Francament, ho tenien difícil.
Molts varem ser els que esperàvem que el dilluns passat els guionistes i actors de Crakòvia ens fessin riure amb l’atropellament de la Copa del Rei per l’autocar del Real Madrid: La “pífia” de Sergio Ramos en caure-li la Copa del Rei.
Sí, era difícil. I és que aquesta és d’aquelles vegades que la realitat, INDEFECTIBLEMENT, supera a la ficció.
Doncs, bé, amb el Govern de la Generalitat ens passa el mateix.
Sense allargar-me excessivament per no ficar el dit a la nafra, repetiré somerament els despropòsits dels primers 100 dies de Govern com:
- LA PÍFIA DELS CONCESSIONARIS: CIU vota a favor que els concessionaris d’automòbils puguin tornar als fabricants els cotxes que no puguin vendre en 2 mesos i al mateix preu.
o Realment, resulta de CIU no volia que prosperés
o Però no va dubtar en posar en perill la selecció de 1000 treballadors per tirar endavant l’AUDI Q3 a Catalunya i la celebració del Saló de l’Automòbil.
o I es ningú va pensar en les conseqüències?
- O com quan es van crear dubtes sobre el pagament de les nòmines als funcionaris.
- O quan Francesc Homs va justificar el 25 de gener una ajuda de 20 M€ a Spanair dient que sinó l’empresa es veuria abocada a tancar. No hi ha res com donar confiança
- I que dir dels 80 Km. Ara si, ara no, ara a mitges.
- O el nomenament de la secretària d’ocupació que fins poques setmanes abans havia estat assessora del bufet contractat per Yamaha per tancar la fàbrica.
- I no parlem de la Consellera de justícia. Advocada de l’Estat que va informar desfavorablement de les consultes sobre la independència. I ara va a votar en les consultes.
Com diria Asterix: “Estan locos estos romanos”.
Avui ens aixequem amb titulars amb que “”El Govern aplaza los recortes en asistencia sanitaria” a La Vanguardia, o “Moratòria electoral” a El Periòdico. I és que ara sembla ser que Mas s’ adonat que les eleccions li poden passar factura si inicia les retallades a l’Estat del Benestar abans de les eleccions del 22 de maig. AIXÒ NO ES FICCIÓ.
Es deu pensar que els ciutadans som innocents.
Si fins ara han actuat sense “orden ni concierto” a partir del dia 23 començaran els ATACS INDISCRIMINATS als fonaments de la COHESIÓ SOCIAL: SANITAT, EDUCACIÓ I BENESTAR SOCIAL.
I és que quan diem que “la realitat supera a la ficció” em fa pensar en un senyor, ex president de la Patronal espanyola, que ha enfonsat les seves empreses perjudicant a multitud de treballadors i NO PASSA RES. Aquest senyor va estar bloquejant les negociacions al llarg de més d’un any. I no passa res?. De nou, la realitat supera la ficció.
I qui ens ha ficat en la crisi? Es que potser ens hem oblidat?.
Em nego a que la realitat superi la ficció i menys en això.
L’Hospitalet, 27 d’abril de 2011
21.4.11
“De profesión: funcionaria”.
A la pàgina 65 de “La Vanguardia” d’avui, (21. Abril.2011) hi ha un article de Gemma Puig i Panadero titulat: “De profesión: funcionaria”.
L’article constata el que, malauradament, pensa la ciutadania quan es parla de cóm són els funcionaris públics: apàtics, acomodats, enquistats en els seu seient davant de l’ordinador, ...
Però també parla de frustració, de la impossibilitat de sentir-se realitzat com a persona, de la impossibilitat de sentir-se satisfet amb un mateix. Segons diu, perquè els ciutadans som incapaços de motivar-nos, d’il•lusionar-nos, d’oferir-nos un futur d’autorealització personal per nosaltres mateixos. No nego que l’administració pública, tal i com està configurada no pot motivar a ningú, per molt que ens creiem “la alegria de la huerta”.
Aquesta “creença” negativa generalitzada passa amb els funcionaris, amb els polítics, amb els advocats, amb els jutges, amb el SERVEI PÚBLIC. Però podria continuar amb la infinitat de professions que existeixen. Per tant, aquesta creença és el que creiem dels CIUTADANS, de nosaltres mateixos. I és un ERROR.
Certament, hi ha una apatia generalitzada en tot. Són moments de crisi. Però, el que és pitjor, ens estem deixant arrossegar per la realitat, una realitat que se’ns emporta cap a un camí de impotència i conformisme malaltís.
Em nego. Cal anar més enllà. Cal que fem un plantejament col•lectiu, però també NDIVIDUAL. L’article, que comparteixo, em provoca dir que ja és hora de que els ciutadans ens deixem de llepar les ferides, ferides causades per la tan reiterada manca de valors i principis de la nostra societat, manca de valors que se’ns intenta impregnar, imposar o, potser, que ens deixem impregnar, o imposar. Crec que és més el segon.
Som nosaltres i només nosaltres els que ens hem de negar a acceptar aquesta deriva, no ens podem resignar a les evidències que ens envolten: corrupció, desafecció, injustícies varies, ... “tots són iguals?”. NO, NO ÉS CERT.
Il•lusa?. Potser sóc il•lusa? Algú ho pot pensar. Però jo crec que només des de la convicció en un mateix que les coses es poden canviar, que NO TOTS SOM IGUALS, que hi ha molta gent darrera de les institucions que ens creiem EL QUE ÉS EL SERVEI PÚBLIC. Som molts els que sabem que, només des del convenciment que podem ser capaços de millorar les condicions de vida de tots ASSOLIREM LES MÀXIMES COTES DE COHESIÓ SOCIAL (funcionaris, polítics, jutges, advocats, ciutadans en general, ..., TOTS).
Si desembolcallem, SI desemboliquem DE NOU els valors del servei públic que resideix en la nostra societat serem capaços de tirar endavant una convivència basada en els principis bàsics de tota comunitat: COHESIÓ, JUSTÍCIA I EQUITAT SOCIAL. I ho farem si reprenem la confiança en nosaltres mateixos que és el que ens cal. Es vital per tots que EL SECTOR PÚBLIC torni a ser posat en valor i aquesta és feina de tots.
Torre d’En Domenec, 21 d’abril de 2011.
L’article constata el que, malauradament, pensa la ciutadania quan es parla de cóm són els funcionaris públics: apàtics, acomodats, enquistats en els seu seient davant de l’ordinador, ...
Però també parla de frustració, de la impossibilitat de sentir-se realitzat com a persona, de la impossibilitat de sentir-se satisfet amb un mateix. Segons diu, perquè els ciutadans som incapaços de motivar-nos, d’il•lusionar-nos, d’oferir-nos un futur d’autorealització personal per nosaltres mateixos. No nego que l’administració pública, tal i com està configurada no pot motivar a ningú, per molt que ens creiem “la alegria de la huerta”.
Aquesta “creença” negativa generalitzada passa amb els funcionaris, amb els polítics, amb els advocats, amb els jutges, amb el SERVEI PÚBLIC. Però podria continuar amb la infinitat de professions que existeixen. Per tant, aquesta creença és el que creiem dels CIUTADANS, de nosaltres mateixos. I és un ERROR.
Certament, hi ha una apatia generalitzada en tot. Són moments de crisi. Però, el que és pitjor, ens estem deixant arrossegar per la realitat, una realitat que se’ns emporta cap a un camí de impotència i conformisme malaltís.
Em nego. Cal anar més enllà. Cal que fem un plantejament col•lectiu, però també NDIVIDUAL. L’article, que comparteixo, em provoca dir que ja és hora de que els ciutadans ens deixem de llepar les ferides, ferides causades per la tan reiterada manca de valors i principis de la nostra societat, manca de valors que se’ns intenta impregnar, imposar o, potser, que ens deixem impregnar, o imposar. Crec que és més el segon.
Som nosaltres i només nosaltres els que ens hem de negar a acceptar aquesta deriva, no ens podem resignar a les evidències que ens envolten: corrupció, desafecció, injustícies varies, ... “tots són iguals?”. NO, NO ÉS CERT.
Il•lusa?. Potser sóc il•lusa? Algú ho pot pensar. Però jo crec que només des de la convicció en un mateix que les coses es poden canviar, que NO TOTS SOM IGUALS, que hi ha molta gent darrera de les institucions que ens creiem EL QUE ÉS EL SERVEI PÚBLIC. Som molts els que sabem que, només des del convenciment que podem ser capaços de millorar les condicions de vida de tots ASSOLIREM LES MÀXIMES COTES DE COHESIÓ SOCIAL (funcionaris, polítics, jutges, advocats, ciutadans en general, ..., TOTS).
Si desembolcallem, SI desemboliquem DE NOU els valors del servei públic que resideix en la nostra societat serem capaços de tirar endavant una convivència basada en els principis bàsics de tota comunitat: COHESIÓ, JUSTÍCIA I EQUITAT SOCIAL. I ho farem si reprenem la confiança en nosaltres mateixos que és el que ens cal. Es vital per tots que EL SECTOR PÚBLIC torni a ser posat en valor i aquesta és feina de tots.
Torre d’En Domenec, 21 d’abril de 2011.
5.4.11
RETALLADES DE CIU: NI CENT DIES!!!
Ni cent dies els hauríem d’haver donat.
El Govern de Mas ha criticat que no se’ls donés ni els 100 dies protocol•laris des que va prendre possessió.
Però en aquest cas crec que seria irresponsable no exposar les incongruències de CIU en les primeres mesures adoptades, en els PRIMERS GESTOS.
Obvio entrar en les disfuncions del Govern en comunicació (per no dir conflictes). Em refereixo a la mesura, electoralista, d’anul•lar els 80 Km/h. (el temps ens donarà la raó).
Aquestes retallades no són de rebut. Mas s’escuda en una situació econòmica difícil per retallar els drets socials que tan ens va costar arribar, una RETALLADA en detriment de l’Estat del Benestar.
És cert que calen mesures d’ajust. Només faltaria!. Però no la retallada que ens deixa anar el Govern, “tal GLOBUS SONDA”, cada vegada que parla un dels seus consellers.
El Govern dels “millors” va amenaçar amb reduir el pressupost de totes les seves conselleries en personal. Estàvem avisats!
Estàvem avisats que si governava en Mas patiria la sanitat pública i l’ensenyament. La prova és un degoteig diari en els rotatius. Avui ja ens assabentem que seran 9 les plantes de l’Hospital de Bellvitge que es tancaran. Diu el conseller, no sé si en broma, que la mesura es pren perquè ha baixat la demanda.!!!
Els ciutadans podem entendre que determinades infraestructures s’hagin d’esperar,també podem entendre que s’hagin de reformular serveis. Ara bé, tancar plantes d’hospitals, que implica la reducció de personal o, directament, suprimir serveis que han estat essencials per la COHESIÓ SOCIAL és voler carregar a l’Estat del Benestar i no ser conscients del greu perjudici en la ciutadania.
La sanitat pública catalana és un referent arreu d’Europa, és generadora d’activitat econòmica, es generadora d’ocupació.
El Govern de Mas ja se’ls ha titllat de voler desmantellar l’Estat del Benestar:
Salut : retallada, a banda de personal, en inversions. Això sí afavorint les assegurances mèdiques privades (El Pais 24.1.2011)
Educació: Retallades a les universitats i altres centres no universitaris. Reduccions del 20 al 33%:
- en despeses de funcionament (llum, aigua, telèfon, calefacció i neteja).
- Menys mestres.
- Menys pressupost que també afectarà al control que els centres fan sobre els alumnes.
- Que els alumnes de FP paguin la matricula (la Vanguardia 2.3.2011).
No ens oblidem: l’educació és una de les principals vies de sortida de la crisi de la superació del model productiu .
Benestar Social: no desenvolupar la Llei de la dependència. Com ha fet la Esperanza Aguirre
Seguretat: reducció en la convocatòria de mossos. De 800 a 600 places i es desestima fer més comissaries.
Infraestructures: Retard en les obres més importants.
Justícia: què li puc dir de la justícia si hi ha jutjats amb una sola persona i el jutge.
I encara no hem arribat al 23 de maig!!!, un cop hagin passat les eleccions municipals
Poso en dubte que les retallades es faran per optimitzar els recursos o bé aniran en detriment de la qualitat dels serveis públics. Vist el que hem vist em decanto pel segon
La prova és que no han dubtat ni un moment en voler suprimir l’impost de successions. Tot i que saben que afectarà només a famílies benestants.
ES JUST RETALLAR DESPESES SOCIALS QUE PODEN IMPITJORAR ENCARA MÉS LA SITUACIÓ DE VIDA DE LES FAMILIES MÉS FEBLES I ALHORA SUPRIMIR L’IMPOST DE SUCCESSIONS QUE DEIXARIA EN MÉS BONA POSICIÓ LES FAMÍLIES MÉS BENESTANTS?
TÉ MÉS FORÇA UNA PROMESA ELECTORAL QUE EL COMPROMÍS MORAL DE NO AUGMENTAR LES DESIGUALTATS SOCIALS I NO EMPITJORAR LA IGUALTAT D’OPORTUNITATS?
En què pensa el Sr. Mas?, en acabar fent una “Big Society” a l’estil de Cameron.
Anem cap el camí que ja ha emprès David Cameron a Gran Bretanya: La privatització de serveis públics. La direcció també? És a dir, mercantilitzarà els serveis públics? En definitiva, reduir el sector públic passant el negoci a l’àmbit privat. La dreta mai ha cregut en el servei públic.
Retallen i, en canvi, adjudicaran l’auditoria dels comptes amb un cost de 1,2 M€. El Govern presidit per en Pasqual Maragall li va encomanar a un comitè d’experts que només va cobrar dietes. Hi ha una diferència, no?
ELS MILLORS DEIXEN DE SER-HO QUAN POSEN EN QÜESTIO LA COHESIÓ SOCIAL
El Govern de Mas ha criticat que no se’ls donés ni els 100 dies protocol•laris des que va prendre possessió.
Però en aquest cas crec que seria irresponsable no exposar les incongruències de CIU en les primeres mesures adoptades, en els PRIMERS GESTOS.
Obvio entrar en les disfuncions del Govern en comunicació (per no dir conflictes). Em refereixo a la mesura, electoralista, d’anul•lar els 80 Km/h. (el temps ens donarà la raó).
Aquestes retallades no són de rebut. Mas s’escuda en una situació econòmica difícil per retallar els drets socials que tan ens va costar arribar, una RETALLADA en detriment de l’Estat del Benestar.
És cert que calen mesures d’ajust. Només faltaria!. Però no la retallada que ens deixa anar el Govern, “tal GLOBUS SONDA”, cada vegada que parla un dels seus consellers.
El Govern dels “millors” va amenaçar amb reduir el pressupost de totes les seves conselleries en personal. Estàvem avisats!
Estàvem avisats que si governava en Mas patiria la sanitat pública i l’ensenyament. La prova és un degoteig diari en els rotatius. Avui ja ens assabentem que seran 9 les plantes de l’Hospital de Bellvitge que es tancaran. Diu el conseller, no sé si en broma, que la mesura es pren perquè ha baixat la demanda.!!!
Els ciutadans podem entendre que determinades infraestructures s’hagin d’esperar,també podem entendre que s’hagin de reformular serveis. Ara bé, tancar plantes d’hospitals, que implica la reducció de personal o, directament, suprimir serveis que han estat essencials per la COHESIÓ SOCIAL és voler carregar a l’Estat del Benestar i no ser conscients del greu perjudici en la ciutadania.
La sanitat pública catalana és un referent arreu d’Europa, és generadora d’activitat econòmica, es generadora d’ocupació.
El Govern de Mas ja se’ls ha titllat de voler desmantellar l’Estat del Benestar:
Salut : retallada, a banda de personal, en inversions. Això sí afavorint les assegurances mèdiques privades (El Pais 24.1.2011)
Educació: Retallades a les universitats i altres centres no universitaris. Reduccions del 20 al 33%:
- en despeses de funcionament (llum, aigua, telèfon, calefacció i neteja).
- Menys mestres.
- Menys pressupost que també afectarà al control que els centres fan sobre els alumnes.
- Que els alumnes de FP paguin la matricula (la Vanguardia 2.3.2011).
No ens oblidem: l’educació és una de les principals vies de sortida de la crisi de la superació del model productiu .
Benestar Social: no desenvolupar la Llei de la dependència. Com ha fet la Esperanza Aguirre
Seguretat: reducció en la convocatòria de mossos. De 800 a 600 places i es desestima fer més comissaries.
Infraestructures: Retard en les obres més importants.
Justícia: què li puc dir de la justícia si hi ha jutjats amb una sola persona i el jutge.
I encara no hem arribat al 23 de maig!!!, un cop hagin passat les eleccions municipals
Poso en dubte que les retallades es faran per optimitzar els recursos o bé aniran en detriment de la qualitat dels serveis públics. Vist el que hem vist em decanto pel segon
La prova és que no han dubtat ni un moment en voler suprimir l’impost de successions. Tot i que saben que afectarà només a famílies benestants.
ES JUST RETALLAR DESPESES SOCIALS QUE PODEN IMPITJORAR ENCARA MÉS LA SITUACIÓ DE VIDA DE LES FAMILIES MÉS FEBLES I ALHORA SUPRIMIR L’IMPOST DE SUCCESSIONS QUE DEIXARIA EN MÉS BONA POSICIÓ LES FAMÍLIES MÉS BENESTANTS?
TÉ MÉS FORÇA UNA PROMESA ELECTORAL QUE EL COMPROMÍS MORAL DE NO AUGMENTAR LES DESIGUALTATS SOCIALS I NO EMPITJORAR LA IGUALTAT D’OPORTUNITATS?
En què pensa el Sr. Mas?, en acabar fent una “Big Society” a l’estil de Cameron.
Anem cap el camí que ja ha emprès David Cameron a Gran Bretanya: La privatització de serveis públics. La direcció també? És a dir, mercantilitzarà els serveis públics? En definitiva, reduir el sector públic passant el negoci a l’àmbit privat. La dreta mai ha cregut en el servei públic.
Retallen i, en canvi, adjudicaran l’auditoria dels comptes amb un cost de 1,2 M€. El Govern presidit per en Pasqual Maragall li va encomanar a un comitè d’experts que només va cobrar dietes. Hi ha una diferència, no?
ELS MILLORS DEIXEN DE SER-HO QUAN POSEN EN QÜESTIO LA COHESIÓ SOCIAL
Subscribe to:
Posts (Atom)