LA CRISI I ELS ENTITATS FINANCERES

Llegim als diaris que els diferents agents socials i econòmics demanen al Govern la re -capitatlització de les Caixes i Bancs. Que jo recordi, fins fa relativament poc temps, determinats agents econòmics s’omplien la boca parlant de la bona situació del sistema financer espanyol.
Resulta summament curiós que ara es demani per aquests que el Govern hagi de prendre decisions urgents i re-capitalitzi les entitats bancàries. Jo no dic que no s’hagi de fer però, com he dit, resulta curiós que ara sí que cal córrer, com també cal còrrec en plantejar una reforma laboral.
Ara bé, no cal córrer quan es planteja pel Govern que les entitats bancàries rebaixin les seves pretensions, que intentin fer arribar el crèdit a particulars i empreses. No tenen memòria quan el Govern socialista ha posat sobre la taula una multitud de mesures per reconduir la situació. Per exemple, ara fa un any, quan es va començar a sospitar que les entitats bancàries tenien problemes, i per tal de no crear alarma social que hagués pogut estar desastrós pel sistema, el Govern de Zapatero va avalar els comptes dels ciutadans fins a 100.000 € per titular i entitat. Si això no és una aposta clara i ferma de l’Estat que baixi Déu ...
En un altre ordre de coses. Jo no sé si realment el preu de les vivendes s’ha ajustat o no. Més bé m’inclino a pensar que no. Si tu vas a mirar les diferents immobiliàries per interessar-te per una vivenda resulta que et parlen d’uns preus que, difícilment, una persona amb un sou de 1200 € pot accedir-hi. I parlem d’un sou que molt pocs el tenen en aquests moments. Per tant, si bé el preu de la vivenda ha baixat, i ha baixat –segons diuen-un 43% vol dir que, obviament (ja sé que ho sabem tots) estava, no sobrevalorada, estava hiperhipervalorada!!!.
De manera que, i en la meva modesta opinió, l’únic que puc pensar és que les immobiliàries i promotores pretenen que sigui el ciutadà qui continuï assumint el cost de les inversions nefastes que ells han fet als darrers anys.
És a dir, prenem com a punt de sortida DE NOU a la roda de la bombolla immobiliària.
Doncs bé, vista la situació en la que ens trobem un any després de l’inici clar de la crisi, només queda una sortida. Ens hem de plantejar un PACTE COMÚ, un pacte de totes les parts, però no només en l’àmbit nacional, espanyol, necessitem un PACTE COMÚ EUROPEU per sortir de la crisi.
Per acabar, i rellegint el llibre “30 anys dels PACTES DE LA MONCLOA” editat per la Fundació Ernest Lluch recomano que uns quants el llegeixin.
De fet, m’agradaria i plantejo parar el cronòmetre, començar de zero i iniciar un nou un camí conjunt d’entesa: GOVERN, OPOSICIÓ, AGENTS SOCIALS, ECONÒMICS, ETC. Difícilment ens ensortirem si no és així.

HABLEMOS DE EUROPA!

J.M. Serrat tiene una canción que viene a decir algo así como que los políticos sólo nos acordamos de los ciudadanos cuando buscamos el voto. Es la canción “Pendiente de ti” del cd “UTOPIA”. Dice así.“Eres tan egoísta...! Sólo piensas en ti. Vienes en mi busca cuando necesitas cuartelillo, y en cuanto lo consigues me dejas y te vas sin fumarte, siquiera, un cigarro conmigo. Siempre la misma jugada. Me utilizas y a otra cosa. No hablamos nunca de nada. Ni te esfuerzas en mentir. Ni me sacas a cenar. Ni te quedas a dormir. No sé quién eres tú ni lo que soy para ti. Si hay algo entre tú y yo te importa un pito. No sabes que vivo pendiente de ti y tengo también mi corazoncito. Así le habló la rama al pajarillo...Vienes en mi busca cuando necesitas cuartelillo. Y así lo repetían, desencantados, una musa a un poeta y un voto a un diputado (...)” .Puedo estar de acuerdo en que ésta puede ser la sensación que tiene el ciudadano cuando los políticos pedimos el voto. También puede ser que este desapego proceda a que “el político” es cuestionado por el actuar poco ético de algunos. En ese sentido el artículo publicado hoy en El Periódico “El político bueno y el político malo” de González Casanova, es claro y demoledor y con el que estoy totalmente de acuerdo.En esos términos, ésta puede ser una excusa para no ir a votar. Puede que sí. Pero sólo sería eso UNA EXCUSA.Creo que hemos de empezar todos a concienciarnos que ir a votar no es sólo un derecho “florero” contenido en el art.1 de la Ley Orgnáica de Régimen Electoral General, que está ahí para cogerlo si lo queremos o no, como si fuera un jarrón en una estantería.El derecho de sufragio lo entiendo, o debemos entenderlo como el derecho-obligación que tiene el ciudadano de luchar por mejorar la cosas, cambiarlas si es necesario y, en todo caso, fortalecer la convivencia, la cohesión social.

Es cierto que cada uno es libre de ejercerlo o no. Pero también hemos de tener claro que, como ocurre en estas elecciones al Parlamento Europeo, donde está en juego la futura fortaleza de Europa frente a otros continentes emergentes (principalmente Asia), debemos ser responsables y acudir a votar para demostrar la fuerte convicción europeísta de los españoles. Como decía Felipe González hace pocos días en un artículo publicado en El País, uno ha de ser europeo, pero también europeísta si lo que quiere es una Europa que continúe siendo la cuna de los principios de la Ilustración. Esta Europa que es la heredera del compromiso que en los años 50 llevaron a que los países que la constituyeron tuvieran claro que debía acabarse la Europa de la confrontación para trabajar todos juntos para lograr la Paz y la concordia entre todos y, así, mejorar la vida de los ciudadanos, la Europa de la JUSTICIA y de la IGUALDAD. Si esto es lo que todos queremos HEMOS DE IR A VOTAR!!!.

Barcelona, 7 de junio de 2009

EL PP DIU SECTARISME?

Llegeixo unes declaracions del PP de L’Hospitalet en les que el Sr. Del Rio, titlla de “sectari” l’homenatge que es farà el proper divendres a una persona compromesa, de fortes conviccions, que va viure dedicat al servei públic, dedicat als altres i que va ésser assassinat per creure en una convivència pacífica de tots, l’ERNEST LLUCH.

Unes manifestacions com aquestes són un atemptat a la intel·ligència, un atemptat a la història de Catalunya, però també d’Espanya. Aquestes manifestacions són demagògia pura. És inadmissible que un representant, que es diu democràtic, es permeti llicències com aquesta, senzillament per tenir un titular en algú mitjà, senzillament per fer mal. “Sr. Del Rio, fa temps que li estem dient que TOT NO SI VAL”.
Crec que puc afirmar que el record i la figura de l’Ernest Lluch no pertany a ningú, a cap partit polític, a cap entitat. Pertany a la societat sencera, pertany a la historia del nostre país i és l’exemple a seguir per tots. És l’exemple d’una persona que amb humilitat i perseverança, va saber tirar endavant tasques difícils, en moments molt difícils de la nostra historia.
Ernest Lluch va demostrar abastament un tarannà progressista, un tarannà conciliador amb tots i amb tothom, sense distingir ni colors ni banderes. Va ser una persona que va treballar molt pel nostre país i va lluitar, com moltes altres víctimes del terrorisme, per que el terrorisme s’acabés.

Així ha estat reconegut per multitud de polítics, economistes, per la societat civil. Fins i tot, polítics com el Sr. Fraga Iribarne ho han manifestat obertament.

Sembla mentida que representants de la nostra Ciutat no sàpiguen què representa recordar Ernest Lluch. Homenatjar a l’Ernest significa per a la majoria de demòcrates mantindre viva la memòria de les persones que varen lluitar per unes conviccions, per uns valors, per uns drets amb la finalitat de tenir una societat lliure i cohesionada, una societat viva i diversa, una societat compromesa amb ella mateixa i amb els altres.

“Vostè no ho entén així, Sr. Del Rio?”