SERÀ UN GRAN PAS

El darrer Consell Nacional del PSC va aprovar recentment els caps de llista per concórrer a les properes eleccions municipals. Uns caps de llista que han estat escollits sota la vigència del reglament de Primàries aprovat. Som l’únic partit que, com a regla general, realitza un procés obert de primàries com a forma d’escollir els seus futurs representants als seus ajuntaments i al Parlament Europeu.  És un pas.

Darrerament, el PSC ha plantejat als partits catalans una proposta de llei electoral de Catalunya per tal d’apropar, encara més, la democràcia als ciutadans, amb una premissa inicial: que de la totalitat de diputats al parlament, 58 d’ells siguin per elecció directe pels ciutadans. I és un pas.

Podrem discutir o debatre, -m’agrada més aquest vocable- si aquest sistema d’elecció és el més adequat o no, però el que és important és que les primàries hi són i “han vingut” per quedar-se. Crec sincerament que aquest esperit d’obertura és el camí per tal que els partits polítics connectin de nou amb la ciutadania.

I ara què? Doncs un cop arribats aquests “gestos” haurem de plantejar altres reformes, començant per nosaltres mateixos. Com ara la reforma de la llei de finançament de partits polítics, com també haurem d’emprendre una regeneració de les institucions democràtiques. I del poder judicial, per descomptat. Crec que passats quasi 40 anys, ja és hora!.

Per tant, caldran reformes. Sí. Partint de l’estructura de l’estat, cap a un model federal.

Un estat federal que eviti i permeti blindar la societat espanyola front l’involucionisme de polítiques com les del Partit Popular que, a cop de decret-llei,  ens dirigeix intencionadament cap a la recentralització de l’Estat i a la progressiva i inexorable pèrdua de llibertats que això comporta. Per cert, també caldrà fer una mirada crítica –que no s’ha fet en més de 35 anys- a les estructures de l’administració d’aquest, una administració que prové d’estructures franquistes.

I com deia, caldrà, també, la reforma del poder judicial. I ho deia abans. Perquè no és de rebut que existeixin encara membres d’un dels poders de l’estat que el consideren poder en sí mateix, i no servei públic.

 I aquestes reformes són només exemples. S’han d’airejar els llençols del país.

Calen reformes. Sí. Però no les volem per posar a la societat en un “reformatori”, per limitar els drets aconseguits al llarg dels anys. Sinó que volem reformes per estrènyer llaços, per tendir ponts als ciutadans i això només és possible des de la política i, en conseqüència, des dels partits polítics, des dels sindicats, des de les institucions democràtiques que són les que, en definitiva, ens han permès construir una societat pròspera i més cohesionada, on els ciutadans hem tingut oportunitat per escollir el nostre projecte de vida.

Aquí vull anar a parar. Parlem de política i parlem dels polítics, uns “personatges” diuen alguns, ara rebutjats per l’opinió pública. He de reconèixer que ens trobem en un moment de desencís de la ciutadania que expressa la seva indignació amb la criminalització de la figura del polític. I reconec que hi hagut comportaments que no són de rebut i és normal que hagi un rebuig social i jurídic, si pertoca. Però no podem generalitzar.

És molt fàcil abonar un camí de rebuig. Abonat, habitualment, per aquells que no creuen en la política vocacional de moltes persones, homes i dones, que al llarg de tota la democràcia, han treballat amb passió per les seves idees i valors.  Per convicció.

La vida pública és la que ens ha permès entendre’ns i dissenyar unes línies socials, jurídiques, econòmiques que han marcat el camí a seguir. Si les hem de canviar, canviem-les. Però fem-ho des del consens i el pacte i, per descomptat, des de la legalitat.

Però sobretot, fem-ho des de l’interès general, col·lectiu.

L’altre dia, en un acte d’una entitat de la ciutat de L’Hospitalet, concretament un acte on es rendia homenatge a Paco Candel i els 50 anys de la publicació “Els Altres Catalans”, el President d’una entitat va demanar que els polítics de la ciutat ”havíem de candelitzar la ciutat”. I és cert.

Els ciutadans ”han de ser objecte de la política”. Hem de parlar de la gent des de la gent. Hem de ser capaços d’entrar des de la política en l’ànima de les persones. Un pas vital i essencial per recuperar la confiança dels nostres veïns i veïnes, dels nostres ciutadans.

I aquest serà un Gran Pas.

L’Hospitalet, cinc de maig de dos mil catorze.