “usurpar “. Així ho deuen entendre donat que així ho han manifestat en multitud d’ocasions.

Recordo aquell dia del 2006 en el que la tan esmentada “foto” va resultar commovedora. Era superba la imatge d’en Mas, mostrant-se cofoi, davant l’acord amb el President Rodríguez Zapatero en relació a L’Estatut de Catalunya que encara avui és recordada per algun dels dirigents convergents. En aquell moment ja pretenien fer creure aals catalans que l’Estatut havia estat finalment possible gràcies a ells. Crec que no és necessari recordar qui es va oposar inicialment a l’Estatut, ni tampoc què va suposar aquell acord pel text que va ser aprovat pel Parlament. És de tots conegut.

CIU ens demostrar amb les seves actituds que no accepta les regles del joc democràtic quan no li afavoreixen tal i com ho s’ha constatat en les darreres eleccions municipals celebrades al maig. No han acceptat els resultats obtinguts. Estan recorrent judicialment i pensen arribar fins el Tribunal Constitucionals si cal, sense cap mena d’escrúpol.

L’any que ve es convoquen Eleccions Generals. Està en joc la continuïtat de les polítiques socials dutes a terme pel Govern del President Zapatero. En aquest marc, amb les generals com a horitzó polític per l’ambició dels nacionalistes, CIU pretén negociar la seva entrada en el futur Govern socialista que pugui resultar de les properes eleccions amb la intenció de condicionar el que diguin les urnes a les futures eleccions autonòmiques. Pretenen sotmetre, en definitiva, al PSC als condicionants que pogués imposar el PSOE.




Sense entrar a valorar aquestes “maneres de fer” tan poc ortodoxes, és evident que la única pretensió d’aquest partit que es diu “Nacionalista” és obtenir el poder sigui com sigui. Aquest és l’únic objectiu de CIU.

En aquesta dura “travessia pel desert”, veiem una formació política obsessionada amb la “reconquesta” del poder, veiem una organització que té una forma peculiar de “fer País”, d’entendre la política, que no s’ajusta al que volem els catalans. Les formes en política són importants, però el fons és essencial. Voler aconseguir el govern siguin quins siguin els objectius és el reflex de la poca lleialtat de CIU amb Catalunya.

Que CIU vulgui un Govern per Catalunya decidit a Madrid demostra que no és una força política de futur. No hi ha idees, no hi ha propostes, no hi ha objectius. Poc favor se li està fent a Catalunya!!.
Que no parlin en nom dels catalans, perquè ara per ara, no representen els interessos de la majoria.

9 comments:

Carlos said...

La idea no muy positiva que los ciudadanos tienen de la política no sale fortalecida precisamente del espectáculo que la cúpula de Convergencia i Unio proporciona a sus clientelas. Como es sabido, los líderes de los dos partidos que forman dicha coalición / federación llevan meses discutiendo si les conviene o no pactar en Madrid con la mayoría política que resulte de las elecciones generales del 2008 y si es pertinente que ingresen en el Gobierno del Estado.

Finalmente, después de prolongadas disputas, rupturas y reconciliaciones, se anuncia que Mas y Duran han llegado a acuerdos sobre el particular. Pocas veces fue tan aplicable aquella crítica lógica a quien se obstina en poner el carro delante de los bueyes. Porque, como es obvio, sólo en algún caso resultaría verosímil y apropiado que CiU interviniese activamente en Madrid. CiU no se encuentra a sí misma después de pasar a la oposición. Pero ello no debería suponer necesariamente la pérdida estrepitosa del sentido de la orientación, aunque parece que es lo que les está pasando.

Anonymous said...

El que no fa cap favor a Catalunya es tenir un president del mateix partit que ens retalla l'Estatut.

El que no fa cap favor a Catalunya es tindre un president espanyol que v� a la "colonia" catalana a prometre l'aprovaci� de l'Estatut que surti del Parlament, i despr�s ho incompleixi per sistema. Les Rambles n'est�n plenes de "trilers".

El que no fa cap favor a Catalunya es tindre un president que no va guanyar les eleccions i que va perdre milers de vots, i que compleix perfectament la disciplina de partit per sobre de les aspiracions del poble catal�.

Anonymous said...

S'ha de tindre amn�sia selectiva (per dir-ho finament) per parlar de "conseguir el poder sigui com sigui", quan el PSC ha arribat al poder a Catalunya, a Barcelona i als ajuntaments a base de pactes amb ERC i amb la seva marca blanca "ICV" ja que sols no governarien enlloc, deixant a l'oposici� el candidat mes votat, que normalment sol ser el del partit que est� passant per la "travess�a pel desert".

Aqu� l'�nica travessia pel desert que hi ha es la de Catalunya, que t� un president que amaga el cap sota l'ala i pasa de puntetes pels llocs (menys a Nicaragua, que all� t� el puny de ferro).

Anonymous said...

KIMONA

En lineas generals es podría dir que estic d'acord amb el que dius, amb una excepció important, quant dius i valoras la foto a Madrid amb l'amic R. Zapatero. Al meu entendre, si es cert que hi voluntat de CIU d'entrar a Madrid al Govern, o voluntat de ferse la foto de l'Estatut amb el President Espanyol, pero perque es dongui això es imprescindible que l'altre part també col.labori, i resulta evident,sobre tot en la foto de l'Estatud, -segurament mal allicionat per socialistas poc amics del PSC-, (recorda que llavors el nostre President era ministre espanyol) que tan o mes li va interesar la foto a Convergencia com a Rodriguez Zapatero, un Estatut que no es ni l'ombre del que va sortir del Parlament Català.

Per això ara que comences a fer politica a les institucions, t'en donara's compte que res es el que semble. Segur que hi ha una explicació de la TRAICIÓ, ya explicada per CIU, basada amb el seny del seus dirigents per salvar l'Estatut de la cremà, i de lo bons que son,sense ells res,Catalunya es un desert, pero la traició del PSOE al PSC encara la busquem.

Per això no em d'oblidar la dida catalana, "que uns volen i altres dolen", per entendre que el paperot de CIU, te contreprestacions a Madrid, i no al.lienes.

AL TIEMPO que diuen els castellans

Anonymous said...

Ni retallades d'Estatut ni leches querídisimo "anonymous" seas quien seas, mi nombre es "punto de vista diferente", ni más, ni menos, subjetivo que el tuyo, pero creo sinceramente que CIU se equivocó, como la canción de Anabelén de Se equivoco la paloma", cuando decía aquello de que quería ir al Norte y fue al Sur, creyo que el trigo era agua, se equivocaba...Pues bueno, los nacionalstas catalanes han pegado un patinazo estrepitoso, como los de la fórmula uno que por querer ser los primeros en todo, al final van a la cola, si, si y repitiendo eso de que serán nuevamente decisivos para el bine de Catalunya. Pues mira tú por donde después de tantos años en el gobierno, c´mo es posible que arrastremos tantos déficits???. En fin, basta por hoy espero que la próxima vez ofrezacas argumentos más serios.
Una neunomana....

Anonymous said...

KIMONA
Ja veus Merce que has encetat la caixa dels trons, perque sera que portem tan malament lo de ser progres i estar en el govern. De totes maneres em trec el barret devant teu, per haver escollit anar a fer politica de veritat, una cosa es col.laborar i altre diferent es ferne. Esper-ho, que al menys t'ho passis be, crec que es el minim que pot demanar a la dedicació.

sense petons, jajajaja

Anonymous said...

Querida Mercè, coincido en mucho con tu análisis de la situación Convergente. Lógicamente no podía diferir en mucho de las líneas generales de los dictámenes de tu partido, ahora bien como ya han apuntado tenemos todos que recordar que la foto de Mas en la Moncloa la propició Zapatero y nos sigue escociendo a muchos que sin ser del partido somos fieles votantes socialistas, a los que como mínimo se debería rendir un mínimo respeto. Mas se llena la boca con la palabra "liderazgo", casi de forma mesiánica del todo insoportable que resulta casi igual de impertinente que escuchar constantemente la palabra "talante". La gente del partido, de vuestro partido, tenéis la tendencia a demonizar aquellos que de forma moderada nos sentimos nacionalistas y digo moderada porque nunca optaríamos por una lucha armada pero el "sentido común" empuja irremediablemente a salir de todo aquel sitio en el que a uno no le quieren, y para los feos al pueblo catalán no tenemos suficiente papel para elaborar la lista. Se puede decir que los socialistas mezclando talante, sentido común y otra serie de cosas intentan convencer a base de repetición que no se puede ser de izquierdas y progresista a la vez que independentista. Yo también lo pensaba hasta el momento de darme cuenta que precisamente habrá que ir olvidando ese rictus tan catalán de sonreír y decir que todo va bien, eso sí, siguiendo sin votar a Convergencia. ¿Podemos pensar así y seguir votando socialista?

Anonymous said...

Copy/Paste: ¿Podemos pensar así y seguir votando socialista?

Respuesta: NO. Te has equivocado de partido. En el articulo sobre Carod te contestan. Lo que yo creo que sería "justicia social" es salir de esta España que nos estafa por sistema. PSC=PSOE hasta que en el Congreso se demuestre lo contrario.

Anonymous said...

Nice post and this post helped me alot in my college assignement. Thank you on your information.