UNA REFLEXIÓ ENTORN L’ABSTENCIÓ

Després dels resultats electorals i d’una llarga pre-campanya i campanya cal parar i situar-nos per saber exactament el lloc on ens trobem.

Els resultats electorals pel que fa a L’Hospitalet la meva ciutat, han estat tot un èxit. No només hem consolidat la majoria absoluta, si no que a més hem incrementat el nombre de regidors i regidores. En termes generals, a Catalunya els i les socialistes hem guanyat les eleccions municipals, tenim més alcaldies, són més els companys i companyes que exercirem com a regidors i regidores en aquesta legislatura. Una legislatura que està marcada per la reafirmació del compromís amb les polítiques socials que han de contribuir a poder abordar en millors condicions els nous reptes de futur que avui se’ns presenten a les ciutats i pobles de Catalunya.

Permeteu-me però, expressa la meva satisfacció personal i l’honor que sento d’haver estat electe de la candidatura del PSC de L’Hospitalet amb tot el que això representa. S’ha fet una bona tasca de campanya entre tots i totes i la prova més concloent ha estat un altre cop la confiança que els ciutadans i ciutadanes ens han tornat a atorgar.

Crec que és just i necessari agrair a tots els companys i companyes que en el seu moment van recolzar amb el seu suport i el seu treball la llista presentada pel nostre Candidat Celestino Corbacho.

Però reprenen el fil de la reflexió en torn la qüestió de l’abstenció registrada en aquests comicis que a través d’aquest nou post volia compatir amb vosaltres, és que polítics i ciutadans-polítics hem de plantejar-nos el futur, ja no a mig, si no a curt, molt curt termini.

Es evident el cansament i desencís del ciutadà en la “cosa pública”. D’això crec que tots som plenament conscients. Si més no, sí una gran majoria.

Els motius en general d’aquest desencís i en conseqüència d’una alta abstenció i pel que fa a Catalunya, podríem dir que venen donats per la quantitat de comicis electorals celebrats en relativament poc temps.

Respecte a la resta d’Espanya i sense massa risc a equivocar-nos, de ben segur que els motius d’abstenció provenen, principalment, d’aquest clima de crispació constant. Crispació entesa, no només en si mateixa, si no “crispació” com a generadora del demèrit de les institucions constitucionals que alguns partits polítics com el PP i en el seu conjunt la dreta espanyola, no han fet res per evitar, ans al contrari, en cada ocasió que tenien contribuïen encara més, en el seu descrèdit, tenint així una actitud deslleial, des del punt de vista democràtic, envers el Govern de l’Estat per qüestions clarament partidistes. Per aquest “grup polític” tot és vàlid per tal d’arribar al poder.

Així doncs, l’actitud del Partit Popular ha estat un factor determinant per generar aquest estat de les coses, aquest clima de desencant.

Amb la instigació constant a la que s’ha estat sotmès, és evident que al final s’han acabat traspassant les fronteres que divideixen els tres poders de l’Estat: el legislatiu, l’executiu i el judicial. Per posar un exemple, el descrèdit actual del poder judicial i, fins i tot, del Tribunal Constitucional de ben segur que ha donat lloc al desencís dels ciutadans.

Quan un partit polític es salta les regles de joc imposades per la Constitució i es permet el luxe de qüestionar una resolució judicial o, encara més, és permet el luxe d’influir “descaradament” en la recusació d’un magistrat que ha de conèixer de la impugnació d’una llei orgànica com es l’Estatut d’Autonomia aprovat i referendat pels ciutadans de Catalunya, no pot sortir “gratis”.

Cal deixar clar que els atacs desmesurats del Partit Popular contra el PSC i contra el PSOE han causat danys directes a les nostres institucions constitucionals. Desconec si amb coneixement o no, de les conseqüències que se’n podien derivar, però un partit que ha estat governant durant 8 anys no es pot permetre tan gran negligència.

Per això, s’ha de recordar tantes vegades com calgui que l’actual Constitució Espanyola de 1978 prové d’una llarga història de constitucions interrompuda per 40 anys de feixisme. Que la Constitució Espanyola prové del consens democràtic liderat pels “constituents” i aquesta feina àrdua i dura no pot ser esquinçada per interessos partidistes.

I aquí és on han de intervenir els partits polítics democràtics. Són aquests, mitjançant les bases personals de que disposen les que han de reprendre i garantir la continuïtat de les institucions democràtiques. Precisament els partits de gran trajectòria d’esquerres com el nostre disposem d’un fons de gent, molts històrics, que ens poden ajudar a fomentar de nou la participació.

Per altra banda, crec essencial augmentar la participació ciutadana al nivell més elemental. En primer lloc, des de les escoles. Aquest és el nucli vital en la nostra societat.

Així mateix, la cultura de la democràcia directe renovada permetrà que els ciutadans s’interessin per qüestions de les que ara sembla que obviïn.

Crec que com a mínim, això ha de donar lloc a capgirar l’abstenció que ens hem trobat aquestes darreres eleccions.