“De profesión: funcionaria”.

A la pàgina 65 de “La Vanguardia” d’avui, (21. Abril.2011) hi ha un article de Gemma Puig i Panadero titulat: “De profesión: funcionaria”.
L’article constata el que, malauradament, pensa la ciutadania quan es parla de cóm són els funcionaris públics: apàtics, acomodats, enquistats en els seu seient davant de l’ordinador, ...
Però també parla de frustració, de la impossibilitat de sentir-se realitzat com a persona, de la impossibilitat de sentir-se satisfet amb un mateix. Segons diu, perquè els ciutadans som incapaços de motivar-nos, d’il•lusionar-nos, d’oferir-nos un futur d’autorealització personal per nosaltres mateixos. No nego que l’administració pública, tal i com està configurada no pot motivar a ningú, per molt que ens creiem “la alegria de la huerta”.
Aquesta “creença” negativa generalitzada passa amb els funcionaris, amb els polítics, amb els advocats, amb els jutges, amb el SERVEI PÚBLIC. Però podria continuar amb la infinitat de professions que existeixen. Per tant, aquesta creença és el que creiem dels CIUTADANS, de nosaltres mateixos. I és un ERROR.
Certament, hi ha una apatia generalitzada en tot. Són moments de crisi. Però, el que és pitjor, ens estem deixant arrossegar per la realitat, una realitat que se’ns emporta cap a un camí de impotència i conformisme malaltís.

Em nego. Cal anar més enllà. Cal que fem un plantejament col•lectiu, però també NDIVIDUAL. L’article, que comparteixo, em provoca dir que ja és hora de que els ciutadans ens deixem de llepar les ferides, ferides causades per la tan reiterada manca de valors i principis de la nostra societat, manca de valors que se’ns intenta impregnar, imposar o, potser, que ens deixem impregnar, o imposar. Crec que és més el segon.
Som nosaltres i només nosaltres els que ens hem de negar a acceptar aquesta deriva, no ens podem resignar a les evidències que ens envolten: corrupció, desafecció, injustícies varies, ... “tots són iguals?”. NO, NO ÉS CERT.

Il•lusa?. Potser sóc il•lusa? Algú ho pot pensar. Però jo crec que només des de la convicció en un mateix que les coses es poden canviar, que NO TOTS SOM IGUALS, que hi ha molta gent darrera de les institucions que ens creiem EL QUE ÉS EL SERVEI PÚBLIC. Som molts els que sabem que, només des del convenciment que podem ser capaços de millorar les condicions de vida de tots ASSOLIREM LES MÀXIMES COTES DE COHESIÓ SOCIAL (funcionaris, polítics, jutges, advocats, ciutadans en general, ..., TOTS).
Si desembolcallem, SI desemboliquem DE NOU els valors del servei públic que resideix en la nostra societat serem capaços de tirar endavant una convivència basada en els principis bàsics de tota comunitat: COHESIÓ, JUSTÍCIA I EQUITAT SOCIAL. I ho farem si reprenem la confiança en nosaltres mateixos que és el que ens cal. Es vital per tots que EL SECTOR PÚBLIC torni a ser posat en valor i aquesta és feina de tots.


Torre d’En Domenec, 21 d’abril de 2011.