CATALUNYA DES DE LA MIRADA DE UNA CANDIDATA

Formo part de la candidatura del Partit dels Socialistes de Catalunya a les eleccions del proper novembre al Parlament de Catalunya.
Em sento molt orgullosa de formar part d’un equip d’homes i dones disposades a lluitar per la justícia social dins la nostra comunitat.
Sóc regidora de la meva Ciutat, L’Hospitalet, i conec perfectament l’esforç titànic que han hagut de fer els Governs progressistes a Catalunya aquests darrers 7 anys: els municipis han rebut una forta embranzida, importants inversions que han permès assolir altes cotes de cohesió social. I us he de dir que els municipis han estat els GRANS oblidats dels Governs de CIU d’aquells 23 anys.
La Llei de Barris és el clar exemple del determinant sentiment municipaliste que ha impregnat l’acció dels Governs encapçalats per Presidents SOCIALISTES. Sí, socialistes i ho dic amb un molt d’orgull i una gran convicció de pertenença: “SOCIALISTES, SI”.
Certament, els darrers 7 anys han estat durs i la ciutadania sembla cansada dels “ tires i arronses” en el món polític. Però ara més que mai cal reivindicar el paper que fem els polítics. La política és vital per dirigir la societat. I el SOCIALISME és imprescindible per dur a terme les transformacions imprescindibles.
“Transformar”. Aquesta ha estat des de sempre una forma de fer política en els SOCIALISTES. Només en les transformacions es dona lloc a millores en l’àmbit SOCIAL, la gent, els ciutadans i ciutadanes. Només transformant podem dirigir una societat, com és la catalana, amb una direcció sòlida i segura, encara que suposi un desgats. CIU MAI VA APOSTAR PER AIXÒ, MAI VA APOSTAR PER LA MILLORA DEL FINANÇAMENT.
Són moments complicats per aquells que creiem que l’Estat del Benestar és essencial per una societat integradora i cohesionada. Aquells que hem cregut necessari un nou Estatut de Catalunya que millori el nostre autogovern, que faciliti una gestió millor dels nostres recursos, que faciliti a la gent les oportunitats necessàries per sentir-se plenament lliure, segura i que li permeti desenvolupar-se com a persona.
Però tinc el convenciment que els ciutadans, els nostres veïns i veïnes sabran apostar de nou per que les persones se sentin LLIURES, persones que formem part d’aquest país que és Catalunya. Crec en les persones i sé que reconeixeran, com ja s’ha reconegut recentment en unes enquestes, la forta acció de Govern duta a terme el President Montilla.
Ahir dissabte 9 d’octubre vaig llegir a “El Periòdico de Catalunya” un article d’en Francesc Escribano que titulava “El Tripartit que no vol ningú”. Call llegir-ho. Estic plenament d'acord en tot menys en una questió. No és cert que no es reconegui el Govern d'Entesa. Personalment el reivindico amb convenciment del treball que s'ha realitzat. Però ara és hora de portar a terme polítiques que no trenquin els espais comuns dels que hem gaudit tots plegats. Ara és el moment de SUMAR LES VOLUNTATS DE TOTS els que volem una societat digna, treballadora, solidària i justa.
PER AIXÒ SÓC SOCIALISTA.