El 27 de Juliol de 2006 vaig escriure un petit text on denunciava l’atac d’Israel contra el Líban. Aquell escrit el titulava “La vanitat d’Israel”. Ens trobem de nou en un atac desproporcionat.
Amb les noticies que ens arriben des de Gaza – cal dir que es fa especialment difícil veure les imatges- ens quedem sense paraules. La impotència i el dolor s’apoderen i ofeguen als espectadors. I es que tornem a estar igual. Davant l’actitud prepotent d’un Estat que es creu en la possessió de la veritat i el bé.
Puc entendre que Israel, davant dels atacs de Hamàs, (per cert, no podem oblidar que governa per què va ser escollit democràticament), davant d’accions il·legals contra els seus veïns, l’Estat d’Israel es defensi. Però en cap cas es legitima una acció totalment desproporcionada com la que estem presenciant.
Segons les fonts oficials jueves, cal una resposta immediata i dura davant dels atacs. De fet, llegia l’altra dia a El País (diumenge de 4.01.2009) una entrevista a l’escriptor israelià Abraham B. Yehoshúa, en la que, davant del trencament de la treva per part d’Israel, deia textualment, i transcric literalment per no equivocar-me, : “No diré que Israel no violés la treva, però ells també van disparar abans”.
Ni que això fos un pati d’escola!!!. Doncs miri, NO. Un atac que ve premeditat des de fa temps, així i ho diuen els propis rotatius el dia 7 de gener, un atac que estava plantejat ja fa més de 6 mesos, és inadmissible una afirmació del tipus. És inconcebible que una persona de les qualitats del Sr. Yehoshúa faci una manifestació d’aquestes i ningú li respongui de forma contundent.
És cert que, en certa manera em va tranquil·litzar, per dir-ho d’alguna manera, que al final de l’entrevista apel·lés al desmantellament dels assentaments i a retirar part del mur, així com demanés que l’actitud de la comunitat internacional havia de ser ferma i “amenaçar a Israel amb trencar relacions diplomàtiques i comercials si no es posa fi als assentaments”.
Però, en qualsevol cas, és inacceptable justificar un atac que actualment ha generat una matança de persones sense cap mena d’escrúpols i, per tant, em veig en l’obligació moral i ètica de discrepar amb l’opinió oficial d’Israel: en cap cas es pot justificar una ofensiva com aquesta.
Es una vergonya i un despropòsit pretendre justificar una acció d’aquestes dimensions on la població civil, principalment nens, és la que rep totes les conseqüències i qui patirà les seqüeles més dures. No parlo només de les físiques, sinó que parlo de l’odi que s’està generant i que indefectiblement sentiran aquests nens quan siguin adults i es neguin a acceptar altres mitjans de resolucions a conflictes alternatives a la violència com és el diàleg i el consens.
L’Estat Palestí necessita una sortida d’aquest conflicte, una sortida interna –per descomptat- ja que és evident que Hamás no està garantint els drets dels ciutadans, però també externa, per part de la comunitat internacional.
La Comunitat Internacional, i aquí em refereixo principalment a Europa, ha trigat massa temps a respondre davant l’atac militar israelià. I no és de rebut que es permetin actuacions que, m’atreveixo a titllar de “delictives”, per què estem davant de la matança de palestins. Avui llegim als diaris que ahir es va atacar a refugiats en col·legis de l’ONU.
Europa té l’obligació i responsabilitat de cercar de forma immediata una solució a aquest conflicte que dura fa tants anys. I la única sortida és el diàleg per aconseguir un consens entre les parts basat en el respecte al dret dels palestins i cal el compliment de les resolucions internacionals.
Cal una solució JA!!! a la població palestina, com també a la jueva. Aquests ciutadans no poden patir els desgavells interessats de governs que prenen decisions il·legítimes amb interessos electorals i bastards.
