Els que em coneixen saben que acostumo a recórrer a les
meves vivències personals, o millor dit, familiars, per explicar el que penso.
Aquest matí, a les 7 del matí, debatiem la meva filla
Berta i jo sobre el tema candent, crec que de la decada, i que és la successió
del Rei Joan Carles I. La Berta, una noia de 15 anys, em planteja quin sentit té
viure amb una monarquia parlamentària com a model d’estat si els moments són
uns altres.
No puc negar que les influències són les que són. I he
d’afegir que la seva personalitat forta juntament amb la seva franquesa, a
l’hora de dir el que pensa, han servit per tenir debats d’un fort contingut
polític, on els pensaments d’esquerres suren. I em plantejava: “no acabo d’entendre que els socialistes opteu
per un model arcaic i fora de lloc.
Això dels reis i els prínceps no toca”.
És cert. El model d’estat, avui dia, no s’ajusta al mode
de viure i de pensar de la majoria dels joves.
Uns joves que, per cert, se’ns omple la boca a tots, a
tots, quan els visualitzem com la nostra esperança de futur, però que es troben
en una de les pitjors situacions de crisi i desemparament. Després dels darrers quaranta anys, les
polítiques públiques pels joves estan desaparegudes. Aquells que tenen
competència, l’Estat i la Generalitat, i que haurien de millorar les seves
condicions de futur, estan mirant cap a una altra banda.
I ahir, en concordança amb el plantejament de la meva
filla, la noticia de l’abdicació ens va fer remoure les essències del
republicanisme a aquells que hem somiat amb una societat igualitària, justa,
solidaria i socialment preparada per encarar el futur.
Precisament, a l’abril del 2013, vaig penjar al meu blog
un escrit on deia:
“Hace unos meses Pere Navarro planteaba un cambio en la Corona. Por cierto, se le
criticó y el tiempo le está dando la razón que la primera institución que se ha
de replantear su futuro es la Corona.
Hace falta rehacer el pacto entre todos. Iniciar el camino.
Tener derecho a soñar. Los ciudadanos tenemos derecho a soñar.”
Ahir, un twuit
d’en Javi López, primer Secretari de la JSC demanava “República ja.”
I crec que aquest
moment ha arribat. Som una societat diferent i cal que ens adeqüem al que
veritablement som, i sobretot, el que volem ser.
Els socialistes
propugnem una reforma constitucional per anar a un estat federal. I crec que
aquest és el debat.
Un debat fet des de
la prudència, però un debat que hem de posar sobre la taula: si volem República
o Monarquia Parlamentària.
Ara bé, cal
reposar les idees i debatre. Cal que seiem i parlem i arribem a acords. La
transició espanyola, encara que molts la critiquin, va ser modèlica. Va
resoldre i va tancar ferides. És cert que no totes, i la prova és que encara
arrosseguem els danys patits al llarg de 40 anys de franquisme. Però hem de
mirar al futur i tancar, aquest cop si, les ferides.
I per ser coherent
amb allò que va sortir de la Conferència del PSOE del novembre del 2013, Felip
de Borbó, al meu parer, ha de tenir un paper. Sí, un paper, però un paper de
transició. Com va tenir el seu pare. Però en aquest cas, cap a un Estat
Republicà i Federal.
Per això, haurem
de debatre i pactar. I després votar. Només així aconseguirem un estat sòlid,
modern, amb una estructura federal que ens permeti el reconeixement de cadascú
de nosaltres en un nou Estat espanyol.
Així com el
socialisme espanyol, a la darrera Conferencia del PSOE, es va reconèixer la
figura de la monarquia en la persona d’en Joan Carles I, i vàrem recolzar l’Estat
amb una monarquia parlamentària, ara la ciutadania ens exigeix un pas endavant.
Seiem doncs, i parlem del model d’Estat que volem.
I jo ho tinc clar:
vull un estat federal espanyol que ens permeti continuar entreteixint
complicitats per tal d’assolir un futur conjunt.
L’Hospitalet, tres de juny del dos mil catorze
No comments:
Post a Comment