Potser és hora de que alguns polítics tornin a l’institut o a la Universitat perquè els expliquen en què consisteix la divisió de poders en la que es basa un Estat democràtic i de dret com el nostre.
La situació que ens està tocant viure, amb immobilisme i inoperància del Poder Judicial, està arribant a cotes mai viscudes.
S’ha iniciat el curs judicial amb la presència de les autoritats al Tribunal Suprem. Bé, totes no, com l’associació de “Jueces para la Democracia” que s’han negat a assistir-hi en protesta a l’actitud del Partit Popular de oposar-se a la renovació de la cúpula del “Consejo General del Poder Judicial”.
La politització tan evident d’un dels 3 poders de l’Estat està malmetent les estructures del nostre Estat. I no crec que m’equivoqui ni que exageri quan faig aquesta afirmació.
Fa temps, concretament des que governava el Sr. Aznar, que les regles de joc –ni les escrites ni les no escrites- que han desaparegut per determinants polítics. No es respecten ni els mínims exigibles. I això en cap cas pot ser bo ni per les institucions ni, per tant, pels ciutadans.
Precisament en el moment en el que ens trobem, en que la ciutadania està demanant més transparència, agilitat i eficàcia a l’Administració, justament i pel que fa a l’Administració de justicia, els senyors del Partit Popular es permeten el luxe de desacreditar encara més aquesta institució negant-se a la renovació dels seus membres.
¿ Què pot pensar el ciutadà d’un poder judicial mediatitzat per un partit polític? ¿Poden pensar que tenim un poder judicial que resol les qüestions segons indiquin els seus “benefactors”?
Es més, ¿Què poden pensar respecte del Tribunal Constitucional?
Com tots sabem és aquest Alt Tribunal el que està coneixent de l’Estatut D’Autonomia de Catalunya del recurs interposat pel PP. El Tribunal Constitucional acaba de rebutjar les al·legacions del Govern Català en les que es demana que 75 articles impugnats del nostre Estatut pel PP siguin desestimades les seves peticions de nul·litat. Segons s’ha posat de manifest per determinats mitjans de comunicació així com els partits polítics, els articles dels que demanen la nul·litat són idèntics o anàlegs a articles del l’Estatut d’Autonomia Andalús.
Per tant, només cal que ens plantegem el següent: ¿Què passaria si finalment el Tribunal Constitucional admetés el recurs interposat pel PP contra l’Estatut Català i anul·lés els articles impugnats?. Doncs resultaria que en una comunitat autònoma serien aplicables i en una altra no. I això suposa un tracte desigual entre les diferents comunitats, desigualtat que prohibeix l’article 24 de la Constitució
Crec que no calen més comentaris.
El mal que esta fent el PP a les nostres institucions és constant i inacceptable. Els ciutadans ens hem de negar i rebutjar aquestes pràctiques totalment involucionistes i contraries a les nostres lleis.
Els polítics del PP han degut oblidar la divisió de poders a que feia esment al principi.
4 comments:
El teu article és del tot oportu Mercè, cal que la gent conegui les "tàctiques" del PP, recordo, el primer partit de la oposició i per tant, hauria de ser més responsable en aquests temes. No si val imposar unes regles de joc en unes comunitats i que en d'altres aquestes mateixes no serveixin. Però què és això?
Què s'ha cregut aquests senyors? És important "verbalitzar" aquestes qüestions, si més no, deixar-les ben claretes amb el poder de les paraules perquè la gent s'en faci una idea de quin és l'estil d'aquesta dreta que vol tocar poder per sobre de tot, fins i toto de les nostres institucions democràtiques i dels nostres drets constitucionals.
Una abraçada
María
No sé si ho saps però en Miguel del Amo al seu blog ha fet referència a unes paraules que vas dir en l'acte del 15/10/07.
Post a Comment