CIU I LA SEVA PECULIAR TRAVESSIA PEL DESERT

Des de fa més o menys quatre anys que estem assistint a l’itinerant “devenir” de la Coalició CONVERVÈNCIA I UNIO per aquestes terres nostres.

Resulta summament curiós veure com l’hegemònica formació política realitza tot tipus de viratges per aconseguir el que en el seu dia –sembla ser- els hi varem “usurpar “. Així ho deuen entendre donat que així ho han manifestat en multitud d’ocasions.

Recordo aquell dia del 2006 en el que la tan esmentada “foto” va resultar commovedora. Era superba la imatge d’en Mas, mostrant-se cofoi, davant l’acord amb el President Rodríguez Zapatero en relació a L’Estatut de Catalunya que encara avui és recordada per algun dels dirigents convergents. En aquell moment ja pretenien fer creure aals catalans que l’Estatut havia estat finalment possible gràcies a ells. Crec que no és necessari recordar qui es va oposar inicialment a l’Estatut, ni tampoc què va suposar aquell acord pel text que va ser aprovat pel Parlament. És de tots conegut.

CIU ens demostrar amb les seves actituds que no accepta les regles del joc democràtic quan no li afavoreixen tal i com ho s’ha constatat en les darreres eleccions municipals celebrades al maig. No han acceptat els resultats obtinguts. Estan recorrent judicialment i pensen arribar fins el Tribunal Constitucionals si cal, sense cap mena d’escrúpol.

L’any que ve es convoquen Eleccions Generals. Està en joc la continuïtat de les polítiques socials dutes a terme pel Govern del President Zapatero. En aquest marc, amb les generals com a horitzó polític per l’ambició dels nacionalistes, CIU pretén negociar la seva entrada en el futur Govern socialista que pugui resultar de les properes eleccions amb la intenció de condicionar el que diguin les urnes a les futures eleccions autonòmiques. Pretenen sotmetre, en definitiva, al PSC als condicionants que pogués imposar el PSOE.




Sense entrar a valorar aquestes “maneres de fer” tan poc ortodoxes, és evident que la única pretensió d’aquest partit que es diu “Nacionalista” és obtenir el poder sigui com sigui. Aquest és l’únic objectiu de CIU.

En aquesta dura “travessia pel desert”, veiem una formació política obsessionada amb la “reconquesta” del poder, veiem una organització que té una forma peculiar de “fer País”, d’entendre la política, que no s’ajusta al que volem els catalans. Les formes en política són importants, però el fons és essencial. Voler aconseguir el govern siguin quins siguin els objectius és el reflex de la poca lleialtat de CIU amb Catalunya.

Que CIU vulgui un Govern per Catalunya decidit a Madrid demostra que no és una força política de futur. No hi ha idees, no hi ha propostes, no hi ha objectius. Poc favor se li està fent a Catalunya!!.
Que no parlin en nom dels catalans, perquè ara per ara, no representen els interessos de la majoria.