CANVI DEL GOVERN D’EN ZAPATERO

Aquests darrers dies hem assistit al canvi de Govern de J.L. Rodriguez Zapatero i que suposa l’adequació a la situació actual de l’acció del programa dels PSOE presentat a les darreres eleccions del març de 2008.

No vull entrar a fer disquisicions ni elucubracions sobre si és correcte un canvi de Govern només passat un any des que es varen guanyar les Eleccions Generals. La necessitat o no de donar un gir a l’acció de Govern és facultat només del President del Govern i, en aquest sentit, i donades les circumstàncies que ens rodegen estic convençuda que calia donar un nou impuls al programa de govern del PSOE que va presentar a les Eleccions Generals ara fa un any.

Aquesta crisi ha posat de manifest moltes coses, unes negatives, però altres molt positives. S’ha posat en evidència que una acció de Govern ha d’adequar-se els més àgilment possible al moment que vivim, al moment que, en aquest cas, pateix el ciutadà, a un moment com l’actual. I, per tant, les administracions han de ser eficients i eficaces davant les necessitats peremptòries i actualitzar-se el més aviat possible.

I això és el que s’espera, no només del nou Govern Estatal, que també, sinó també dels altres poders de l’Estat Social i Democràtic de Dret: el poder legislatiu i, sobretot del poder Judicial. Cal fer aquí un afegit i és l’exigència d’actuació ràpida i urgent del Tribunal Constitucional.

Sí, efectivament, el Tribunal Constitucional té l’obligació jurídica, però sobretot ètica i moral de resoldre el recurs presentat pel PP contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya referendat pel poble català al 2006. Ara és el moment de demostrar que és un Tribunal com estableix la Constitució Espanyola i dictar sentència en el sentit que en el seu dia si li va voler donar quan es va aprovar la norma suprema.

Aquest és un moment decisiu per donar resposta a les necessitats dels ciutadans, a donar sortida a les expectatives per les que tan han lluitat els ciutadans, els catalans i també els ciutadans de la resta de les comunitats autònomes que conformen l’Estat Espanyol.

Hi ha la sensació que, fins que no es resolgui el recurs davant del TC sobre l’EEAA de Catalunya, és a dir, fins que no es resolgui sobre el finançament de Catalunya no començarem a caminar de nou. I és cert. I, en aquest sentit, cal afegir que no només ho sentim els ciutadans catalans. Hi ha una immensa majoria d’ espanyols que tenen la necessitat de saber, d’una vegada per totes, que Espanya i que Catalunya, com a motor econòmic, estan compromesos amb la cohesió social, amb la convivència i, per tant, amb la solidaritat de tots els espanyols. Cal una solució definitiva perquè tot això tiri endavant. Cal una solució política de la situació actual.

I això només es pot fer des de la concreció de forma definitiva del finançament autonòmic, que és el tema nuclear de l’EEAA.

Cal la resolució definitiva de tal manera que, un cop resolt i reconeguda l’aportació de Catalunya a la solidaritat amb la resta d’Espanya i compensada, comencem a concretar el FINANÇAMENT LOCAL.

Doncs SI. Els ajuntaments tenim la sensació de ser els més oblidats i alhora als qui més se’ls exigeix en el dia a dia.

Doncs bé, els ajuntaments: els petits, els mitjans i els grans, TOTS, difícilment aconseguirem donar resposta a les necessitats sorgides diàriament si no tenim un recolzarem constant de la resta d’administracions.

Cal, per tant, un nou finançament que, entre d’altres qüestions, resolgui la capacitat d’adequar els nostres impostos a les necessitats efectives de les nostres Ciutats i a les capacitats dels nostres ciutadans. Un finançament per permeti resoldre problemes urgents i, paral·lelament, doni possibilitat de planificar a mig i llarg termini la millora en les condicions de vida dels ciutadans. Que permeti els poders públics treballin dia a dia amb la ciutat d’una forma més propera i efectiva.

Tinc la sensació que no hi ha massa temps per reaccionar i aprofitar les oportunitats que aquest moment ens està donant. Els principis socialistes que en el seu diu varem aprendre han de ser aplicables en aquest moment de forma més contundent i, si cal fer pedagogia la fem, si cal explicar el per què de les decisions s’explica (encara que de vegades no sigui fàcil ni còmode). No estem aquí per resoldre temes fàcils, estem aquí per resoldre i millorar les condiciones de vida de la gent. Però se’ns han de donar facilitats per assumir aquelles competències que ara estem assumint com a competències impròpies, perquè encara no ho són. Necessitem un NOU FINANÇAMENT LOCAL.