3.10.07

Rebem novament notícies del Tribunal Constitucional

De nou rebem notícies del Tribunal Constitucional, una de les més altes institucions estatals. La renovació tant d’aquesta instància com del Poder Judicial és una qüestió d’higiene democràtica. I això és amb el que ens hem de quedar.

Tal i com vaig exposar en l’anterior article arran de la politització del poder judicial, el Partit Popular està aconseguint malmetre les institucions democràtiques amb conseqüències que van molt més enllà de la pròpia renovació. M’explico. El Tribunal Constitucional és la última instància que coneix de la vulneració dels drets fonamentals protegits per la Carta Magna, la Constitució Espanyola. És qui garanteix, en definitiva, que allò pel que tant es va lluitar i que va quedar plasmat en la Norma Fonamental, no sigui vulnerat, infringit, per ningú, ja sigui un particular, ja sigui una administració.

Per tant, és essencial la credibilitat per part del ciutadà en aquesta Institució. En cas contrari, entenc que es podria entrar en crisi de valors. I no crec que sigui catastrofista.

Si no es produeix una renovació de les altes cúpules judicials d’una forma natural per causes imputables directament a partits polítics el descrèdit de la Institució serà i és evident. És a dir, si en aquest cas el Partit Popular està impedint de forma sistemàtica la renovació del Tribunal Constitucional pel tal de garantir la seva majoria conservadora en l’estudi del recurs de inconstitucionalitat de l’Estatut de Catalunya i aconseguir uns efectes negatius vol dir que l’Estat, en totes les seves instàncies, depèn de les majories parlamentàries i no d’un criteri objectiu i democràtic. Per tant, s’està atacant directament els fonaments, l’estructura d’aquest país.

Precisament i respecte de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, fa pocs dies que el Tribunal Constitucional va rebutjar unes al·legacions fetes pel Govern de la Generalitat en les que es posava de manifest que molts dels articles impugnats en el recurs de inconstitucionalitat del recurs eren idèntics a preceptes de l’Estatut d’Autonomia d’Andalusia. El que pot dir, en conseqüència, que el que és vàlid per uns no ho sigui per uns altres. És a dir que Andalusia disposi de millores essencials en el marc autonòmic i no Catalunya.

I és aquí on queda palès el descrèdit de l’Alt Tribunal. Si el resultat del recurs depèn de la majoria que en aquell moment hagi de magistrats i de la seva tendència "política" crec que deixa de tenir sentit l’estructura de l’Estat.

Per tant, és essencial que el Partit Popular actuï com el partit democràtic que diu ser ja que en cas contrari les conseqüències poden ser greus. D’aquí que la resta de partits polítics, institucions, particulars exigeixin de forma rotunda la renovació del Tribunal Constitucional.
Es evident que aquest no pot estar a expenses de majories parlamentaries per tant es fa urgent i necessari plantejar-nos una reforma de la institució.

4 comments:

m.eugènia creus-piqué said...

He anat a para al teu bloc de casualitat i m'ha agradat.Estic d'acord amb tupero et dire que no confio gens en el constitucional.

Anonymous said...

Pues en eso estamos. Encara que confio que al final li posin "seny".

Mercés pel teu comentari

m.eugènia creus-piqué said...

Hola Mercé.M'agradaría,ja que tu hi entens que expliquesis com ha quedat ara el constitucional i que passará amb aquets dos que handestituit,o deshabilitat o no se qué.Estem ara sense tribunal ?.T'ho pregunto per que jo no hi entenc ni jota i tampoc sen parla massa.Gracies.

Anonymous said...

Bé, el tema te "miga". si es dóna lloc a les recusasions fetes pel PP quedarien 8 magistrats, que són els mínims per poder resoldre els recursos interposats. En aquest cas, però, hi ha majoria de conservadors. Espero en breu fer un escrit una mica aclaridor. mercés