EL DRET A DECIDIR

Recentment s’ha creat un nou lema electoral per part de determinats partits polítics amb finalitats evidents de captar ciutadans descontents. L’anomenat “dret a decidir”.

No estic menyspreant el dret com a tal però si el fet que un Dret acabi essent un lema partidista. I m’explico. Amb independència de saber a hores d’ara què es pretén amb aquest “Dret”, (no s’ha concretat que conté el mateix) Dret a decidir és ... Un dret a decidir què?:

A reivindicar una Nació?
A que els catalans ens reconeguem o ens conscienciem que som catalans?.
A que tinguem inversions?

Per altra banda, estem parlant de decidir “imposant” o estem parlant de decidir “conciliant posicions”.

Crec que són dos formes de plantejar-ho. Però ja dic ara que si el que es pretén és en la primera accepció de la paraula, malament ens aniran les coses. Difícilment veig que els catalans imposem res a Espanya. Mai ha estat aquesta la nostra cultura política ni tampoc ha estat ni és la nostra forma de fer.

En fi, el dilema que se’ns planteja té difícil solució.

Ara bé, se’m acudeix una idea. ¿Potser el dret a decidir és el dret a votar en contra dels Pressupostos pel 2008 al Senat per posar en perill les inversions que calen fer a Catalunya, o els ajuts per donar una solució als barris afectats per la construcció de l’AVE a Catalunya?.

Ah! Deu ser això. Doncs, sí. Si aquest és el nostre dret a decidir anem apanyats.

Senyors de Convergència i Unió! S’han cobert de glòria!.

Ha quedat palès, d’una forma definitiva que l’únic que ens donarà dret a decidir són les solucions immediates a les mancances de 23 anys de govern Convergent, i d’una vegada per totes, que es produeixi la inversió en infraestructures que tant necessitem.

Senyors convergents, els hi recorda quelcom la frase : FETS I NO PARAULES?.
No cal anar massa lluny. L’exemple el tenim el passat dia 4 de desembre amb la presència a L’Hospitalet de la Ministra Carme Chacón amb propostes concretes de solucions als problemes sorgits amb la construcció del TAV:
- Inversions de 15,3 milions d’euros en els propers 4 anys per a la rehabilitació de vivendes o espais comuns d’edificis.
- Pel cas de vivendes ajuts del 30% per a la rehabilitació interior amb un màxim de 3000€.
- Pels edificis (façanes, escales, ascensors, ...) un 50% de la factura amb un màxim de 600€ per vivenda.
- I la dotació pressupostària concretada: la primera partida sortirà d’aquest pressupost pel 2008 mitjançant una esmena introduïda al Senat. Per cert, recordo que PP i CIU s’han unit en contra d’aquest pressupostos i per això no han estat aprovats.

De nou CIU vol crear falsament un estat d’opinió en els ciutadans per guanyar un espai electoral que no té. Ll’anomenat dret a decidir no l’ha concretat en res. De nou CIU torna a enganyar a Catalunya. Diu una cosa i fa una altra. I aquí està el problema. CIU fa el que sigui, encara que sigui perjudicant a Catalunya, per intentar guanyar el Govern de la Generalitat.

Per contra l’esquerra es posiciona i cerca solucions a problemes.

Que esperem els progressistes, doncs, de les properes eleccions a celebrar el mes de març?. Ens quedem a casa? O sortim a exigir millores pel nostra Pais mitjançant els nostre VOT.

Els catalans no som titelles al servei d’interessos d’un partit com Convergència i Unió.