CATALUNYA CAUSA COMUNA

Ahir es va celebrar el primer debat de la Conferència Oberta “CATALUNYA CAUSA COMUNA”, un debat que girava entorn al catalanisme.
Els diferents ponents de les dues taules van transmetre el que ells entenien, a data d’avui, com a catalanisme.

Pel meu parer, aquell qui més va encertar el punt de partida del “catalanisme” o, millor dit, i per intentar ser més políticament correcte, aquell amb qui em vaig sentir més identificada en aquest punt inicial de cóm em de plantejar-nos “el catalanisme” va ser en Miquel Caminal. Va venir a dir, (si no recordo malament) una cosa així com que abans que catalanista un era d’esquerres.
Efectivament, abans que res, i abans de “filosofar” (i ho dic amb estima i, sobretot, amb tot el respecte, perquè els que em coneixeu sabeu quin sentit li dono al terme filosofar) hem de tenir clar que allò que ens mou en les nostres conviccions són els valors de l’esquerra. Suposo que estarem d’acord que la identitat, sense ser menyspreada - que no ho és, només faltaria- passa a un segon lloc quan parlem dels objectius principals, com per exemple, la protecció els menys afavorits.

El sentiment de pertinença és lliure de cadascú. I, encara que sembli una afirmació òbvia, no tothom combrega així. Molts pensen que només aquells que senten les arrels del nostre poble com a fi en sí mateix i com a prioritat front altres valors, són els genuïns.

Doncs NO. Entenc que un es pot sentir català, mediterrani, europeu o, senzillament, com vulgui. Però en qualsevol cas, la convivència, els valors de la solidaritat, el compromís, la lluita per aconseguir els màxims drets socials i polítics, etc, estan per sobre del sentiment de pertinença que, serà del tot legítim, però que no deixa de ser un sentiment lliure i personal de cadascú. Procurar la convivència i la cohesió social sí que, entenc, ha de ser un fi en si mateix. Si no és així, el sentir-se d’un lloc o d’un altre deixa de tenir raó de ser.

Bé, és la meva opinió. Una altra cosa, de la que parlaré aviat, és cóm estructurem l’organització de l’Estat per arribar da complir aquestes finalitats de la gent d’esquerres, cóm donar sortida a un millor finançament autonòmic i local per aconseguir, amb la major eficàcia i eficiència, els objectius de l’esquerra.