PSC… KM.0?

Dijous passat, els militants del PSC marxàvem a dormir amb “tristor” per la proposta de resolució votada al Parlament de Catalunya demanant la competència per celebrar referèndums, en base a l’art. 150.2 de la Constitució Espanyola. (I dic tristor per dulcificar l’expressió).

Tristor, no només perquè penso que es tracta d’una “fugida cap endavant del Sr. Mas”, sinó pels tres companys que varen votar a favor transgredint la voluntat majoritària del PSC, expressada amb un 83% al Consell Nacional.

No sóc independentista. No, no ho soc. Per moltes raons, però bàsicament perquè sempre he pensat que l’adició és més que la resta, que la suma és més positiva que la trencadissa de voluntats.

La resolució aprovada no porta en lloc més que a confrontar per trencar i en Mas ho sap. La resolució aprovada demana infringir la Constitució. Per tant, serà UN FRACÀS assegurat. La senda sobre la que ens han posat, Mas equivocada i dirigida a la ruptura social. És una estratègia dirigida a justificar la seva inacció per donar sortides al patiment de la gent.

No tinc cap dubte que aquesta fugida cap endavant suposarà la frustració a la societat catalana i no una utopia, com vol vendre.

No puc negar, però, que en moltes ocasions m’agafin ganes de no pertànyer a aquesta Espanya: les accions de  re-centralització de l’Estat, el debilitament del model d’estat social i de dret; la desaparició progressiva del poder de representativitat dels ciutadans, quan debilita les institucions democràtiques, com per exemple els ajuntaments, que desapareixeran tal i com els coneixem en l’actualitat, després de la reforma local.

Però també m’agafen sentiments de rebuig quan al meu país em fan demostrar la meva catalanitat dia rere dia. Sóc catalanista i socialista. Mai m`hagués pensat que amb 47 anys hagués de “justificar” el que sóc i cóm em sento.

L’abús de dret, l’abús de poder del PP, utilitzant la seva majoria absoluta en clar frau de llei, vol canviar el model de societat i és una ofensa a la intel·ligència de la gent i una manca de respecte a la raó. 

Rebutjo el desballestament ideològic del model de societat del PP i de CIU, sense oblidar a ERC que intercanvia fum per pressupostos. La pèrdua de drets i de llibertats dels ciutadans, de igualtat d’oportunitats és continua i va a una velocitat vertiginosa. Una pèrdua que se’ns farà molt difícil recuperar.

Crec que puc afirmar que som molts catalans i espanyols els que rebutgem aquesta forma de governar. Una forma de governar de la dreta espanyola i de la dreta catalana.

Precisament perquè els socialistes catalans no acceptem retrocedir a l’Espanya provinciana dels anys 40 és perquè ens neguem a dreceres estratègiques i partidistes, estratègies de curta durada. Ens neguem a vendes de cortines de fum que impedeixen veure més enllà d’un metre i que acabarà per dissoldre’s. I això és el que es proposa des de CIU. Sí CIU (sense oblidar a ERC).

Els nostres ulls han vist que CIU i PP pacte la reforma laboral o la Llei de Seguretat que ens portarà més inseguretat que un altre cosa amb la privatització de la policia, per exemple.

Perquè per això sí que pacten CIU i PP.

Els nostres ulls han vist que CIU i ERC pacten pressupostos regressius i injustos en contraprestació d’una consulta.

Perquè per això sí que pacten CIU i ERC.

Els socialistes ens hem pogut equivocar al llarg de la història. No ho nego. Un no s’equivoca si no fa res. Però el que no acceptarem son actituds totalitàries que cerquen la confrontació i aixafament de l’altre, senzillament perquè no pensa com tu.

En un moment desigualtats socials, crec que ens hem d’asseure i parlar. Sí, parlar, debatre per arribar a consensos: PACTAR. I només amb un objectiu: aconseguir de nou els drets i llibertats individuals i col·lectives perduts, per reduir les desigualtats entre els ciutadans.  

  

Retornant a l’inici, i per acabar, després de la votació del dijous hi ha un abans i un després del PSC. Em puc equivocar però així ho penso.

En el Consell Nacional varem expressar majoritàriament un camí, el compliment de la legalitat.  Sempre he pensat que les normes s’han de complir.

Com a ciutadana vull votar i dir la meva des de la legalitat. I si he de votar ho vull per aconseguir una Espanya federal dintre d’una Europa federal. Un estat que ens permeti fer possible l’autogovern que Catalunya necessita per als seus ciutadans, amb solidaritat amb la resta d’Espanya.

El PSC té un paper difícil i més quan ni PP ni CIU ni ERC volen parlar. Deuen pensar que es més profitós electoralment?. Pot ser volen el “pastís del PSC”?. Si és així, seria una estratègia de curta durada. 

El PSC té un camí complex. És un paper difícil sí, però estic convençuda que és la sortida. Parlar i  cercar el consensos, per arribar a acords. Pactar front l’altre sortida: la confrontació. Aquesta és la postura dels socialistes.

Em feia una pregunta al començament: comença el PSC del Km. 0?  Algú pot pensar que anem directes a la divisió. No és cert. El bagatge del PSC, el camí emprat al llarg de més de 30 anys així ho confirma. Serà un camí difícil i complex. Sí però alhora, segur.

Per altra banda, sóc del parer que si algú no se sent identificat amb aquesta forma de procedir marxi. Aquesta pot ser la seva opció. Però les voluntats majoritàries han de ser respectades.

Com jo, crec que hi ha moltes persones, catalanistes i d’esquerres, que conformen la societat catalana que volen el pacte per assolir solucions.

No. El PSC no comença del KM.0.