28.8.07

INOPORTUNITAT POLÍTICA


Tornem de vacances i de nou se’ns sorprèn amb declaracions de polítics catalans intentant ser els focus d’interès. El Sr. Josep Lluis Carod Rovira s’ha despenjat recentment amb la convocatòria d’un referèndum sobre la independència de Catalunya pel 2014.
Sense entrar en la data que ja de per sí té poc sentit, no pel fet de complir-se 300 anys de la derrota militar en la guerra de successió espanyola, si no perquè si realment fos important i d’interès per Catalunya, que no ho crec –ja ho avanço-, és evident que caldria preguntar-nos per què no ara?. Amb independència d’això, ja és trist que sempre acabem fixant fites importants en aniversaris que no han acabat sent precisament positius per nosaltres.

Bromes a banda. Jo no dubto que l'actual cúpula bicèfala que té ERC no sigui una situació anòmala i, en conseqüència, un tema a resoldre. Per altra banda, considero que un dirigent polític està totalment legitimat per intentar resoldre un conflicte com aquest de la millor manera possible.
Ara bé, quan un lider -cercant una sortida a un problema intern- fa una proposta del tipus, ha de ser coherent, responsable i, sobretot, oportú. I pel meu parer no ha estat així.

Moltes veus han confirmat, i penso el mateix, que la sortida de convocar un referèndum per l’autodeterminació de Catalunya del Sr. Carod Rovira s’ha d’emmarcar, primer, que ho fa com a líder d’ERC i segon, en clau interna. És evident, i aquesta ha estat la percepció general de la majoria de partits polítics catalans: ERC ha de resoldre aquesta situació.

Per altra banda, no podem dir que el Sr. Carod Rovira estigui actuant com a representant del Govern català, tota vegada que la seva proposta, com ja s'ha dit, té un sentit únicament dins del seu partit. Aquesta és una qüestió que no es troba en el full de ruta del Govern català. Per tant, demanar com demana el PP, la desautorització del Sr. Carod Rovira per part del President de la Generalitat no té sentit. El Sr. Carod Rovira, com a President d’ERC i com a dirigent polític pot actuar com millor consideri.

Ara bé, el que en cap cas es pot admetre en aquest moment és obrir un debat d’aquest tipus en la societat catalana. I dic “en aquest moment” perquè ara mateix el nostre punt de mira ha de ser, i és, l’aplicació íntegra de l’Estatut de Catalunya aprovat l’any passat i no obrir nous horitzons, per no dir fronts.

Penso que la societat catalana està molt més amoïnada en que es resolguin els seus problemes que no pas en una qüestió com l’autodeterminació. Ara mateix no es troba en les ments de la gent... . El que la societat catalana està demanant és que els polítics resolguem els problemes no que creem més.

Per això, penso que el que sí se li pot demanar al Sr. Carod Rovira és que la propera vegada que tingui una proposta, esculli el moment més oportú políticament i socialment parlant. Crec que ara mateix no ho ha estat massa per no dir gens.



7 comments:

Anonymous said...

Hola Mercè, veig que has tornat de vacances amb les "piles" posades, no esperava menys..., estic d'acord amb el dius sobre en Carod. Els i les ciutadanes de Catalunya el que volen , en aquests moments, es veure com l'aplicació de l'Estatut els hi comporta millores socials, econòmiques, polítiques, culturals,etc. El Govern de Catalunya té una gran oportunitat en aquest món globalitzat, s'ha de saber contextualitzar amb les noves demandes ciutadanes, ha de sintonitzar amb la gent i les seves necessitats, però també projectar la seva riquesa, el potencial que en sabem que tenim.

Resten moltes coses que s'han de millorar per tal d'adaptar-nos als nous reptes, i jo també crec que l'Estatut serà una bona eina per tal d'aconseguir-ho. La resta de debats, si en són tant "atemporanis" com aquest darrer,segur que ja no interessen a ningú.

Una salutació.

David said...

Sí, jo també penso que no venia al cas... que és una frase dita per sortir als mitjans de comunicació i que tingui ressó a Espanya. Això sí... el que més m'ha impactat ha estat que no he escoltat "España se rompe" una mica extrany, no? Potser tenim massa a prop les eleccions generals.

Canviant de tema, gràcies Mercè per les teves paraules de dol. Seguim cap endavant.

Una abraçada

Carlos said...

Mercè pues yo si que le veo sentido a las palabras del amigo Carod.

Está en un partido asambleario que está patas arriba, que día sí y día tambien es cuestinado su liderazgo... donde una parte de sus militantes solo les importa la independencia por encima de la justicia social... ¿con este panorama que se puede esperar?

Simplemenete esto, que intente salvar su pellejo.

Por enesima vez vuelvo a decirlo... son la banda de Pacho Villa!!!

Espero que tengas una féliz "Reentre"...

Un beso

David said...

A La Vanguardia avui hi havia un vinyeta molt bona... sortia en Carod Rovira amb una vestimenta similiar a la del Dalai Lama i davant hi era el Dalai Lama.
El Carod li diu al Dalai - Si quieres te monto un referendum para 2014 a ti también- el Dalai contesta - Lo que nos faltaba-

(Sempre és millor veure-ho que narrar-ho però ho he fet tan bé com he pogut :P)

Records a la Berta!
Una abraçada.

Anonymous said...

Estic totalment d'acord en fer un exercici democràtic com és un referendum. I més encara que això es proposi i s'impulsi des del govern, com ha de ser.

La necesitat de la secessió cada dia es fa més evident d'avant d'un estat que ja no ens necessita i ni li importem.

Espero que com a socialista i democrata com jo també hi estiguis d'acord.

Anonymous said...

Bé, crec que caldria fer un exercici de responsabilitat política tots plegats i plantejar-nos que, abans de qualsevol referendum s'hauria de plantejar la necessitat, objectius i finalitat. Perque encara no he sentit quina millora es pot aconseguir amb una secessió. Us remeto a un escrit publicat a El Periodico (de Felix de Azúa) crec que del passat dissabte, que posava els punts sobre les "is". Els demòcrates no podem prendre una decisió com és un referendum d'aquestes característiques sense parlar realment de la situació en la que ens trobem a nivell mundial. Amb independència del fet que sóc contraria a qualsevol secessió, i menys encara per donar satisfacció a voluntats partidistes, penso que el ciutadà té el dret a saber exactament què implica i quines poden ser les consequències. I això encara no s'ha fet per ningú que pretén alguna cosa del tipus. Bé. Aquesta no és més que la meva opinió. Respectant-nos totalment les opinions dels uns i els altres crec que estem fent un exercici democràtic del que ens hem de sentir molt orgullosos.

Una salutació per tothom, i especialment per aquest socialista que no em diu qui és.

Anonymous said...

llegir tot el bloc, bastant bo